La gestió del plurilingu?isme a l’aula en l’educació superior. Estudi de casintroducció de classes en anglès a l’Escola d’Enginyeria B

Resumen

Aquest és un estudi qualitatiu que aborda l’impacte de la introducció de l’anglès en les classes d’una escola d’enginyeria com a conseqüència de les polítiques derivades de l’Espai Europeu d’Educació Superior. En les polítiques universitàries actuals l’anglès emergeix com la clau vers una doble funció: (i) la projecció internacional de la universitat i (ii) la formació acadèmica i professional dels estudiants en un món globalitzat, en el qual l’anglès s’erigeix com a llengua franca. En el marc d’una recerca de caire etnogràfic, en el treball s’exploren bàsicament dos tipus d’esdeveniments a l’aula: (a) les interaccions entre professorat i estudiants en les classes magistrals, ja sigui emprant l’anglès com a llengua franca (en aules concorregudes per estudiants locals i estudiants internacionals), ja sigui emprant l’anglès com a medi d’instrucció (en classes concorregudes exclusivament per estudiants locals); i (b) les interaccions entre estudiants locals i estudiants internacionals en els treballs en grup. En ambdós tipus d’interaccions, estudiants i professors es constitueixen en interlocutors que intenten acomplir els seus objectius interaccionals en un context en què els participants tenen competències lingüístiques asimètriques. Utilitzem l’anàlisi de la conversa d’inspiració etnometodològica per estudiar com, en les pràctiques d’aula, el plurilingüisme pot esdevenir un recurs per a la construcció de coneixement, per a la organització de la participació dels estudiants i per a la organització de l’espai discursiu. Així mateix, en els grups de treball formats per estudiants locals i estudiants internacionals analitzem com els actors mobilitzen tots els recursos plurilingües i multimodals al seu abast per gestionar l’acompliment de tasques en L2. L’estudi explora també la modelització de l’ús dels recursos plurilingües a la classe magistral aplicant la teoria de jocs. La recerca demostra abastament que, lluny d’adoptar l’anglès com a únic mitjà de comunicació, els parlants, en contextos d’internacionalització, recorren a d’altres recursos semiòtics per acomplir finalitats d’ordre divers. Els resultats del treball ofereixen pistes sobre la gestió pràctica del multilingüisme a la universitat.