El català dels locutorispràctiques i ideologies lingüístiques de la migració en espais urbans castellanoparlants

  1. Sabaté Dalmau, Maria
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Año de publicación: 2016

Número: 26

Páginas: 105-121

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Treballs de sociolingüística catalana

Resumen

Des del camp de la sociolingüística crítica de base etnogràfica, aquest estudi investiga les pràctiques i ideologies lingüístiques entorn del català d'un grup de vint persones multilingües indocumentades que, provinents de l'Àsia meridional, el nord d'Àfrica, l'Àfrica central, l'Europa de l'Est i Llatinoamèrica, organitzen les seves trajectòries de mobilitat en un locutori d'un barri castellanoparlant de l'àrea metropolitana de Barcelona. A través d'entrevistes, gravacions d'interaccions espontànies i observació participant de pràctiques comunicatives orals i escrites recollides al llarg de dos anys, s'analitzen els discursos sobre aquesta llengua que es mobilitzen en aquests espais discursius transnacionals. S'argumenta que les xarxes migratòries perceben el català com un codi sense rèdit socioeconòmic en el mercat laboral local, i com una llengua «aliena» d'ús privat ideològicament no inserida en els seus repertoris lingüístics. Tanmateix, s'observa que, a la pràctica, el català s'inscriu en el castellà globalitzat eminentment translingüístic amb què els informants fan front a la seva precarietat socioeconòmica. Es conclou que, en espais urbans on impera el castellà com a llengua franca (de variants molt flexibles alhora peninsulars i llatinoamericanes), les poblacions migrades tendeixen a legitimar els règims monolingües de les societats d'acollida. Quant a ús, però, es demostra que les xarxes transnacionals amb perspectives de reterritorialització a Catalunya s'integren en els mercats lingüístics dels barris catalans incorporant l'ús del bilingüisme en català i castellà en el seu dia a dia. Amb tot, no esdevenen nous parlants del català, en aquestes institucions alternatives de la migració encara inexplorades on la presència d'aquesta llengua és escassa.

Referencias bibliográficas

  • Alarcón, Amado; Garzón, Luis (2011a). «Concluding remarks: the instrumental and sym-bolic dimensions of multilingualism and comparative perspective». A: Alarcón, Amado; Garzón, Luis (ed.). Language, migration and social mobility in Catalonia. Leiden: Brill, p. 139-150.
  • Alarcón, Amado; Garzón, Luis (2011b). «Evaluation of social mobility and language in context». A: Alarcón, Amado; Garzón, Luis (ed.). Language, migration and social mobility in Catalonia. Leiden: Brill, p. 123-138.
  • AtKinSon, David (2000). «Minoritisation, identity and ethnolinguistic vitality in Catalo-nia». Journal of Multilingual and Multicultural Development [Londres: routledge], vol. 21, núm. 3, p. 185-197.
  • AyMà Aubeyzon, Josep M. (2012). «Els usos interpersonals o privats a Catalunya. Balanç i pers-pectives de futur». Treballs de Sociolingüística Catalana [Barcelona: Institut d’Estudis Ca-talans. Societat Catalana de Sociolingüística], núm. 22, p. 59-72.
  • BaStardaSi Boada, Albert (2012). «El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana». Treballs de Sociolingüística Catalana [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Sociolingüística], núm. 22, p. 77-92.
  • BloMMaert, Jan (ed.) (1999). Language ideological debates. Berlín: Mouton de Gruyter.
  • Bourdieu, Pierre (1986). «The forms of capital». A: richardSon, John G. (ed.). Handbook of theory and research for the sociology of education. Nova York: Greenwood, p. 241-258.
  • Codó, Eva (2008). Immigration and bureaucratic control: Language practices in the public ad-ministration. Berlín: Mouton de Gruyter.
  • Corona, Víctor; NuSSbauM, Lucila; UnaMuno, Virginia (2013). «The emergence of new lin-guistic repertoires among Barcelona’s youth of Latin American origin». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism [Clevedon: Multilingual Matters], vol. 16, núm. 2, p. 182-194.
  • Duchêne, Alexandre; Moyer, Melissa G.; robertS, Celia (2013). «Introduction: recasting insti-tutions and work in multilingual and transnational spaces». A: Duchêne, Alexandre; Moyer, Melissa G.; robertS, Celia (ed.). Language, migration and social inequalities: A critical sociolinguistic perspective on institutions and work. Bristol: Multilingual Matters, p. 1-21.
  • Fabà PratS, Albert (2012). «L’evolució dels usos professionals a Catalunya del 1997 al 2008». Treballs de Sociolingüística Catalana [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Ca-talana de Sociolingüística], núm. 22, p. 41-58.02 Seccio Miscellania TSC26.indd 11708/11/16 12:25
  • MArIA SABATé DALMAUFreKKo, Susan E. (2013). «Legitimacy and social class in Catalan language education for adults». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism [Clevedon: Multi-lingual Matters], vol. 16, núm. 2, p. 164-176.
  • Garrido, Maria rosa (2010). «“If you slept in Catalunya you know that here it’s a paradise”: multilingual practices and ideologies in a residential project for migrants». Treball de recerca de màster no publicat. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departa-ment de Filologia Anglesa i Germanística.
  • Generalitat de Catalunya (2006). Estatut d’autonomia de Catalunya. Barcelona: Entitat Autò-noma del Diari Oficial i de Publicacions.
  • Generalitat de Catalunya (2008). Un pacte per viure junts i juntes: Pacte Nacional per a la Immigració. Barcelo-na: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria per a la Immigració. També disponible en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/dasc/03Ambits%20tematics/05Immigracio/03Politiquesplansactuacio/02pactenacionalimmigracio/02continguts/Pdfs/Document_final_PNI_catala.pdf> [Consulta: 30 gener 2013].
  • Generalitat de Catalunya (2009). Informe de resultats de les enquestes d’usos lingüístics a les empreses de serveis. 2004-2007. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència. Secretaria de Política Lingüística. (Biblioteca Tècnica de Política Lingüística; 2). També disponible en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/BTPL/arxius/2_EULE.pdf> [Consulta: 30 gener 2013].
  • Heller, Monica (2001). «Undoing the macro/micro dichotomy: ideology and categorization in a linguistic minority school». A: CouPland, Nikolas; Sarangi, Srikant; Candlin, Christopher N. (ed.). Sociolinguistics and social theory. Londres: Longman, p. 212-234.
  • Heller, Monica (2007). «Bilingualism as ideology and practice». A: Heller, Monica (ed.). Bilingualism: A social approach. Londres: Palgrave Macmillan, p. 1-22.
  • Heller, Monica; Duchêne, Alexandre (2012). «Pride and profit: changing discourses of lan-guage, capital and nation-state». A: Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (ed.).Language in late capitalism: Pride and profit. Nova York: routledge, p. 1-21.
  • Hernández-Carr, Aitor (2011). «Second generation Moroccan migrants in Catalonia: lan-guage, employment and inclusion». A: Alarcón, Amado; Garzón, Luis (ed.). Language, migration and social mobility in Catalonia. Leiden: Brill, p. 95-122.
  • Howard, Philip N. (2002). «Network ethnography and the hypermedia organization: new me-dia, new organizations, new methods». New Media & Society [Nova York; Londres: Sage], vol. 4, núm. 4, p. 550-574.
  • IdeScat (2011). Població segons nacionalitat [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. <http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=0&V3=477&V4=478&ALLINFO=TrUE&PArENT=1&CTX=B> [Consulta: 13 juliol 2013].
  • LinguaMón (2010). Per saber-ne més sobre les llengües de la immigració a Catalunya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Linguamón - Casa de les Llengües. <http://www10.gencat.cat/casa_llengues/AppJava/ca/diversitat/diversitat/llengues_immigracio.jsp> [Consulta: 13 juliol 2013].
  • MarShall, Steve (2006). «Spanish-speaking Latin Americans in Catalonia: reflexivity and knowledgeability in constructions of Catalan». A: Mar-Molinero, Clare; Stewart, Miranda (ed.). Globalization and language in the Spanish-speaking world: Macro and micro perspectives. Basingstoke: Palgrave Macmillan, p. 158-177.
  • Martín-rojo, Luisa (2012). «Paisajes lingüísticos de indignación. Prácticas comunicativas para tomar las plazas». Anuari del Conflicte Social 2012 [Universitat de Barcelona: Obser-vatori del Conflicte Social], p. 275-302.
  • Moyer, Melissa G. (2011). «What multilingualism? Agency and the unintended consequences of multilingual practices in a Barcelona health clinic». Journal of Pragmatics [Amsterdam: Elsevier], vol. 43, núm. 5, p. 1209-1221.
  • NewMan, Michael; Patiño-SantoS, Adriana; TrenchS-Parera, Mireia (2013). «Linguistic reception of Latin American students in Catalonia and their responses to educational lan-guage policies». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism [Clevedon: Multilingual Matters], vol. 16, núm. 2, p. 195-209.
  • Patten, Alan; KyMlicKa, Will (2003). «Introduction. Language rights and political theory: context, issues, and approaches». A: KyMlicKa, Will; Patten, Alan (ed.). Language rights and political theory. Oxford: Oxford University Press, p. 1-51.
  • Pavez Soto, Iskra (2011). «Social mobility and the Catalan language: analysis of second gen-eration migrants from Colombia». A: Alarcón, Amado; Garzón, Luis (ed.). Lan-guage, migration and social mobility in Catalonia. Leiden: Brill, p. 63-94.
  • Puigdevall, Maite (2014). «Els nous parlants de llengües minoritàries: pertinences i legitimi-tats». Digithum [en línia] [Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya], núm. 16, p. 1-5. <http://digithum.uoc.edu/index.php/digithum/article/view/n16-puigdevall>. [Consul-ta: 6 juliol 2015].
  • Pujolar, Joan (2007a). «The future of Catalan: language endangerment and nationalist discour-ses in Catalonia». A: Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (ed.). Discourses of endangerment:Interest and ideology in the defence of language. Londres: Continuum, p. 121-148.
  • Pujolar, Joan (2007b). «Bilingualism and the nation-state in the post-national era». A: Heller, Monica (ed.). Bilingualism: A social approach. Londres: Palgrave Macmillan, p. 71-95.
  • Pujolar, Joan (2009). «Immigrants in Catalonia: marking territory through language». A: CollinS, James; SleMbroucK, Stef; BaynhaM, Mike (ed.). Globalization and language in contact:Scales, migration, and communicative practices. Londres: Continuum, p. 85-105.
  • Pujolar, Joan (2010). «Immigration and language education in Catalonia: between national and social agendas». Linguistics and Education [Nova York: Elsevier], vol. 21, núm. 3, p. 229-243.
  • Pujolar, Joan; Gonzàlez, Isaac (2013). «Linguistic ‘mudes’ and the de-ethnicization of lan-guage choice in Catalonia». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism[Clevedon: Multilingual Matters], vol. 16, núm. 2, p. 138-152.
  • Pujolar, Joan; Gonzàlezi Balletbò, Isaac; Fonti Tanyà, Anna; Martínezi SantMartí, roger (2010). Llengua i joves: Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. Secretaria de Joven-tut. (Aportacions; 43)
  • SabatéiDalMau, Maria (2009). «Ideologies on multilingual practices at a rural Catalan school». Sociolinguistic Studies [Vigo: Universidade de Vigo], vol. 3, núm. 1, p. 37-60.
  • SabatéiDalMau, Maria (2012). «“The official language of Telefónica is English”: problematizing the construc-tion of English as a lingua franca in the Spanish telecommunications sector». Atlantis [Salamanca: Asociación Española de Estudios Anglo-Norteamericanos], vol. 34, núm. 1, p. 133-151.
  • SabatéiDalMau, Maria (2014). Migrant communication enterprises: Regimentation and resistance. Bristol: Multi-lingual Matters.02 Seccio Miscellania TSC26.indd 11908/11/16 12:25 120TSC,26 (2016)
  • MArIA SABATé DALMAUSolé CoMardonS, Jordi; TorrijoS, Anna (2011). «Els estudis sobre empreses i llengua a Catalu-nya: balanç i perspectives». A: Strubell, Miquel; Marí, Isidor (ed.). Mercat global i mercat local: implicacions per al multilingüisme de l’empresa: Actes del Seminari del CUIMPB-CEL 2008. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 79-111.
  • TorreS-Pla, Joaquim (2012). «L’evolució dels usos privats a Catalunya del 1997 al 2008». Tr e-balls de Sociolingüística Catalana [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catala-na de Sociolingüística], núm. 22, p. 27-40.
  • TorrijoS, Anna (2013). «Les trajectòries lingüístiques de les persones joves a Catalunya». Ponència a les II Jornades«La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana»(11-12 desembre). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Xarxa Cruscat.
  • TrenchS-Parera, Mireia; NewMan, Michael (2009). «Diversity of language ideologies in Span-ish-speaking youth of different origins in Catalonia». Journal of Multilingual and Multi-cultural Development [Londres: routledge],vol. 30, núm. 6, p. 509-524.
  • Valle, José del (2006). «US Latinos, la hispanofonía, and the language ideologies of high mod-ernity». A: Mar-Molinero, Clare; Stewart, Miranda (ed.). Globalization and language in the Spanish-speaking world:Macro and micro perspectives. Basingstoke: Palgrave Mac-millan, p. 27-46.
  • Woolard, Kathryn A. (1989). Double talk: Bilingualism and the politics of ethnicity in Catalo-nia. Stanford, Calif.: Stanford University Press.
  • Woolard, Kathryn A. (2003). «“We don’t speak Catalan because we are marginalized”: ethnic and class conno-tations of language in Barcelona». A: Blot, richard K. (ed.). Language and social identity. Westport, Conn.: Praeger, p. 85-103.
  • Woolard, Kathryn A. (2013). «Is the personal political? Chronotypes and changing stances toward Catalan language and education». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism [Clevedon: Multilingual Matters], vol. 16, núm. 2, p. 210-224.
  • Woolard, Kathryn A.; FreKKo, Susan E. (2013). «Catalan in the twenty-first century: romantic publics and cosmopolitan communities». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism [Clevedon: Multilingual Matters], vol. 16, núm. 2, p. 129-137
  • Boixi FuSter, Emili (1993). Triar no és trair: Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barce-lona: Edicions 62.
Fuente de los datos: Dialnet