Translació a l’atenció primària d’una intervenció sostenible sobre l’estil de vida per reduir l’impacte de la diabetis tipus 2. Factibilitat i implementació del projecte dp-transfers a catalunya

Resumen

JUSTIFICACIÓ I NECESSITAT DE LA INVESTIGACIÓ La diabetis és una malaltia de gran impacte social i econòmic. L’increment continu del risc de diabetis i les seves complicacions fa de la prevenció un autèntic desafiament per a qualsevol sistema públic de salut. Actualment es disposa d’intervencions eficaces basades en els canvis d’estil de vida però la seva implementació en la pràctica clínica real sempre ha estat extremadament complicada i escassament avaluada. A petita escala, l’aplicació a l’atenció primària de Catalunya d’una intervenció intensiva sobre l’estil de vida (projecte DE-PLAN-CAT) va evidenciar una reducció rellevant i significativa del risc relatiu de diabetis en comparació amb l’atenció ordinària estandarditzada així com una molt bona relació de cost i efectivitat. Per aquest motiu, el mateix grup de recerca ha desenvolupat un projecte de translació a gran escala anomenat DP-TRANSFERS (Diabetes Prevention–Transferring Findings from European Research to Society), objecte de la tesi. Amb aquest nou projecte es donava continuïtat al previ tot traslladant la intervenció preventiva de la diabetis a la pràctica clínica diària d’aquells centres d’atenció primària del sistema públic de salut on pogués ser factible. OBJECTIUS Dissenyar un programa de cribratge i intervenció sobre l’estil de vida adreçat a participants amb risc de diabetis, adaptat a l’atenció primària catalana. Desenvolupar i valorar un procés d’implementació a gran escala tot analitzant el perfil general dels usuaris. Avaluar a 2 anys (final de la fase de cribratge) l’abast assolible de la translació emprant els recursos públics existents. MATERIAL I MÈTODE La primera etapa d’aquesta tesi se centra en la justificació i disseny del projecte de DP-TRANSFERS. La segona etapa consisteix en una anàlisi transversal a 3 nivells (centres, professionals i participants) després del primer any d’implementació en usuaris de 45-75 anys amb risc de diabetis (puntuació FINDRISC>11 i/o prediabetis). La tercera etapa és una valoració crítica de la implementació i de l’adscripció al procés de translació als dos anys de desenvolupament. RESULTATS DP-TRANSFERS és un projecte de translació a gran escala del model preventiu europeu DE-PLAN-CAT a l’atenció primària de Catalunya. Consta de 3 fases (detecció, intervenció presencial sobre l’estil de vida i seguiment), 2 intensitats (mòduls bàsic i de continuïtat) i 4 canals de transferència (interrelació institucional, tallers de facilitadors, audiovisual i plataforma en línia). La implementació va ser factible en 95 (77,2%) dels 123 centres participants (població atesa: 1,6 milions) mitjançant la col·laboració continuada de 343 (53%) dels 647 professionals inscrits. El procés de translació es va definir com a possible (1 grup d’intervenció) en 39 centres (31,7%); probable (2 grups) en 37 (30%) o bé com a efectiu (3 o més grups) en 19 centres (15,5%), sense diferències estadístiques segons l’àmbit geogràfic. Van participar en el cribratge 2381 usuaris i 668 (28%) van ser descartats dels quals 215 (32,2%) per impossibilitat tècnica de l’equip o centre. En total, 1713 (72%) participants van accedir a la intervenció (190 grups; 9±0,8 persones/grup) i als 2 anys 936 (54,6%) ja havien finalitzat: 409 (43,7%) participaren 2 mesos (mòdul bàsic), 161 (17,2%) completaren un any i 366 (39,1%) finalitzaren els dos anys programats (mòduls de continuïtat). Es van comptabilitzar 469 abandonaments, 279 (59,5%) imputables als participants i 190 (40,5%) als professionals. L’adscripció (manteniment en intervenció) va ser inferior en centres urbans. CONCLUSIONS Traslladar a gran escala una intervenció preventiva de la diabetis és factible en un temps relativament curt emprant recursos públics existents. Gairebé una quarta part dels centres i la meitat dels professionals mostren resistència substancial a assimilar de forma voluntària aquesta activitat presencial. Per tal d’augmentar l’abast de la intervenció així com l’adscripció dels participants caldria invertir en diversificar els canals de transferència.