Obesitat mòrbidapsicopatologia, cognició i comorbiditats mèdiques en cirurgia bariàtrica

Resumen

Introducció. Segons la OMS, més de la meitat de la població adulta mundial té sobrepès o és obesa. A moltes regions del món, la prevalença de l’obesitat segueix augmentant i, si les tendències actuals continuen, assolirà el 18% en els homes i superarà el 21% en les dones al 2025. L’obesitat constitueix un gran repte actual de salut pública. L'obesitat redueix l'esperança de vida fins a un 40% i és un factor de risc per a la DM2, cardiopatia, malaltia hepàtica i càncer. Diversos estudis suggereixen que els subjectes amb trastorns psiquiàtrics són més propensos a la obesitat en comparació amb la població general. És conegut el risc de psicopatologia en persones amb obesitat, concretament trastorns de l’estat d’ànim, trastorns d’ansietat, baixa autoestima, insatisfacció corporal i trastorns de la conducta alimentària. En la majoria de casos, el tractament de l'obesitat mòrbida amb mesures higienico-dietètiques i fàrmacs no aconsegueix una pèrdua de pes suficient per controlar adequadament les comorbiditats associades. Fins ara, la CB és l'únic tractament que aconsegueix assolir aquestes expectatives a llarg termini. La cirurgia de l'obesitat és una cirurgia complexa, no exempta de complicacions, amb l'objectiu no d’arribar a un pes ideal ni curar l'obesitat, sinó de reduir significativament les comorbiditats associades i millorar el benestar integral. Objectius. Descriure les característiques psicopatològiques, de personalitat i els aspectes neuropsicològics de la població amb obesitat mòrbida candidata a CB i identificar la seva evolució a l’any de la intervenció. Mètode. Estudi descriptiu i longitudinal que avalua una mostra de pacients amb obesitat mòrbida abans i després de ser intervinguts de CB. S’administra una bateria de proves específiques per recollir les característiques neuropsicològiques, psicopatològiques i de personalitat; en dos moments del temps: avaluació precirurgia (t0) entre 1 i 3 mesos abans de la intervenció, i avaluació postcirurgia (t1), entre 12 i 18 després de la intervenció. Resultats. Els pacients candidats a cirurgia bariàtrica tendeixen a presentar un perfil de personalitat estable en el temps amb estils d’afrontament relacionats amb la personalitat histriònica, narcisista i compulsiva, segons el MCMI-III, i s’identifica un perfil sensitiu en el TCI-R. En relació al perfil clínic, segons el PAI i els instruments específics, destaquen els trastorns d’ansietat i depressiu, que milloren després de la intervenció. Pel que fa a la conducta alimentària, presenten comportaments restrictius i símptomes cognitius de preocupació pel pes i la forma corporal, amb més freqüència que la mitjana poblacional; que milloren de forma important després de la intervenció. Els participants mostren una atenció i velocitat visual equivalent a la població general i una lleugera major memòria de treball. A l’any de la CB milloren de forma significativa la capacitat de memòria immediata, diferida i reconeixement auditiu diferit. Conclusions. La població amb obesitat mòrbida presenta amb més freqüència un trastorn de salut mental de l’Eix I, compatible amb un trastorn adaptatiu mixt que millora amb la cirurgia bariàtrica. En relació als trastorns de l’Eix II, els pacients de l’estudi no presenten trastorns de la personalitat, tanmateix s’identifiquen estils d’afrontament relacionats amb trets de personalitat histriònica, narcisista i compulsiva, trets de temperament com la major evitació del risc i dependència a la recompensa, però menor persistència; i en el caràcter s’evidencia baixa autodirecció i cooperació. Pel que respecte als aspectes neuropsicològics, els pacients mostren dèficits memorístics i alteracions en la funció executiva, en comparació a la població general. A l’any de la cirurgia no s’observa millora en la funció executiva però sí en la memòria i la atenció.