Efectes metabòlics de la cirurgia bariàtricacomparació del Bypass Gàstric en Y de Roux Laparoscòpic i la Gastrectomia Tubular Laparoscòpica

Resumen

INTRODUCCIÓ: El bypass gàstric en Y de Roux laparoscòpies (BGYRL) és la tècnica de cirurgia bariàtrica més utilitzada i la que ofereix un millor perfil de risc-benefici. La gastrectomia tubular laparoscòpica (GTL) és una nova tècnica restrictiva que ha mostrat resultats postoperatoris equiparables a BGYRL en termes de pèrdua de pes i remissió de la Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2). Hi ha poques dades dels efectes de la GTL en comparació amb el BGYRL sobre altres aspectes del metabolisme. OBJECTIU GENERAL: Comparar els efectes metabòlics de la GTL i el BGYRL. OBJECTIUS ESPECÍFICS: Estudiar l’efecte de la cirurgia bariàtrica sobre les escales de risc cardiovascular generals (Framingham) i les adaptades a població mediterrània (REGICOR). Comparar els efectes de 2 tècniques de cirurgia bariàtrica sobre: 1) El risc cardiovascular estimat 2) La taxa de remissió i de milloria de les comorbiditats, 3) El perfil lipídic, i estudiar els factors predictors de milloria de la concentració de lípids 4) La taxa de remissió de la resistència a la insulina, 5) La taxa de remissió total de DM2 amb els nous criteris de la American Diabetes Association, i estudiar els factors associats amb aquesta remissió. MATERIAL I MÈTODES: Estudi de cohorts prospectiu de subjectes amb obesitat greu intervinguts de cirurgia bariàtrica mitjançant BGYRL o GTL. Els pacients van ser seguits fins a un màxim de 2 anys després de la cirurgia. RESULTATS: Efectes sobre el risc cardiovascular: s’inclouen 95 subjectes intervinguts de BGYRL i 45 de GTL. El percentatge de pèrdua d’excés de pes als 12 mesos és similar entre les 2 tècniques(80.9%±16.7% BGYRL i 82.7%±18% GTL,p=0.632). El risc cardiovascular disminueixals 12 mesos del 6.6% al 3.4% amb l’equació Framingham i del 3.7% al 1.9% amb REGICOR. No s’observen diferències en la disminució del risc cardiovascular, ni el la taxa de remissió de la hipertensió arterial, ni de la DM2. La taxa de milloria de la dislipèmia és ser superior per al BGYRL (100%) que per la GTL (75%, p=0.014). Efectes sobre el perfil lipídic:51 subjectes en cada grups’aparellen per edat, sexe i índex de massa corporal.No es detecten diferències el descens del triglicèrids. El colesterol LDL disminueix de forma significativa després de BGYRL(125.9±29.3mg/dl fins 100.3±26.4mg/dl,p<0.001), però no ho fa amb GTL (118.6±30.7mg/dlfins 114.6±33.5mg/dl,p=0.220). El colesterol HDL augmentade forma més intensa després de GTL (15.4±13.1mg/dl GTL vs. 9.4±14.0mg/dl BGYRL, p=0.032). S’associen amb la milloria del perfil lipídic: una major A1c inicial per als triglicèrids, la realització d’un BGYRL per al colesterol LDL i una major edat i la GTL per al colesterol HDL. Efectes sobre la resistència a la insulina: s’inclouen 115 subjectes intervinguts de BGYRL i 78 de GTL, dels quals 29 i 20 respectivament presenten DM2. Als 24 mesos no es detecten diferències en la taxa de remissió de resistència a la insulina (92.9% LRYGB i 87.5% LSG,p=0.355) ni en la taxa de remissió complerta de DM2 segons els criteris de 2009 de l’American Diabetes Association (92.9% LRYGB i 87.5% LSG, p=0.355). El descens del HOMA-IR als 3 mesos s’associa amb la remissió total de la DM2. CONCLUSIONS: La GTL tot i ser una tècnica restrictiva es mostra igual d’eficaç que el BGYRL en termes de: pèrdua de pes, remissió de la hipertensió arterial i de la DM2, disminució del risc cardiovascular i remissió de la resistència a la insulina. La GTL a diferència del BGYRL no produeix un descens del colesterol LDL, però en canvi s’associa a un major ascens del colesterol HDL.