Criteris per a l’estandardització de la toponímia i l’antroponímia en la llengua amaziga

Resumen

L’amazic (o el berber) és la llengua que es parla des de l’antiguitat al nord d’Àfrica. Actualment, hi ha més de vint milions de persones que parlen amazic. Al Marroc, on hi viu gran part dels amazigòfons, el procés d’estandardització de la llengua amaziga ha començat fa gairebé dues dècades. Uns dels resultats més importants d’aquest procés ha estat la codificació gràfica i l’elaboració de la primera gramàtica normativa de l’amazic. D’ençà del 2011, la nova Constitució del Marroc ha reconegut l’amazic com a llengua cooficial, al costat de l’àrab. En aquesta tesi, hom tracta les diferents problemàtiques de la toponímia i l’antroponímia en amazic del Marroc i es proposa uns criteris lingüístics, d’escriptura i de pronúncia, dels endònims (topònims i antropònims locals) i dels topònims i antropònims estrangers, en perspectiva estandarditzant. La tesi s’estructura en dos vessants fonamentals. El primer és més descriptiu, en el qual s’intenta explicar les teories i mètodes d’estandardització lingüística i de l’onomàstica, i s’aborden les característiques generals de la toponímia i l’antroponímia en amazic. En el segon vessant de la recerca, s’exposen i s’expliquen els criteris i propostes per a l’estandardització dels noms de lloc i de persona en amazic.