Agricultura, muntanyes i...la percepció de la província de Lleida per part dels estudiants universitaris catalans

  1. Paül i Agustí, Daniel 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Documents d'anàlisi geogràfica

ISSN: 0212-1573 2014-4512

Año de publicación: 2016

Título del ejemplar: Miscel·lani

Volumen: 62

Número: 1

Páginas: 111-132

Tipo: Artículo

DOI: 10.5565/REV/DAG.232 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Documents d'anàlisi geogràfica

Resumen

La imagen que se tiene de una ciudad o de un territorio es importante. Si es conocida, el territorio resultará más cercano. Si es desconocida, pueden existir condicionantes importantes para el desarrollo de ciertas actividades. El estudio que se presenta muestra las distintas visiones que pueden existir de la provincia de Lleida. Sobre la base de un cuestionario realizado a 170 estudiantes universitarios catalanes se quiere establecer los elementos que de forma más habitual se asocian con la provincia. Los resultados muestran cómo la agricultura constituye el elemento fundamental de la imagen genérica de la provincia. No obstante, la situación cambia cuando se pide concretar estos aspectos en un mapa. En este caso, las capitales de comarca y los Pirineos pasan a primer plano. Este hecho muestra una contradicción entre la imagen general que los estudiantes tienen de la provincia de Lleida y la concreción de esta imagen.

Referencias bibliográficas

  • ALDHUY, Julien (2004). «Imaginaire géographique, idéologie territoriale et production régionale: réexions autour des Landes de Gascogne (XVIIIème-XIXème)». Hégoa, 113-120.
  • ANDRESSEN, Curtis (1997). «Mental Maps of Asia: The Geographical Knowledge of Australian University Students». Asian Studies Review, 21 (1), 115-130. http://dx.doi.org/10.1080/03147539708713144
  • ANTROP, Marc i VAN EETVELDE, Veerle (2000). «Holistic aspects of suburban landscape: visual image interpretation and landscape metrics». Landscape and Urban Planning, 50 (1-3), 43-58. http://dx.doi.org/10.1016/S0169-2046(00)00079-7
  • ARRUDA, Ángela i ULUP, Lilian (2007). «Brasil imaginado: representaciones sociales de jóvenes universitarios». A: Arruda, Ángela i de Alba, Martha (coords.). Espacios imaginarios y representacions sociales. Rubí: Anthropos.
  • AURAY, Jean Paul, BAILLY, Antoine, DERYCKE, Pierre-Henry, HURIOT, Jean-Marie (1994). Encyclopédie d’économie spatiale: Concepts – comportements – organisations. París: Economica.
  • AVENDAÑO ARIAS, Johan Andrés (2014). «Representaciones territoriales sobre inseguridad y delincuencia en el espacio urbano de Bogotá: formas simbólicas de apropiación territorial». A: Bonastra, Quim; Vasconcelos P. Junior, Magno i Tapia, Maricarmen (eds.). Actas del XIII Coloquio Internacional de Geocrítica: El control del espacio y los espacios de control. Barcelona: Universitat de Barcelona.
  • BÉDARD, Mario; AUGUSTIN, Jean-Pierre i DESNOILLES, Richard (dir.) (2011). L’imaginaire géographique. Perspectives, pratiques et devenirs. Quebec: Presses de l’Université du Quebec.
  • BERDOULAY, Vincent (1985). «Les idéologies comme phénomènes géographiques». Cahiers de Géographie du Québec, 29, 205-216. http://dx.doi.org/10.7202/021718ar
  • BERQUE, Augustin (dir.) (1994). Cinq propositions pour une théorie du paysage. Seyssel: Champ Vallon.
  • CAMERON, Duncan (1968). «A view point: the museum as a comunication system and implications for museums educations». Curator, 11 (1), 33-40. http://dx.doi.org/10.1111/j.2151-6952.1968.tb00883.x
  • CASTREE, Noel (2001). «Commodity fetishism, geographical imaginations and imaginative geographies». Environment and Planning A, 33 (9), 1519-1525. http://dx.doi.org/10.1068/a3464
  • CHIVALLON, Christine (2008) . «L’espace, le réel et l’imaginaire: a-t-on encore besoin de la géographie culturelle?». Annales de géographie, 660-661 (2-3), 67-89. http://dx.doi.org/10.3917/ag.660.0067
  • CLAVEROL, Lluís; LABERNIA, Carles i REIG, Josep A. (1976). «El peso determinante del eslogan “per Lleida ja està bé”». CAU: construcción, arquitectura, urbanismo, 39, 90.
  • CLOKE, Paul; CRANG, Philip i GOODWIN, Mark (1999). Introducing Human Geographies. Londres: Arnold.
  • DE ALBA, Martha (2009). Representaciones sociales y el estudio del territorio: aportaciones desde el campo de la psicología social. Cuajimalpa: Laboratorio de Análisis Socioterritorial, Universidad Autónoma Metropolitana.
  • DEBARBIEUX, Bernard i VANIER, Martin (dir.) (2001). Ces territorialités qui se dessinent. La Tour d’Aigues: Editions de l’Aube.
  • DI MÉO, Guy i BULÉON, Pascal (dir.) (2005). L’espace social. Lecture géographique des sociétés. París: Armand Colin.
  • DONAIRE, José Antonio i GALÍ, Núria (2011). «La imagen turística de Barcelona en la comunidad flickr». Cuadernos de Turismo, 27, 291-303.
  • DUPRÉ, Sophie (2006). «Perceptions et représentations géographiques: un outil pour aménager les forêts touristifiées?». Théoros, 25 (2), 53-61.
  • GALÍ ESPELT, Núria i DONAIRE BENITO, José Antonio (2005). «The social construction of the image of Girona: a methodological approach». Tourism Management, 26, 777-785. http://dx.doi.org/10.1016/j.tourman.2004.04.004
  • GILBERT, Anne (1986). «L’idéologie spatiale: conceptualisation, mise en forme et portée pour la géographie». L’Espace géographique, 1, 57-66. http://dx.doi.org/10.3406/spgeo.1986.4092
  • GÖKTEN, Cemil i SÜDA¸S I˙ lkay (2014). «The Image of Australia: A Case Study on the Mental Maps of Turkish Immigrants in Sydney». Journal of Geography and Geology, 6 (2), 82-92. http://dx.doi.org/10.5539/jgg.v6n2p82
  • GREFFE, Xavier (1999). La gestion du patrimoine culturel. París: Anthropos.
  • GUEBEN-VENIÈRE, Servane (2011). «En quoi les cartes mentales, appliquées à l’environnement littoral, aident-elles au recueil et à l’analyse des représentations spatiales?». EchoGéo, 17, 2-11. http://dx.doi.org/10.4000/echogeo.12573
  • GUERRERO TAPIA, Alfredo (2007). «Imágenes de América Latina y México a través de mapas mentales». A: Arruda, Ángela i de Alba, Martha (coords.). Espacios imaginarios y representacions sociales. Rubí: Anthropos.
  • GUMUCHIAN, Hervé (1991). Représentations et aménagement du territoire. París: Anthropos.
  • HERRERO FABREGAT, Clemente (2008). «La ciudad como espacio construido y vivido por la persona». Contexto & Educação, 79 (23), 129-154.
  • HOTTOLA, Petri (2012). «Perceptions of the United States and the Americans. The collage approach». Finisterra, XLVII (93), 49-63.
  • KNEZ, Eugene I. i WRIGHT, Gilbert (1970). «The museum as a communication system: an assessment of Cameron’s viewpoint». Curator, 13 (3), 204-212. http://dx.doi.org/10.1111/j.2151-6952.1970.tb00404.x
  • LEDRUT, Raymond (1973). Les images de la Ville. París: Èditions Anthropos.
  • LERIVRAY, Bernard (1975). Guides bleus, guides vertes et lunettes roses. París: Du Cerf.
  • LYNCH, Kevin (1960). The Image of the City. Cambridge: The MIT Press.
  • MACKAY, Kelly J. i FESENMAIER, Daniel R. (1997). «Pictorial element of destination image formation». Annals of Tourism Research, 24 (3), 537-565. http://dx.doi.org/10.1016/S0160-7383(97)00011-X
  • MARCHAND, Dorothée (2005). «La construction de l’image d’une ville: représentation de la centralité et identité urbaine». A: Robin, Monique i Ratiu, Eugénia (eds.). Transitions et rapports à l’espace. París: L’Harmattan, 299-335.
  • MARTÍNEZ, Dolores (1996). «The tourist as deity: Ancient continuities in modern Japan». A: Selwyn, Tom (ed.). The tourist image. Myths and myth making in tourism. Chichester: Wiley, 163-178.
  • MASSEY, Doreen (2005). For Space. Londres: Sage.
  • MC KENNA John; QUINN Rory J; DONNELLY Daniel J. i COOPER J. Andrew G., (2008). «Accurate Mental Maps as an Aspect of Local Ecological Knowledge (LEK): a Case Study from Lough Neagh, Northern Ireland». Ecology and Society, 13, 1-23.
  • MENDIZÀBAL, Enric (1993). «Una proposta de model espacial per a la interpretació territorial de Catalunya». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 36 (VIII), 101-118.
  • MIOSSEC, Jean-Marie (1977). «L’image touristique comme introduction à la géographie du tourisme». Annales de Géographie, 86 (473), 55-70. http://dx.doi.org/10.3406/geo.1977.17568
  • MUSSET, Alain (2010). Ciudad, sociedad, justicia: un enfoque espacial y cultural. Mar de la Plata: Universidad Nacional de Mar del Plata.
  • PAN, Bing i LII, Xiang (2011). «The long tail of destination image and online marketing». Annals of Tourism Research, 38 (1), 132-152. http://dx.doi.org/10.1016/j.annals.2010.06.004
  • PINHEIRO, José de Queiroz (1998). «Determinants of cognitive maps of the world as expressed in sketch maps». Journal of Environmental Psychology, 18, 321-339. http://dx.doi.org/10.1006/jevp.1998.0100
  • POUTET, Hervé (1995). Images touristiques de l’Espagne: de la propagande politique à la promotion touristique. París: L’Harmattan.
  • PRITCHARD, Annette (2000). «Ways of seeing ‘Them’ and ‘Us’: tourism representation, race and identity». A: Robisno, Mike; Long, Philip; Evans, Nigel, SHARPLEY, Richard i SWARBROOKE, John (eds.). Expressions of Culture, Identity and Meaning in Tourism. Sunderland: Business Education Publishers, 245-262.
  • ROGGE, Elke; NEVENS, Frank i GULINCK, Hubert (2007). «Perception of rural landscapes in Flanders: Looking beyond aesthetics». Landscape and Urban Planning, 82, 159-174. http://dx.doi.org/10.1016/j.landurbplan.2007.02.006
  • ROULIER, Fréderic (2013). «Synthèses cartographiques des représentations mentales de l’espace». M@appemonde. Revue trimestrielle sur l’image géographique et les formes du territoire, 112. http://mappemonde.mgm.fr/num40/index.html
  • SANTOS, Carla Almeida i BUZINDE, Christine (2006). «Politics of identity and space: representational dynamics». Journal of Travel Research, 45 (3), 322-332.
  • SASSEN, Saskia (2001). The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton: Princeton University Press. http://dx.doi.org/10.1515/9781400847488
  • SMITH, Andrew (2005). «Conceptualizing city image change: the re-imaging of Barcelona». Tourism Geographies, 7 (4), 398-423. http://dx.doi.org/10.1080/14616680500291188
  • SOMOZA MADINA, José (2006). La geografía de la percepción como instrumento de ayuda al planeamiento urbano. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc0v8s4
  • STASZAK, Jean-François (2014). «Géographie et cinéma: modes d’emploi». Annales de Géographie 2014 (1-2), 695-696. http://dx.doi.org/10.3917/ag.695.0595
  • TUAN, Yi Fu (1977). Space and place: the perspective of experience. Minneapolis: University of Minnesota Press.
  • VARA MUÑOZ, José Luís (2008). «Cinco décadas de Geografía de la percepción». Ería, 77, 371-384.