La síndrome de burn-out (desgast professional) entre els pediatres de Lleida
- Eduard Solé 1
- Montse Esquerda 2
- Sílvia Prado 3
- Josep Pifarré 4
- Anton R. Gomà 4
- 1 Hospital Arnau de Vilanova. Lleida
- 2 CAP Onofre Cerveró. Lleida
- 3 ABS Pardinyes-Balàfia. Lleid
- 4 Hospital de Santa Maria. Lleida
ISSN: 1135-8831
Any de publicació: 2000
Volum: 60
Número: 1
Pàgines: 12-19
Tipus: Article
Altres publicacions en: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria
Resum
Objectiu. Esbrinar la prevalença d’aquesta síndrome entre els pediatres del nostre medi, i conèixer quines variables són les més rellevants en la nostra mostra. Mètode. S’ha realitzat un estudi prospectiu a 34 pediatres (assistència primària reformada, no reformada i hospitalària) de la regió sanitària de Lleida. A tots ells s’ha passat un qüestionari sociodemogràfic, la versió espanyola de l’inventari burn-out de Maslach i escales per controlar el nivell d’ansietat i depressió. Resultats. S’han rebut 34 enquestes de les 45 enviades (75%), 13 dones i 21 homes, amb una edat mitjana de 42.1 anys (SD±9.2). De les enquestes contestades, 9 (26%) presentaven puntuacions en l’escala de Maslach suggestives de síndrome de burn-out. Els pediatres «cremats» no diferien de la resta pel que fa a edat ni a sexe. El grup que presentava major desgast professional es donava principalment entre metges d’àrees bàsiques de salut (ABS) reformades versus no reformats i hospitalaris (p<0.01; KrusKal-Wallis), especialment en la variable de cansament emocional. Els metges més «cremats» presentaven una major simptomatologia depressiva subjectiva, se sentien més decebuts pel seu treball i consideraven que no tenien possibilitats de promoció professional. Conclusions. S’ha trobat una prevalença de burn-out entre pediatres de 26%, similar a altres estudis amb generalistes. El cansament emocional sembla ser superior entre els pediatres d’ABS reformades, potser degut a un major nombre d’hores de treball setmanals (respecte als pediatres de centres d’atenció primària no reformats), i a un menor grau d’ajust entre formació rebuda i ocupació real (respecte als hospitalaris). Caldrien altres estudis per estudiar aquestes possibles hipòtesis.