Condicionants sociològics de la planificació lingüística en un context global i multicultural

  1. Sanvicén Torné, Paquita 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Revista catalana de sociologia

ISSN: 1136-8527

Año de publicación: 2004

Número: 20

Páginas: 85-113

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista catalana de sociologia

Resumen

El complejo proceso de conformación y cambio de las sociedades actuales provoca la aparición de nuevos retos que se acumulan a las realidades ya existentes y no acabadas de resolver que emergen de nuevo. Obliga, a la vez, a repensar las estrategias y también a repensarnos como sociedad. La política lingüística, y la planificación que resulta de ella, no se puede quedar al margen de estas reflexiones porque actúa en -y para- una población y en -y para- una sociedad determinada, y la una y la otra están en plena transformación y cambio. Los diferentes contextos sociales actuales en los cuales -y para los cuales- se toman las decisiones lingüísticas contienen condicionantes característicos que se superponen e interactúan con los preexistentes. Unos y otros, con diferentes grados de intensidad, las influencian. Este artículo se aproxima a algunos de estos elementos y a este contexto diverso, global y local, que los dota de especificidad.

Referencias bibliográficas

  • AYMA, J. M. (1992). Allò que no se sol dir de la normalització lingüística. Barcelona: Empúries.
  • APARICIO, R. [et al.] (1999). Immigrantes, integración, religiones, un estudio sobre el terreno. Madrid: UPCO.
  • APLOELL (2004). La immigració a la ciutat de Lleida: Dades del padró municipal corresponents al 2003. Lleida: Ajuntament de Lleida.
  • BASTARDAS, A. (2004). Cap a una sostenibilitat lingüística: Conceptes, principis i problemes de l’organització comunicativa dels humans per al segle XXI. Conferència plenària per al Fòrum Universal de les Cultures, X Congrés Linguapax. Barcelona.
  • BUSQUET, J. (2003). Els reptes de la cultura catalana a l’era digital. Barcelona: Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.
  • BOIX, E.; VILA, F. X. (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel. (Lingüística)
  • CAMPS, V.; GINER, S. (1998). Manual de civisme. Barcelona: Ariel.
  • CASAS, M. [coord.] (2003). També catalans, fills i filles de famílies immigrades. Barcelona: Fundació Bofill. (Finestra Oberta; 38)
  • CASTELLS, M. (1997-1998). La era de la información. 3 v. Madrid: Alianza.
  • CASTELLS, M. [et al.] (2003). La societat xarxa a Catalunya. Barcelona: UOC.
  • Colectivo IOE (1994 ). Marroquins a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • COOPER, R. L. (1979). La planificación lingüística y el cambio social. Cambridge: University Press.
  • Departament de Benestar i Família; Consell Comarcal del Solsonès; Creu Roja (2003). Pla Comarcal dels Immigrants a Solsona. La immigració al Solsonès. Solsona.
  • DORRONSORO, I. (1993). Diversidad cultural y conflicto nacional. Madrid: Talasa.
  • ESPINOSA, V. A. (2004). «Ciudadanos migrantes y democracia» [en línia]. Ponència a la sessió Ciutadania del Congreso Mundial Movimientos Humanos e Immigración. Fòrum de les Cultures. Barcelona. <www.barcelona2004.org/cat/eventos/dialogos/ docs/pmovimientoscat.pdf>
  • FLAQUER, L. (1991). «Anàlisi i propostes des de la perspectiva de la sociologia». Estudis i propostes per a la difusió de l’ús social de la llengua catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, vol. 3, p. 77-82.
  • FLAQUER, L. (1996). El català, ¿llengua pública o privada? Barcelona: Empúries.
  • FLECHA, R.; GÓMEZ, R. (1995). Racismo: no gracias, ni moderno ni postmoderno. Barcelona: Roure.
  • GARCIA, S.; LUKES, Steven [comp.] (1999). Ciudadanía: justicia social, identidad y participación. Mèxic: Siglo XXI.
  • GIDDENS, A. (2000). Un mundo desbocado: Los efectos de la globalización en nuestras vidas. Madrid: Taurus.
  • GIL VILA, F. (2002). La exclusión social. Barcelona: Ariel.
  • GINER, S.; ARBOS, X. (1990). La governabilitat i l’esdevenidor de les societats modernes. Barcelona: Edicions 62.
  • GINER, S.; SCARTEZZINI, R. (1996). Universalidad y diferencia. Madrid: Alianza Universidad.
  • GINER, S. (1996). Carta sobre la democracia. Barcelona: Ariel.
  • GUIBERNAU, M. (1996). Los nacionalismos. Barcelona: Ariel. (Ciencia Política)
  • GUIBERNAU, M (2003). «L’articulació política de la diferència». Interculturalitat. Bases antropològiques, socials i polítiques. Barcelona: Pòrtic.
  • KAPLAN, A. [coord.] (1996). Procesos migratorios y relaciones interétnicas. VII Congreso de Antropologia Social, Zaragoza.
  • KIMLYCKA, W. (1996). Ciutadanía multicultural. Barcelona: Paidòs.
  • KÖNING, M. (1998). La diversidad cultural y las políticas lingüísticas. MOST 30. UNESCO /MOST. <http://unesco.ias.edu/issj/rics161/koenigsps.html> [Document de discussió]
  • LUCAS, J. de (2003). Globalización e identidades. Barcelona: Icaria.
  • MAALOUF, A. (1998). Identidades asesinas. Madrid: Alianza.
  • MARFANY, J. L. (1995). La cultura del catalanisme. Barcelona: Empúries.
  • MARTÍN DÍAZ, E. (2003). Procesos migratorios y ciudadanía cultural. Sevilla: Mergablum. (Edición y Comunicación)
  • MAYORAL, D. (1998). El lenguaje: diferencias culturales y desigualdades sociales. Lleida: Pagès editors.
  • MAYORAL, D. (2004). «Llengua i identitat en la Catalunya del segle XXI». Document mòdul 4, Identitat, cultura i immigració en la Catalunya dels segles XX i XXI. Intercampus Universitat de Lleida.
  • NINYOLES, A. (1989). Estructura social i política lingüística. Alzira: Bromera.
  • PAJARES, M. (2003). «Inmigración y mercado de trabajo en Catalunya». 1r Congrés Internacional Multiculturalitat i Ciutadania. La Seu d’Urgell; Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs
  • PUEYO, M.; TURULL, A. (2003). Diversitat i política lingüística en un món global. Barcelona: UOC: Pòrtic.
  • PUIG I MORENO, G. (2000). «La construcció històrica de la identitat catalana i els contactes amb Al-Andalus». Treballs de Sociolingüística Catalana [València], núm. 14- 15, p. 19-31.
  • PUJADAS, J. (2003). Les societats multiculturals. [en línia]. Tema 3, Postgrau de formació en immigració. Universitat de Lleida. <http://keops.udl.es:8900/SRIPT/immigració_llengua_treball_social/scripts/seve_home>
  • RECOLONS, L. (1976). La població de Catalunya: Distribució territorial i evolució demogràfica, 1900-1970. Barcelona: Laia.
  • ROQUE, M. A. ( 1999). Valors i diversitat cultural a les societats d’Europa i del Magreb. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània.
  • ROS, A. (2003). Interculturalitat: Bases antropològiques, socials i polítiques. Barcelona: UOC: Pòrtic.
  • ROVIRA, M. [coord.] (2004). El català i la immigració: Anàlisi de l’oferta de cursos de català als immigrants adults extracomunitaris. Barcelona: Mediterrània.
  • SANVICÉN, P. (1999). «Cultures en contacte a Catalunya». Revista Catalana de Sociologia, núm. 10 (desembre), p. 23-56.
  • SARTORI, G. (2001). La sociedad multiétnica: Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Buenos Aires: Taurus.
  • SOLÉ, C. (1996). Racismo, etnicidad y educación intercultural. Lleida: Universitat de Lleida.
  • SOLÉ, C. (2000). «L’ús instrumental del català pels immigrants del tercer món». Treballs de Sociolingüística Catalana [València], núm. 14-15, p. 33-38.
  • SOLÉ, C. (2001). El impacto de la inmigración en la economía i la sociedad receptora. Barcelona: Anthropos.