El cooperativisme agrari al Priorat durant el Primer Franquisme a partir de l’exemple de la cooperativa agrícola de la Vilella Baixa

Resumen

Aquest article forma part d’un estudi general sobre l’associacionisme a la Catalunya rural durant la dictadura franquista a partir de l’experiència de la comarca del Priorat. Això vol dir que les associacions que s’hi veuran reflectides van més enllà de les cooperatives, però aquestes van ser les principals entitats que hem de tenir en compte als pobles de la comarca. L’estudi del cas de la Cooperativa de la Vilella Baixa permet veure algunes de les característiques més importants del moviment cooperatiu en una omarca netament agrària que patiria amb duresa els efectes de la repressió franquista a partir del 1939. A més, podrem observar les principals característiques del cooperativisme entre el 1939 i el 1959, el paper que tingueren actors polítics com la FET y de las JONS en la vertebració del moviment i, finalment, com el model entraria en una etapa de transició a mitjan dècada dels cinquanta, preludi d’una situació d’estancament que viurien molts entorns del camp català durant els últims anys del Règim. La metodologia ha estat purament qualitativa. A través de diverses fonts documentals sobre la Cooperativa Agrícola de la Vilella Baixa i bibliografia general i específica, s’ha elaborat un comentari sobre les principals característiques del cooperativisme agrari a partir de la seva activitat i evolució durant els primers vint anys de dictadura. Hi consolidem la idea que aquesta tipologia associativa fou el pilar central d’una comarca afectada per greus crisis i contradiccions al llarg de tot el període.