Dones marroquines i aprenentatge de català. Anàlisi sociològica des d'una perspectiva de gènere

  1. Sanvicén i Torné, Paquita
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Año de publicación: 2016

Número: 26

Páginas: 269-284

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Treballs de sociolingüística catalana

Resumen

This article provides evidence that gender is a conditioning element for the acquisition of communicative competence in the Catalan language and, therefore, for the social inclusion of women who have arrived in Catalonia as immigrants from outside the EU. This article putsforward the preliminary conclusions of an action research carried out in Lleida with Moroccan women who arrived in the city more than ten years ago. The research shows that these women operate under conditions of inequality: they are immigrant women and they are Muslim, with all the characteristic social stereotypes entailed. These inequalities condition the decision as to whether or not to learn Catalan and the opportunities to use it. Based on narratives and participant observation in a learning group involved in the ongoing research started in 2012, this paper shows that empowerment should be added to the reasons to learn Catalan. Proposals are put forward to improve the teaching of Catalan. The territorial distribution of immigrant women and their complexities are heterogeneous, hence the need to analyse each particular situation and to plan the teaching according to the characteristics and needs of the different groups. A reflection on the results makes it evident that proper adjustment is needed to reach the large number of Moroccan women who live here and who do not yet have communicative autonomy in Catalan.

Referencias bibliográficas

  • alcalde, rosa; garcía, Cristina; Moreno, raquel; ramírez, Marta (2002). «Las mujeres ma-rroquíes en Cataluña: entre la transgresión y el cambio». Revista Catalana de Sociologia, núm. 18, p. 27-44.
  • atri, Nabila (2006). «La integración de la mujer marroquí en Catalunya ante sus diferentes fases». Nou Cicle [en línia]. <http://www.noucicle.org/revista/NCarticles/1047.html>.
  • el badaoui, rachida (2013). «Segregación e interacción intercultural: análisis del barrio de Balàfia ». A: Actes del IV Congrés Català Internacional de Sociologia. Perpinyà: Associació Catalana de Sociologia, p. 1863-1884.
  • el badaoui, rachida (2014). «Polítiques d’integració». Hawaa, núm. 5, p. 8-9.
  • el-MadKouri, Mohamed (2001). «Idioma, causa y efecto de integración social». Nueva Revista de Política, Cultura y Arte, núm. 74 (març), p. 1-5.
  • bargach, Amina (2004). «El paper de la dona en el procés migratori». A: 1es Jornades sobre Immigració i Societat [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 52-58. <https://www.ccosona.cat/pdf/acollida-integracio/ponencia-04.pdf>.
  • becK-gernSheiM, Elisabeth; butler, Judith; Puigverd, Lídia (2001). Mujeres y transformaciones sociales. Barcelona: El roure.
  • bernadó, Cristina; coMajoan, Llorenç; baStonS, Núria (2008). «Anàlisi factorial dels motius d’aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb el nivell, el temps d’estada, l’edat i el centre d’estudi dels alumnes». Catalan Review: International Journal of Catalan Culture [Barcelona: North American Catalan Society], núm. 22, p. 71-94.
  • bourdieu, Pierre (1980). «Le capital social». Actes de la Recherche en Science Sociales, núm. 31, p. 2-3.— (2001). ¿Qué significa hablar? Madrid: Akal.
  • brugué, Quim [et al.] (2013). Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalu-nya [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. <http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/11/22/11/26/336ffda8-bbe1-4b55-938c-c17738f3c618.pdf>.
  • caglitutuncigil, Tulay (2014). «La construcció de desigualtats en espais bilingües: l’ensenya-ment del català a dones immigrants». Digithum, núm. 16 (maig), p. 33-41.
  • caraMéS, Marta (2008). Tocant l’experiència de la relació educativa amb dones immigrades. Una recerca narrativa. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Pedagogia. <http://hdl.handle.net/2445/41485>.
  • carbonell, Francesc (2006). L’Omar i l’Aixa: Socialització dels fills i filles de famílies marroquines. Vic: Eumo editorial; Barcelona: Fundació Jaume Bofill.colectivo ioé (2012). Crisis e inmigración marroquí en España. 2007-2011 [en línia]. <http://www.colectivoioe.org/uploads/16ed2b9a5f0868dc55be62fa17d667ca48a97980.pdf>.
  • de Prada, Miguel Angel; Pereda, Carlos; actiS, Walter (1998). «Mujeres migrantes en España. Proyectos migratorios y trayectorias de género». Ofrim Suplementos, núm. 3, p. 11-37.
  • dePartaMentd’acció Sociali ciutadania. SecretariaPerala iMMigració (2009). Un pacte per viure junts i juntes : Pacte Nacional per a la Immigració. Barcelona: Generalitat de Ca-talunya.
  • di Paolo, Antonio (2010). «Els determinants del coneixement lingüístic de la població immi-grada: una aproximació economètrica aplicada al cas català». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 47, p. 68-79.
  • ferràS, Montserrat (2013). «Autoritat i lideratge: de l’aprenentatge lingüístic al canvi cognitiu en dones musulmanes». A: Actes del IV Congrés Català Internacional de Sociologia. Perpi-nyà: Associació Catalana de Sociologia. p. 2201-2220.
  • hajare (2014). «Anar a comprar». Hawaa, núm. 6, p. 4.
  • herrera, Marion (2014). Dona marroquina i societat catalana: La integració de la dona marro-quina en una societat occidental: Anàlisi de la integració de les dones marroquines a Sant Pere de Ribes. Treball de recerca. Universitat de Barcelona. IX Premi de recerca per a la Pau. Curs 2013-2014. Disponible en línia a: <www.ccgarraf.cat/files/doc840/donamarroquina.pdf>.
  • ichou, Bouchra (2014). «La immigració i la integració». Hawaa, núm. 6, p. 8-9.
  • junyent, Carme (2005). «Conviure en la Catalunya multilingüe». Catalan Review: Interna-tional Journal of Catalan Culture [Barcelona: North American Catalan Society], vol. 19, núm. 1-2, p. 29-36.
  • Kabeer, Naila (2001). «reflections on the measurement of women’s empowerment». A: Dis-cussing women’s empowerment - Theory and practice. Estocolm: Novum Grafiska AB, p. 17-57. (Sida Studies; 3)
  • lagarde, Marcela (2001). Género y feminismo. Desarrollo humano y democracia. Madrid: Horas y Horas.
  • lloMPart, Júlia (2013). «De madres a hijas, de hijas a madres: El cambio en la transmisión intergeneracional de lenguas». Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Liter-ature, vol. 6, núm. 3, p. 47-65
  • el-MadKouri, Mohamed (2001). «Idioma, causa y efecto de integración social». Nueva Revis-ta de Política, Cultura y Arte, núm. 74 (març), p. 1-5.
  • Mayoral, Dolors; Molina, Fidel.; Sanvicén, Paquita (2011). El ágora compartida: Democracia y asociacionismo de inmigrantes. Lleida: Milenio.
  • Mayoral, Dolors; Sanvicén, Paquita (2012).«Présence et contribution des femmes africaines d’Espagne. Le cas spécifique de la Catalogne». A: deMba fall, Papa; garreta bochaca, Jordi (ed.). Les migrations africaines vers l’Europe. Entre mutations et adaptation des acteurs sénégalais. Lleida: rEMIGrAF-IFAN/GJ-ASE, p. 159-172. <http://www.geosoc.udl.es/professorat/garreta/demba_garreta.pdf>.
  • Miquel, Lourdes (2005). «reflexions sobre la metodologia d’ensenyament de llengua a immi-grants». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 34, p. 60-66.Mota, Pau (2008). La recerca en migracions a Catalunya 2003-2007. Barcelona: Fundació Jau-me Bofill.
  • naSh, Mary; Marre, Diana (2001). Multiculturalismo y género: Un estudio interdisciplinar. Barcelona: Bellaterra.
  • naSh, Mary; tello, rosa; benach, Núria (2005). Inmigración, género y espacios urbanos: Los retos de la diversidad. Barcelona: Bellaterra.
  • Parella, Sònia (2003). Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Barcelona: Anthropos.
  • Parella, Sònia; SaMPer, Sarai (2007). «Factores explicativos de los discursos y estrategias de conciliación del ámbito laboral y familiar de las mujeres inmigradas no comunitarias en España». Papers, núm. 85, p. 157-175.
  • Pérez, Carmelo (2010). «Las mujeres en el medio rural marroquí: un estudio de caso sobre la alfabetización de mujeres en el círculo rural de Asila».Anaquel de Estudios Árabes, vol. 21, p. 55-75.
  • Pujolar, Joan (2007). «African women in Catalan language courses: struggles over class, gender and ethnicity in advanced liberalism». A: Mcelhinny, B. S. (ed.). Words, worlds and mate-rial girls: Language, gender and globalization. Berlín: Mouton de Gruyter, p. 305-348.
  • rochdi, Aicha (2014a). «Les noies al país d’acollida. Un conflicte identitari». Hawaa, núm. 5, p. 7.
  • rochdi, Aicha (2014b). «L’educació i l’idioma àrab dels immigrants». Hawaa, núm. 6, p. 7.
  • SaMPer, Sarai (2005). «Cuestiones de classe, género y religión en la integración de las muje-res marroquíes en Cataluña». A: Soler, Carlota; izquierdo, Antonio (coord.). Integraciones diferenciadas: Migraciones en Cataluña, Galicia y Andalucía. Barcelona: Anthropos, p. 153-168.
  • Sanvicén, Paquita (1999). «Cultures en contacte a Catalunya». Revista Catalana de Sociologia, núm. 10 (desembre), p. 23-56.
  • Sanvicén, Paquita; Mayoral, Dolors; Molina, Fidel (2013). «Dones immigrants i estratègies de sociabilitat. Entre la reivindicació, la resistència i la construcció personal i grupal».Actes del VI Congrés Català Internacional de Sociologia. Perpinyà: Associació Catalana de Sociologia, p. 2406-2425.
  • Sanvicén, Paquita; Mayoral, Dolors; Molina, Fidel (2014). «Percepcions sobre el procés d’acollida i integració. Mirades des de l’experiència associativa de persones immigrants a Lleida». Revista Catalana de Sociologia [en línia], núm. 29, p. 49-69. <http://revistes.iec.cat/index.php/rSC/article/view/65016/pdf_588>.
  • Solé, Carlota (2000). «L’ús instrumental del català pels immigrants del Tercer Món». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 14-15, p. 33-38.
  • Solé, Carlota; Serradell, Olga; Sordé, Teresa (2013). «Ciudadanía en femenino. Aportaciones de las mujeres marroquíes, ecuatorianas y rumanas en España». Revista de Estudios Socia-les, núm. 47, p. 51-66.
  • Solé, Joan; fabà, Albert (2014). «L’impacte dels cursos de català per a adults a Catalunya».Comunicació al IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. Universitat de Vic. Exemplar mecanografiat.
  • torrabadella, Laura; tejero, Elisabet (2002). «Experiencias migratorias y de integración de chicas marroquíes en Barcelona». Anuario de Psicología, vol. 33, núm. 4., p. 535-549.
  • vila, Ignasi; beSalú, Xavier; eSteban, Moisés; Serra, Josep M.; oller, Judith, SiquéS, Carina (2014). «Teixint Cultures: un programa dirigit a l’alfabetització de mares africanes en ca-talà i en la seva llengua». A: garcía, Magda (coord.). Recerca i immigració VI [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família, p. 102-115. <http://benestar.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/coleccions/ciutadania_i_immigracio/11recercaimmgracio6/recerca_immigracio_sis.pdf>.[Ciutadania i Immigració; 10]
Fuente de los datos: Dialnet