Les inscripcions ibèriques i llatines del Cogul (les Garrigues, Lleida)
- Panosa, María Isabel
- Rodà de Llanza, Isabel
- Untermann, Jürgen
ISSN: 1131-883X
Año de publicación: 2014
Número: 24
Páginas: 27-40
Tipo: Artículo
Otras publicaciones en: Revista d'arqueologia de Ponent
Referencias bibliográficas
- Abascal, J. M. (1994). Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania. Múrcia.
- Almagro Basch, M. (1957). Sobre las inscripciones rupestres del covacho con pinturas de Cogul (Lérida). Caesaraugusta, 7-8: 67-75.
- Almagro Basch, M. (1952). El covacho con pinturas rupestres de Cogul (Lérida). Instituto de Estudios Ilerdenses / Diputación Provincial de Lérida. Lleida.
- Aquilué, X. i Velaza, J. (2001). Nueva inscripción ampuritana. Palaeohispanica, 1: 277-289.
- Arrayás, I. (2005). Morfología histórica del territorio de Tarraco (ss iii-i aC). Col·lecció Instrumenta, Universitat de Barcelona, 19. Barcelona.
- Beltrán, F., Jordán, C., Marco, F. (2005). Novedades epigráficas en Peñalba de Villastar (Teruel). A: Acta Palaeohispanica IX, Actas del IX Coloquio sobre lenguas y culturas paleohispánicas (Barcelona 2004). Palaeohispanica, 5: 911-956.
- Beltrán, F., Marco, F. (2008). New Inscriptions in the Sanctuary of Peñalba de Villastar (Teruel). A: R. Häussler i A. C. King, Continuity and innovation in religion in the Roman West, Journal of Roman Archaeology, Suppl., vol. 2. Portsmouth, Rhode Island: 168-184.
- Bernardo Stempel, P. de (2008). CIB. to Lvgvei ‘HACIA LUGUS’ FRENTE A Lvgvei ‘PARA LUGUS’: Sintaxis y divinidades en Peñalba de Villastar. Emerita, LXXIV 2: 181-196.
- Campmajo, P. (1987). Elements pour une approche chronologique des gravures rupestres linèaires de Cerdagne. A: Études Roussillonaises offertes à Pierre Ponsich. Le Publicateur. Perpinyà: 69-82.
- Campmajo, P. (2012). Ces pierres qui nous parlent: Les gravures rupestres de Cerdagne (Pyrénées Orientales) de la fin de l’âge du Fer à l’époque contemporaine. Éditions Trabucaire. Perpinyà.
- Campmajo, P. i Untermann, J. (1991). Corpus des gravures ibériques de Cerdagne. Ceretania, 1: 39-59.
- Campmajo, P. i Ferrer, J. (2010). Le nouveau corpus d’inscriptions ibériques rupestres de Cerdagne: Premiers résultats. Palaeohispanica, 10: 249-274.
- Castellví, G., Comps, J. P., Kotarba, J. i Pézin, A. (dir.) (1997). Voies romaines du Rhône à l’Èbre: via Domitia et via Augusta. Documents d’Archéologie Française, 61. París.
- Corchón, M.ª S. (coord.) (1997). La cueva de la Griega de Pedraza (Segovia). Memorias 3. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Zamora.
- Corchón, M.ª S., Ortega, P., González Aguilera, D., Muñoz, Á., Rodríguez, P., Gárate, D. i Rivero, O. (2012). Nuevas investigaciones en la cueva de la Griega de Pedraza (Segovia). Aportaciones de las geotecnologías al estudio del arte paleolítico. Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueología, Nueva Época 5 (2012): en línia.
- Fabre, G., Mayer, M. i Rodà, I. (1985). Inscriptions romaines de Catalogne II. Lérida. Diffusion de Boccard. París.
- Fatás, G. (1980). Contrebia Belaisca (Botorrita, Zaragoza) II: Tabula Contrebiensis. Saragossa.
- Ferrer, J. (2006). Nova lectura de la inscripció ibèrica de la Joncosa. Veleia, 23: 127-167.
- Ferrer, J. (2010). La llengua i l’escriptura ibèrica a la Cerdanya. Ker, 4: 50-59.
- Ferrer, J. (2013). Deux alphabets duals rupestres de Cerdagne. Sources – Les Cahiers de l’Âne Rouge, 1: 9-18.
- Ferrer, J., Garcia, D., Moreno, I. i Velaza, J. (2008). Una inscripción ibérica sobre plomo procedente del poblado de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià, Tarragona). Palaeohispanica, 8: 203-216.
- Ferrer, J., Garcés, I., González, J. R., Principal, J. i Rodríguez, J. I. (2009). Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera). Troballes anteriors a les excavacions de 2002. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia Castellonense, 27: 109-154.
- Fletcher, D. i Silgo, L. (1996-1997). Inscripción ibérica rupestre del Abrigo Burgal (Siete Aguas, Valencia). Arse, 30-31: 73-80.
- Gómez Moreno, M. (1949). Suplemento de epigrafía ibérica. A: Misceláneas. CSIC. Instituto Diego Velázquez. Madrid: 283-330.
- González, J. R. (1982). Un nou mil·liari romà. Full informatiu de l’IEI, 2.
- González Blanco, A., Mayer, M., Stylow, A. U. i González Fernández, R. (eds.) (1996). El balneario romano y la Cueva Negra de Fortuna (Murcia). Homenaje al Prof. Ph. Rahtz. Antigüedad y Cristianismo XIII. Universidad de Murcia.
- Guitart, J., Pera, J., Mayer, M. i Velaza, Javier (1996). Noticia preliminar sobre una inscripción ibérica encontrada en Guissona (Lleida). A: Actas del VI Coloquio Internacional sobre lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica (Coimbra 1994). Ediciones Universidad de Salamanca. Salamanca: 163-170.
- Gutiérrez García-Moreno, A., Mestres, I. i Rodà, I. (2013). La inscripció més antiga d’Auso (Vic) i el context preaugustal. A: J. López (ed.). Tarraco Biennal. Actes del 1r Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Govern i Societat a la Hispània Romana. Novetats Epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy (Tarragona 2012). Tarragona: 145-152.
- Hoz, J. de (1995). Panorama provisional de la epigrafía rupestre paleohispánica. A: A. Rodríguez Colmenero i L. Gasperini (ed.). Saxa Scripta (Inscripciones en roca), Actas del Simposio Internacional Ibero-Itálico sobre epigrafía rupestre, Santiago de Compostela 1992: 9-34.
- Hoz, J. de (2002). El complejo sufijal –(e)sken de la lengua ibérica. Palaeohispanica, 2: 159-168.
- IRC II = Fabre et al. 1985
- Juan, L. C., Bermúdez, A., Massó, J. i Ramon, E. (1986-1987). Medio natural y medio económico en la industria alfarera: el taller iberorromano de Fontscaldes (Valls, Alt Camp, Tarragona). Butlletí Arqueològic, època V, 8-9: 59-85.
- Lara Peinado, F. (1970). La Ilerda romana. Crítica histórica y relación de materiales romanos de Lérida. XI Congreso Nacional de Arqueología (Mérida 1969). Saragossa: 627-662.
- Lara Peinado, F. (1973). Epigrafía romana de Lérida. Lleida.
- Lladonosa, J. (1980). Història de la ciutat de Lleida. Curial. Barcelona.
- Lörincz, B. (2000 i 2002). Onomasticon provinciarum Europae Latinarum, vol. III-IV. Viena.
- Magallón, M. de los Á. (1987). La red viaria romana en Aragón. Diputación General de Aragón. Departamento de Urbanismo, Obras Públicas y Transportes. Saragossa.
- Maluquer de Motes, J. (1968). Epigrafía prelatina de la Península Ibérica. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universidad de Barcelona. Barcelona.
- Marco, F. i Alfayé, S. (2008). El santuario de Peñalba de Villastar (Teruel) y la romanización religiosa en la Hispania indoeuropea. A: X. Dupré, S. Ribichini i S. Verger (coord.). Atti del Convegno Internazionale Saturnia Tellus: definizioni dello spazio consacrato in ambiente etrusco, italico, fenicio-punico, iberico e celtico, Roma: 507-526.
- Marques De Faria, A. (1995). Algumas notas de onomástica ibérica, Portugalia, Nova Série, 16: 323-330.
- Marques De Faria, A. (2005). Crónica de onomástica paleo-hispánica (9). Revista Portuguesa de Arqueologia, 8.1: 163-175.
- Mayer, M., Rodà, I., Calderón, J. i Álvarez, A. (1983). La xarxa romana. Aproximació preliminar a la xarxa viària romana de Catalunya. A: Pla de carreteres de Catalunya any 1983, annex 1, tom 1. Antecedents històrics. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 3-50.
- MLH I = Untermann 1975
- MLH II = Untermann 1980
- MLH III = Untermann 1990
- MLH IV = Untermann 1997
- Moncunill, N. (2007). Lèxic d’Inscripcions Ibèriques (1991-2006). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona.
- Moncunill, N. (2010). Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històricoarqueològica LXXXV. Barcelona.
- Orduña, E. (2003). Sobre dos posibles topónimos en un plomo ibérico del Camp de Morvedre. Palaeohispanica, 3: 137-139.
- Orduña, E. (2006). Segmentación de textos ibéricos y distribución de los segmentos. Tesi doctoral. UNED.
- Panosa, M. I. (1993). Nuevas inscripciones ibéricas de Catalunya. Complutum, 4: 175-222.
- Panosa, M. I. (1995). El paper de la Cerdanya com a nexe entre el territori ibèric del nord i el sud del Pirineu. Problemàtica del seu corpus d’inscripcions ibèriques. A: Actes del X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (Puigcerdà i Oceja 1994). Puigcerdà: 465-478.
- Panosa, M. I. (1996). Elementos sobre la fase de bilingüismo y latinización de la población ibérica. A: Actas del VI Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica (Coimbra, 13-15/10/1994). Ediciones Universidad de Salamanca. Salamanca: 217-246.
- Panosa, M. I. (1999). La escritura ibérica en Cataluña y su contexto socioeconómico. Siglos v-i aC, Veleia. Anejos, Series Minor, 13. Vitòria.
- Panosa, M. I. (2002). Inscripción ibérica procedente de la Joncosa (Jorba, Barcelona). Palaeohispanica, 2: 333-353.
- Pérez Ballester, J. (1992). El abrigo de la Reina (Alcalá del Júcar). Ensayo sobre un nuevo modelo de lugar de culto en época ibérica. A: Estudios de Arqueología Ibérica y Romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester, Trabajos Varios del SIP, 89: 289-300.
- Pérez Rojas, M. (1993). Las inscripciones con escritura tartésica de La Cueva de la Camareta y su contexto onomástico (aportaciones sobre la “celtización” del mundo ibero-tartésico). A: A. González Blanco, R. González Fernández i M. Amante (ed.). La Cueva de La Camareta (Agramón, Hellín, Albacete). Universidad de Murcia, Antigüedad y Cristianismo, 10: 139-266.
- Pérez Vilatela, L. (1992). Ibérico “egiar” en un epígrafe de Caminreal (Teruel). A: Estudios de Arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester, Valencia: 351-360.
- Pita Mercé, R. (1973). El sistema de comunicaciones. Lérida Paleocristiana. Ed. Dilagro. Lleida: 103-108.
- Rodríguez Ramos, J. (2002). Índice crítico de formantes de compuesto de tipo onomástico en la lengua íbera. Cypsela, 14: 251-275.
- Roldán Hervás, J. M. (1975). Itineraria Hispana. Fuentes antiguas para el estudio de las vías romanas en la Península Ibérica. Anejo de Hispania Antigua. Universidad de Valladolid / Universidad de Granada. Madrid.
- Siles, J. (1981). Iberismo y latinización: nombres latinos en epígrafes ibéricos. Faventia, 3: 97-113.
- Silgo, L. (1993). Las inscripciones ibéricas de los mosaicos de Caminreal (Teruel) y Andelos (Navarra). A: I. Adiego, J. Siles y J. Velaza (ed.). Studia paleohispanica et indogermanica J. Untermann ab amicis hispanicis oblata, Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona: 281-286.
- Silgo, L. (1994). Léxico ibérico. Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas, 1, monografía. Valencia.
- Silgo, L., Martínez Perona, J. V. (2012). Inscripciones ibéricas rupestres del abrigo Tarragón (Villar del Arzobispo, Valencia). Estudio de Lenguas y Epigrafía. Antiguas, 12: 281-290.
- Solin, H. i Salomies, O. (1988). Repertorium nominum gentilium et cognominum Latinorum. Olms-WeidmannHildesheim-Zuric-Nova York.
- Tarragó Pleyán, J. (1963). Aportación al estudio del covacho con pinturas de Cogul (Lérida). A: Actas del VII Congreso Nacional de Arqueología (Barcelona 1960). Barcelona: 133-139.
- Untermann, J. (1975). Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band I. Die Münzlegenden. Dr. Ludwig Reichert Verlag. Wiesbaden.
- Untermann, J. (1980). Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band II. Die Inschriften in iberischer Schrift aus Südfrankreich. Dr. Ludwig Reichert Verlag. Wiesbaden.
- Untermann, J. (1987). Inscripciones sepulcrales ibéricas. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 10: 111-119.
- Untermann, J. (1990). Monumenta Linguarum Hispanicarum. Band III. Die iberischen Inschriften aus Spanien. 2 vol. Dr. Ludwig Reichert Verlag. Wiesbaden.
- Untermann, J. (1997). Monumenta Linguarum Hispanicarum IV. Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften. Dr. Ludwig Reichert Verlag. Wiesbaden.
- Untermann, J. (2002). Lengua ibérica y leyendas monetales. A: Actas del X Congreso Nacional de Numismática (Albacete 1998). Madrid: 97-106.
- Velaza, J. (1993). Una nueva lápida procedente de Civit (Tarragona). Pyrenae, 24: 159-165.
- Velaza, J. (1996a). Epigrafía y lenguas ibéricas. Arco Libros, S.L. Madrid.
- Velaza, J. (1996b). Epigrafía funeraria ibérica. Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas, 2: 251-282.
- Velaza, J. (1996c). Chronica epigraphica Iberica: hallazgos en epigrafía ibérica en Levante, Cataluña, Aragón y Navarra (1989-1994). A: Actas del VI Coloquio Internacional sobre lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica (Coimbra, 13-15/10/1994). Ediciones Universidad de Salamanca. Salamanca: 311-337.
- Velaza, J. (2001). Chronica epigraphica Iberica II: Novedades y revisiones de epigrafía ibérica. A: Villar, F. i Fernández Álvarez, M. P. (eds.). Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania. Actas del VIII Coloquio sobre lenguas y culturas prerromanas de la Península Ibérica. Ediciones Universidad de Salamanca. Salamanca: 639-662.