Epidemiologia de l’infart agut de miocardi en la població major de 60 anys de l’àrea de tarragonaestudi de cohorts de base poblacional

Resumen

JUSTIFICACIÓ: L’infart agut de miocardi (IAM) és una de les principals causes de morbimortalitat entre la població espanyola. Al nostre àmbit, la informació procedent de dades de base poblacional sobre l’IAM, és limitada. A més, a Espanya l’envelliment poblacional és elevat i les tendències demogràfiques indiquen que la població major de 64 anys seguirà augmentant les pròximes dècades. Destacar que, fins al moment són escassos els estudis en persones d’edat avançada. OBJECTIU: la present tesi té com a objectiu analitzar l’epidemiologia de l’IAM (incidència, mortalitat i condicions cròniques específiques subjacents, avaluant la influència d’aquestes condicions amb el fet de desenvolupar IAM). METODOLOGIA: Estudi de cohorts de base poblacional que ha inclòs totes les persones majors o igual a 60 anys assignades a 9 Àrees Bàsiques de Salut de la comarca del Tarragonès (n=27.204). S'han reclutat tots els casos hospitalitzats per IAM succeïts a la cohort entre el 01/12/2008 i el 30/11/2011. S'han inclòs exclusivament episodis amb diagnòstic validat després de la revisió de la història clínica hospitalària i d’atenció primària, excloent aquells casos sense confirmació diagnòstica per criteris electrocardiogràfics i de biomarcadors. S'han estimat taxes d’incidència (per 100.000 persones-any), mortalitat i intervals de confiança (IC) al 95%. S'ha realitzat anàlisi multivariant mitjançant regressió de Cox, amb càlcul de Hazards Ratio (HR) i s'ha estimat l’associació entre les condicions basals dels membres de la cohort (presència de factors de risc i/o principals comorbiditats) i el risc de desenvolupar IAM. RESULTATS: La incidència global d’IAM ha estat de 475 episodis per 100.000 persones-any (IC 95%:428-527), i ha estat més del doble al sexe masculí (681 per 100.000) que al femení (311 per 100.000) (p<0,001). Per grups d’edat, ha estat de 277 entre els pacients de 60-69 anys, 632 entre els 70-79 anys i 690 per 100.000 persones-any per als majors o igual a 80 anys (p<0,001). Les màximes incidències s'han observat als individus amb història de malaltia arterial coronària (2.839 per 100.000), seguit per la nefropatia crònica (1.407 per 100.000), fibril·lació auricular (1.226 per 100.000), malaltia cardíaca crònica (1.149 per 100.000), història d’ictus (1.147 per 100.000), diabetis mellitus (914 per 100.000) i hipertensió arterial (611 per 100.000). Globalment, la mortalitat als 30 dies després del diagnòstic ha estat del 15,3% (14,9% en homes i 16,0% en dones (p=0,776)). A l’anàlisi multivariant, les variables estadísticament significatives associades amb l’augment de risc de patir IAM han estat història de malaltia arterial coronària HR: 5,39; (IC 95%: 4,26–6,81), sexe masculí HR: 1,89 (IC 95%: 1,50–2,38), malaltia cardíaca crònica HR: 1,84 (IC 95%: 1,43–2,35), diabetis mellitus HR: 1,79 (IC 95%: 1,44-2,23), edat major de 70 anys HR: 1,75 (IC 95%: 1,34-2,27), història d’ictus HR: 1,61 (IC 95%: 1,15-2,21), fibril·lació auricular HR: 1,46 (IC 95%: 1,11-1,94) i hipertensió arterial HR: 1,34 (IC 95%: 1,06-1,71). CONCLUSIÓ: Les troballes de la present tesi mostren que la incidència i mortalitat per IAM són elevades en persones majors de 60 anys al nostre territori, i augmenten considerablement amb l’edat (especialment als majors o igual a 80 anys) i amb la presència de determinats factors de risc/comorbiditats. Si considerem els factors de risc cardiovascular clàssics, la diabetis mellitus i la hipertensió arterial són les condicions més fortament associades a l’augment de risc d’IAM.