Podem millorar la vigilància epidemiològica de la tuberculosi a les Illes Balears?

Resumen

La tuberculosi (TB) persisteix a la nostra societat, en contradicció amb la falsa sensació què és una malaltia ja eradicada. Per a la salut pública, la TB planteja molts reptes. El primer de tots, conèixer la situació real de l’endèmia tuberculosa al nostre país. La hipòtesi d’aquest treball és que és possible millorar el funcionament del sistema de vigilància epidemiològica (SVE) de la TB mitjançant noves fonts de vigilància activa. Els objectius específics són comprovar l’efectivitat d’aquestes i quantificar la seva aportació al SVE a les Illes Balears mitjançant una avaluació general i comparant dos triennis, 2005-2007 i 2010-2012, per mesurar els següents aspectes: 1) La infradeclaració globalment afecta el 18,8% de les TB detectades. És inferior per a les formes respiratòries (12%) mentre que arriba al 38% a les no-respiratòries durant el període 2005-07. L’anàlisi per regressió logística multivariada dóna com a perfil sociodemogràfic dels casos infradeclarats: un home, d’origen autòcton, edat mitjana 40,9 anys, amb problemes de marginalitat social (alcoholisme, toxicomania o indigència) i afecte d’una TB no-respiratòria, OR: 5,5 (IC 95% 3,2-9,6). Aquest estudi constitueix el primer article de la tesi, publicat a “Gaceta Sanitaria”, l’any 2011. 2) Avaluació del programa de vigilància de la TB seguint les recomanacions del grup de treball dels CDC nord-americans per a salut pública, determinant els atributs qualitatius i quantitatius del SVE de la TB. El valor predictiu positiu va ser 78,8% per TB respiratòria i 76,8% per la no-respiratòria. L’exhaustivitat durant el període 2005-07 calculada pel mètode estadístic de captura-recaptura (CR) amb tres fonts es va utilitzar també per valorar la utilitat del registre electrònic de diagnòstics d’atenció primària (APS). L’exhaustivitat global va ser 65,2% per a les formes respiratòries i 53,3% per a les no-respiratòries. L’ús com a nova font de vigilància activa de la informació d’APS va augmentar un 10,4% l’exhaustivitat per a la TB respiratòria però només 0,6% per a les TB no-respiratòries. És recomanable mantenir aquesta nova font de vigilància activa de la TB. Aquest va ser el contingut del segon article, publicat en anglès a la revista “Enf infec y Microbiol Clin” l’any 2014. 3) A continuació l’objectiu és tornar a avaluar el SVE en el període 2010-12 després d’haver elaborat i aplicat una sèrie de millores del programa de control i prevenció de la TB. Concretament, iniciar un programa de tractament directament observat (TDO) amb gratuïtat dels fàrmacs, desenvolupar els estudis de contactes des d’APS, i utilitzar les noves tecnologies de la informació per a interconnectar els nivells assistencials amb salut pública. L’exhaustivitat del SVE al trienni 2010-12, pel mètode CR va donar un resultat del 99,5% per a TB respiratòries, i del 70% per a les TB no-respiratòries. La comparació de les taxes d’incidència estimades (13,6 /105) i les realment detectades pel SVE (13,0/105) varen ser molt similars, a diferència del trienni 2005-07, indicant una millora de la validesa del SVE. Aquesta va ser la tercera publicació, en llengua anglesa, a la revista “Int J Tuberc Lung Dis”. 4) Accedir al registre de medicaments antituberculosos receptats durant el trienni 2010-12 a les Balears. Així ha estat possible creuar les dades amb els casos incidents detectats pel SVE. Mitjançant CR es comprova una exhaustivitat global del 84,1%. La informació de receptes aporta un 13% addicional en l’exhaustivitat per a les TB no-respiratòries, i un 9,7% per a les TB respiratòries. Les conclusions indiquen que es pot incrementar l’eficiència del SVE i per això s'han de consolidar les noves fonts de vigilància activa, APS i fàrmacs, i millorar la interconnexió dels serveis assistencials amb salut pública.