Continuïtats i canvis i en les estratègies de visibilització i participació social de les dones d'origen immigrantUn estudi de cas: Lleida 2012-2017

  1. Paquita Sanvicén-Torné
  2. Jihane El Mokhtari
Libro:
VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball

Editorial: Universitat Rovira i Virgili ; Associació Catalana de Sociologia ; Institut d'Estudis Catalans

ISBN: 978-84-8424-611-4

Año de publicación: 2017

Páginas: 121-122

Congreso: Congrés Català de Joves sociòlegs /sociòlogues (5. 2017. Tarragona)

Tipo: Aportación congreso

Resumen

La importancia de l’associacionisme i la participació per a l’arrelament i desenvolupament personal i ciutadà de les persones immigrades és demostrada a bastament. Des dels anys noranta, l’associacionisme d’origen immigrant ha estat un important objectiu d’investigació.( Casey, 1997; Aja, 2000;Garreta i Samper, 2008; Mayoral, Molina, Sanvicen, 2011; Morell, 2005; Moreras, 2009; Ribas, 2003). Tanmateix, les recerques que analitzen visibilització social de les dones d'origen immigrant són encara ara escasses. (Sipi, 2000, Artas, Pascual, Solana, 2006; Unzueta, 2009;Aierdi, Oleaga, 2011;Sanvicén, Mayoral, Molina, 2013). Aquesta comunicació incideix en aquest àmbit d’estudi. Presenta les primeres conclusions que comparen resultats d’una investigació qualitativa per mitjà d’entrevistes a dones dels col·lectius d’origen immigrant majoritaris de Lleida ciutat encetada al 2012[1] amb els de la rèplica efectuada entre finals de 2016 i el primer quadrimestre de 201, encara en curs. Els objectius d’investigació eren al 2012 identificar les estratègies pròpies de relació i participación; analitzar el paper que tenien en el seu teixit associatiu i la incidencia real en el procés d'integració i visibilització positiva.. Atès els canvis poblacionals que s’han donat en els darrers anys, en la segona onada es pretén identificar les estratègies que mantenen i els canvis; les raons, els agents i les dimensions dels canvis. S’ha mantingut la metodologia qualitativa i les informants de 2012 quan ha estat possible.S'han incorporat dones joves com a informants, edat que no es va tenir en compte al 2012. Les primeres conclusions mostren que hi ha menys entitats actives. Les xarxes de relació informal són més importants encara. Emergeix alhora la presència en altres espais participatius: consells escolars, ampa, corals d’ espais de culte. Comencen a fomar part de juntes d'entitats de dones “autòctones” i s’hi incorporen dones joves en papers protagonistes. Les dificultats es mantenen.