El estudiante de entornos virtuales. Una primera aproximación

  1. Borges Sáiz, Federico
Revista:
Digithum: A relational perspective on culture and society

ISSN: 1575-2275

Año de publicación: 2007

Número: 9

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Digithum: A relational perspective on culture and society

Resumen

La cita amb què s'inicia la introducció ("L'educació manté un calendari agrícola, té una estructura i un funcionament industrial i està emmarcada en una societat cada vegada més digitalitzada") il·lustra la necessitat d'una comprensió profunda de la formació en entorns virtuals. Aquesta comprensió requerix el coneixement del seu element central: l'estudiant. Aquest article invita el lector a aproximar-se a la figura i a l'acompliment de l'estudiant d'entorns virtuals. Una de les característiques del segle xxi és la de portar cada vegada més a una societat de l'aprenentatge, on els ciutadans aprenen, de manera formal o informal, al llarg de la vida. La tecnologia sustenta molts dels trets de comportament i d'actitud d'aquests ciutadans, encara que la tecnologia només és el primer pas; a partir d'ací són necessàries les actituds, les destreses i la motivació adequades per a moure's amb èxit en un entorn virtual.

Referencias bibliográficas

  • BAUTISTA, G.; BORGES, F.; FORéS, A. (2006). Didáctica universitaria en entornos virtuales de enseñanza-aprendizaje. Madrid: Narcea.
  • BELL, D. (1973). The Coming of Post-Industrial Society. Nueva York: Basic Books, 1999.
  • BORGES, F. (en prensa). «Cuando juego estoy aprendiendo. Los videojuegos y juegos de ordenador, aprendizaje fundamental en el siglo XXI». Reseña del libro Don’t Bother Me Mom I’m Learning!. UOC Papers. N.º 5. UOC.
  • BORGES, F. (2005). «La frustración del estudiante en línea. Causas y acciones preventivas» [artículo en línea]. Digithum. N.º 7. UOC. [Fecha de consulta: 30/05/06].
  • BORGES, F.; FARRéS, J.; GALLEGO, C. (2007). «L’estudiant d’entorns virtuals d’Humanitats, Filologia i llengua estrangera a la UOC». En: Federico BORGES (coord.). «El estudiante de entornos virtuales» [dossier en línea]. Digithum. N.º 9. UOC.
  • CAIVANO, F. (2007). «La educación del siglo XXII». Mediterráneo. Disponible también en <http://www.elperiodicomediterraneo. com/noticias/noticia.asp?pkid=274913>
  • CASTELLS, M. (1996). The Rise of the Network Society. The Information Age: Economy, Society and Culture. Oxford: Blackwell, 2000. Vol. I.
  • CASTELLS, M. (2002). La Galàxia Internet. Ferran Alaminos (trad.). Barcelona: Rosa dels Vents / Editorial UOC. Edición original: CASTELLS, M. (2001). The Internet Galaxy: Reflections on Internet, Business and Society. Oxford: Oxford University Press.
  • DRAVES, W. A. (2002). Teaching Online. River Falls, Wisconsin, EE.UU.: LERN Books. 2.ª ed.
  • DZIUBINSkA, M.; OPOkA, J. (2007). «L’estudiant en línia com a força impulsora en la transformació de la Universitat Virtual Polonesa». En: Federico BORGES (coord.). «El estudiante de entornos virtuales» [dossier en línea]. Digithum. N.º 9. UOC.
  • FLORES, J. (2004). How to Become a Proficient Online Learner. EE.UU.: Authorhouse 1stBooks.
  • GISBERT CERVERA, M. (1999). «El profesor del siglo XXI: de transmisor de contenidos a guía del ciberespacio». En: J. CABERO ALMENARA [et al.] (coord.) (1999). Las nuevas tecnologías para la mejora educativa. Nuevas tecnologías en la formación flexible y a distancia. Sevilla: Editorial kronos.
  • HARGREAVES, A. (2003). Enseñar en la sociedad del conocimiento. La educación en la era de la inventiva. À. Mata (trad.). Barcelona: Octaedro.
  • JIMÉNEZ JIMÉNEZ, B. (1999). «Formación continua y nuevas tecnologías: una visión didáctico-comunicativa». En: J. CABERO ALMENARA [et al.] (coord.) (1999). Las nuevas tecnologías para la mejora educativa. Nuevas tecnologías en la formación flexible y a distancia. Sevilla: Editorial kronos.
  • MARTí, E. (1992). Aprender con ordenadores en la escuela. Barcelona: ICE Universitat de Barcelona / Editorial Horsori. Cuadernos de Educación, vol. 10.
  • MURRAY, B. (2001). «What Makes Students Stay?» [artículo en línea]. eLearn Magazine. [Fecha de consulta: 25/11/2003].
  • PALLOFF, R. M.; PRATT, k. (2001). Lessons from the Cyberspace Classroom. The Realities of Online Teaching. San Francisco, EE.UU.: Jossey-Bass.
  • PALLOFF, R. M.; PRATT, k. (2003). The Virtual Student. A Profile and Guide to Working with Online Learners. San Francisco, EE.UU.: Jossey-Bass.
  • PORTILLO, I. (2007). «Construcción de un modelo formativo en línea válido desde la perspectiva del estudiante en el marco de su disciplina de estudio». En: Federico BORGES (coord.). «El estudiante de entornos virtuales» [dossier en línea]. Digithum. N.º 9. UOC.
  • PRENSkY, M. (2001). «Digital Natives, Digital Immigrants Part 1». On the Horizon. 9(5), págs. 1-5. Disponible también en <http://www.emeraldinsight.com/Insight/ViewContentServlet ?Filename=/published/emeraldfulltextarticle/pdf/2740090501. pdf>
  • PRENSkY, M. (2006). Don’t Bother Me Mom I’m Learning!. St. Paul, EE.UU.: Paragon House.
  • VICENT, L. (2007). «L’estudiant en línia en les titulacions tècniques. Motivacions, interessos i problemàtiques tècniques». En: Federico BORGES (coord.). «El estudiante de entornos virtuales» [dossier en línea]. Digithum. N.º 9. UOC.