Aproximació a la caracterizació de l'horitzó ibèric antic (segles VI-V ane) a la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)

Referencias bibliográficas

• Aguelo, J., Huertas, J. i Puig, F. (2005). Santa Caterina de Barcelona: assaig d’ocupació i evolució. A: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (QUARHIS). Època II, núm. 1. Museu d’Història de la Ciutat. Barcelona: 13-43.
• Agustí, B. i Mercadal, O. (2002). Rituals funeraris i antropologia entre el neolític final i l’edat del bronze inicial en el marc català i territoris veïns. A: Pirineus i veïns al 3er mil·lenni AC, XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 591-642.
• Albizuri, S. (2011). Animales sacrificados para el cortejo fúnebre durante el bronce inicial (2300-1300 cal BC). El asentamiento de Can Roqueta II (Sabadell, Barcelona). Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 29: 7-26.
• Almagro Gorbea, M. (1997). La Edad del Bronce en la Península Ibérica: Periodización y cronología. A: Saguntum 30, Homenaje a Milagros Gil-Mascarell. Vol. II. València: 217-229.
• Artigues, P. Ll., Bravo, P. i Hinojo, E. (2007). Excavacions arqueològiques a Can Gambús 2, Sabadell (Vallès Occidental). A: Tribuna d’Arqueologia, 2006. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: 111-140.
• Balsera, R., Matas, Ò. i Roig, J. (2011). Els Pinetons, un assentament prehistòric i medieval a la plana del Vallès (Ripollet, Vallès Occidental). A: Tribuna d’Arqueologia, 2009 (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona): 237-284.
• Bertran, J., Bosch, J. i Tenas, M. (2011). Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet: geologia, arqueologia, història i etnografia. Notes, 26 (Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès): 121-148.
• Boquer, S., Gonzálvez, L., Mercadal, O., Rodon, T. i Saenz, L. (1990). Les estructures del bronze antic-bronze mitjà al jaciment arqueològic de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental), Arrahona, 7 (Sabadell): 9-25.
• Boquer, S. i Martín, A. (1999). Història de la investigació a Can Roqueta. A: González, P., Martín, A. i Mora, R. (coords.). Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 16. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia. Barcelona: 15-22.
• Boquer, S., Carlús, X. i Francès, J. (1999). Estudi dels materials artefactuals. A: González, P., Martín, A. i Mora, R. (coords.). Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 16. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia. Barcelona: 89-148.
• Bosch, J. (2010). Representaciones antropomorfas muebles del Neolítico en Catalunya: primeros ídolos oculados. A: Los ojos que nunca se cierran. Ídolos en las primeras sociedades campesinas. Museo Arqueológico Nacional. Madrid: 13-38.
• Bouso, M., Esteve, X., Farré, J., Feliu, J. M., Mestres, J., Palomo, A., Rodríguez, A. i Senabre, M. R. (2004). Anàlisi comparatiu de dos assentaments del bronze inicial a la depressió prelitoral catalana: Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental) i Mas d’en Boixos-1 (Pacs del Penedès, Alt Penedès). Cypsela, 15 (Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona): 73-101.
• Bueno, P., De Balbín, R., Barroso, R., López, J. C. i Guenaga, A. (2009). Frontières et art mégalithique. Une perspective depuis le monde pyrénéen. L’anthropologie, vol. 113: 882-929.
• Carlús, X. (1999). La cabana del bronze inicial de la Vall Suau (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental. Limes Revista d’Arqueologia, 6-7 (Cerdanyola del Vallès): 19-39.
• Carlús, X. i Díaz, J. (1995). El jaciment del Bronze Inicial de Can Ballarà (Terrassa, Vallès Occidental). Terme, 10 (Terrassa): 38-45.
• Carlús, X. i González, J. (2008). Carrer de la Riereta, 37-37 bis: un nou assentament prehistòric al Pla de Barcelona. Primers Resultats. Cypsela, 17 (Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona): 91-114.
• Carlús, X., López Cachero, F. J., Terrats, N., Oliva, M., Palomo, A. i Rodríguez, A. (2008). Diacronia durant la prehistòria recent a Can Roqueta (Sabadell-Barberà del Vallès, Vallès Occidental) entre el VI i el I mil·leni CAL ANE. Cypsela, 17 (Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona): 115-142.
• Castells, J., Enrich, J. i Enrich, J. (1983). El túmul I de la serra de Clarena. A: Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 4. Generalitat de Catalunya: 55-81.
• Costa, F., Garcia, P., Marcet, R. i Mas, J. (1982). El jaciment prehistòric de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda). A: Fulls d’arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Els jaciments a l’aire lliure de Can Soldevila. Can Banús i Salcies. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda: 9-48.
• Cruells, W., Molist, M., Rodón, T., Boquer, S., Bosch, J. i Miret, J. (1989). L’Institut de Manlleu (Osona). Un nou jaciment del Bronze Antic. Nota preliminar. Cypsela, 7 (Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Girona): 21-34.
• Cruells, W. i Molist, M. (1990). Un poblat a l’aire lliure de fa 4000 anys. El jaciment de l’institut de Batxillerat de Manlleu (Osona). Museu de Manlleu, 4. Manlleu.
• Díaz-Guardamino, M. (2010). Las estelas decoradas de la Prehistoria de la Península Ibérica. Tesi doctoral.
• Díaz, J. i Villafruela, J. (1997). Memòria de l’excavació arqueològica del jaciment del Bronze Inicial de La Serreta (Rubí, Vallès Occidental). Memòria inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
• Equip Guineu (1995). Elaboració d’una cronoestratigrafia per a la prehistòria del Penedès. Tribuna d’Arqueologia, 1993-1994 (Barcelona): 7-24.
• Equip Minferri (1997). Noves dades per a la caracterització dels assentaments a l’aire lliure durant la primera meitat del II mil·lenni cal. BC: primers resultats de les excavacions en el jaciment de Minferri (Juneda, les Garrigues). Revista d’Arqueologia de Ponent, 7: 161-211.
• Espejo, J. M. (2000-2001). La cerámica con asas de apéndice de botón: un estado de la cuestión. Pyrenae, 31-32 (Departament de Prehistòria. Història Antiga i Arqueologia. Universitat de Barcelona. Barcelona): 29-55.
• Font, J. (2006). Les estructures del neolític finalcalcolític i del bronze mitjà-recent de Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda). Notes, 21 (Mollet del Vallès): 185-216.
• Fortó, A., Martínez, P. i Muñoz, V. (2007). Ca l’Estrada. Història de Canovelles, 1. Museu de Granollers. Granollers.
• Francès, J. (1993). Les estructures del bronze antic del poliesportiu de la UAB: primers resultats. Limes Revista d’Arqueologia, 3 (Cerdanyola del Vallès): 5-24.
• Francès, J. (1995). Noves excavacions al sector est del jaciment del poliesportiu de la UAB (Cerdanyola, Vallès Occidental). Revista d’Arqueologia de Ponent, 5 (Universitat de Lleida): 147-178.
• Francès, J. (coord.) (2007). Els Mallols: un jaciment de la plana del Vallès entre el neolític i l’antiguitat tardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 17. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
• Francès, J., Guàrdia, M., Majó, T. i Sala, Ò. (2007). L’hipogeu calcolític del Carrer París de Cerdanyola del Vallès. Tribuna d’Arqueologia, 2006 (Barcelona): 315-333.
• Francès, J., Guàrdia, M., Sala, Ò. i Hernàndez, J. (2007). Les estructures del bronze. A: Francès, J. (coord.). Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès entre el neolític i l’antiguitat tardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 17. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia. Barcelona: 55-64.
• García, E. i Lara, C. (1999). La construcció en terra. A: González, P., Martín, A. i Mora, R. (coords.). Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 16. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia. Barcelona: 193-204.
• Gascó, J. (2004). Les composantes de l’âge du bronze, de la fin du chalcolithique à l’âge du bronze ancien en France meridionale. Cypsela, 15 (Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona): 39-72.
• Gascó, J. (2005). Datacions radiocarbòniques. A: El bronze inicial a Catalunya i zones limítrofes. Taula rodona, Girona, 21 de maig de 2005. Dossier de treball. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona: 41-42.
• González, P. (1999). L’enquadrament cronològic. A: González, P., Martín, A. i Mora, R. (coords.). Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 16. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia. Barcelona: 31-36.
• González, P., Martín, A. i Mora, R. (1999). Can Roqueta. Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 16. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d’Arqueologia. Barcelona.
• González, J. i Harzbecher, K. (2008). Nova intervenció arqueològica al turó de Can Filuà. Un espai domèstic del bronze inicial a l’escola bressol municipal L’Espiga. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). L’Ordit, 2 (Santa Perpètua de Mogoda): 73-85.
• Guàrdia, M., Francès, J. i Argelagués, M. (2011). Les estructures medievals excavades en la intervenció a la Plana del Castell a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). A: IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010: 831-845.
• Guilaine, J. (1972). L’Age du Bronze en Languedoc Occidental, Roussillon, Ariège. Mémoires de la Société Préhistorique Française. Tome 9. París.
• Guilaine, J., Martín, A. i Oliva, M. (2015). Les boutons prismatiques perforés en V. A: Guilaine, J., Vaquer, J. i Zammit, J. (coords.). Grottes sépulcrales prehistòriques des Hautes-Corbières. Archives d’Écologie Préhistorique. Tolosa de Llenguadoc: 205-234.
• López, J. B. (2000). L’evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana: models d’ocupació del territori i urbanisme. Tesi doctoral. Universitat de Lleida. Lleida. Consultable a: <http://tdx.cat/handle/10803/8220>.
• Martí, M., Pou, R. i Buch, M. (1995). Les estructures prehistòriques del jaciment de Can Filuà, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Limes Revista d’Arqueologia, 4-5 (Cerdanyola del Vallès): 28-44.
• Martín, A. (2003). Els grups dels neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal·lúrgia. Cota Zero, 18 (Vic): 76-105.
• Marc Guàrdia, Joan Francès, Les estructures de l’edat del bronze de la Plana del Castell – Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès, Barcelona) Martín, A., Guilaine, J. i Thommeret, Y. (1981). Estratigrafía y dataciones C14 del yacimiento de la ‘Cova del Frare’ de St. Llorenç del Munt (Matadepera, Barcelona). Zephyrus, XXXII-XXXIII (Salamanca): 101-111.
• Martín, A., Biosca, A. i Albareda, M. J. (1985). Excavacions a la Cova del Frare (Matadepera, Vallès Occidental). Dinàmica ecològica, seqüència cultural i cronologia absoluta. Tribuna d’Arqueologia, 1983-1984 (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona): 91-103.
• Martín, A., Miret, J., Blanch, R. M., Aliaga, S., Enrich, R., Colomer, S., Albizuri, S. i Bosch, J. M. (1988). Campanya d’excavacions arqueològiques 1987-88 al jaciment de la Bòbila Madurell-Can Feu (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Arrahona, 3 (Sabadell): 9-23.
• Martín, A. i Mestres, J. S. (2002). Periodització des de la fi del neolític fins a l’edat del bronze a la Catalunya sud-pirinenca. Cronologia relativa i absoluta. A: Pirineus i veïns al 3er mil·leni AC, XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 77-130.
• Martín, A., Petit, M. A. i Maya, J. L. (2002). Cultura material, economia i intercanvis durant el III mil·lenni AC a Catalunya. A: Pirineus i veïns al 3er mil·leni AC, XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 295-321.
• Martínez, P. (2006). Estudi dels materials ceràmics. A: Fortó, A. i Garcia, A. (coord.). L’ocupació humana a Juberri durant la segona meitat del Vè mil·lenni cal aC (Feixa del Moro, Camp del Colomer i Carrer Llinàs 28, Andorra). Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra, 6: 87-148.
• Martínez, P., Fortó, A. i Muñoz, V. (2010). Estudi morfotipològic de la ceràmica del calcolític-bronze antic de Ca l’Estrada. Cypsela, 18 (Museu d’Arqueologia de Catalunya): 123-140.
• Maya, J. L. (1982). Asentamientos al aire libre de la edad del bronce en la Cataluña occidental. Bases para el reconocimiento de un horizonte bronce antiguoreciente. Ilerda, XLIII (Lleida): 153-186.
• Maya, J. L. i Petit, M. À. (1986). El grupo del Nordeste. Un nuevo conjunto de cerámicas con boquique en la Península Ibérica. Anales de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Murcia, 2: 49-71.
• Maya, J. L. (1998). El Bronce Final y los inicios de la Edad del Hierro. A: Barandarián, I., Martí, B., Rincón, M. A. i Maya, J. L. Prehistoria de la Península Ibérica. Ariel Prehistoria. Barcelona: 317-423.
• Maya, J. L., Prada, A. i Francès, J. (1993). El complejo arqueológico de Punta Farisa (Fraga, Huesca): Los yacimientos arqueológicos. Estudios de la Antigüedad, 6-7 (Universitat Autònoma de Barcelona): 7-30.
• Maya, J. L. i Petit, M. À. (1995). L’Edat del Bronze a Catalunya. Problemàtica i perspectives de futur. A: Cultures i medi ambient de la Prehistòria a l’Edat Mitjana. 20 anys d’arqueologia pirinenca. Homenatge al Professor Jean Guilaine. Actes del 10è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà: 327-342.
• Maya, J. L. i Mestres, J. S. (1996). Approche a la chronologie de l’âge du bronze et le premier age du fer dans la péninsule ibérique. Acta Archaeologica, vol. 67 (Munksgaard): 251-269.
• Mestres, J. i Socias, J. (1993). Pou Nou: un assentament de l’Edat del Bronze a la plana penedesenca (Olèrdola, Alt Penedès). Olerdulae, gener-desembre, any XVIII (Vilafranca del Penedès): 45-120.
• Moya, A., Martínez, P. i López, J. B. (2010): Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i esteles antropomorfes de l’art megalític de Catalunya, Cypsela, 18, Museu d’Arqueologia de Catalunya: 11-41.
• Muñoz, A. M. (1971). Dos nuevas fechas de C14 para sepulcros de fosa. Pyrenae, 7 (Universitat de Barcelona. Barcelona): 157.
• Nadal, J., Sauret, S. i Albizuri, S. (2015). Estudi de les restes faunístiques recuperades a l’estructura E-13 del jaciment de la Plana del Castell - Parc de l’Alba. Informe inèdit.
• Nieto, A., Moya, A., López Melcion, J. B. i Agustí, B. (2014). Ofrenes o deixalles? El cas dels bovins (Bos taurus) en context funerari del jaciment del bronze ple de Minferri (Lleida, Catalunya). A: Équides et bovidés de la Méditerranée antique. Rites et combats. Jeux et savoirs. Monographies d’Archéologie Méditerranée, 6, Actes du Colloque, Arles 2012: 53-112.
• Petit, M. A. (1985). Contribución al estudio de la Edad del Bronce en Catalunya (Comarcas del Moianès, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Barcelonès i Baix Llobregat). Tesi doctoral inèdita.
• Petit, M. A. (1990). Les primeres etapes de l’Edat del bronze al Vallès. Limes. Revista d’Arqueologia, 0 (Cerdanyola del Vallès): 23-30.
• Petit, M. A. i Pedro, M. (2005). Hipogeos durante el III milenio AC en el nordeste de la Península Ibérica. Mayurqa, 30: 203-223.
• Piera, M., Pancorbo, A., Garcés, I. i Gallart, J. (2013). Els assentaments de les edats del bronze, ibèrica i romana dels Llirians del Mas i les Torres (Salàs de Pallars, Pallars Jussà). Revista d’Arqueologia de Ponent, 23 (Universitat de Lleida. Lleida): 163-200.
• Pons, E (2003). De l’edat del bronze a l’edat del ferro a Catalunya: desplaçaments, estades i canvi cultural. Revista Cota Zero, 18 (Eumo. Vic): 106-130.
• Pou, R. (2006). Memòria del seguiment arqueològic a Mas Vilalba. Memòria inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
• Reimer, P. J., Bard, E., Bayliss, A., Beck, J. W., Blackwell, P. G., Bronk Ramsey, C., Buck Ce Cheng, H., Edwards, R. L., Friedrich, M., Grootes, P. M., Guilderson, T. P., Haflidason, H., Hajdas, I., Hatté, C., Heaton, T. J., Hogg, A. G., Hughen, K. A., Kaiser, K. F., Kromer, B., Manning, S. W., Niu, M., Reimer, R. W., Richards, D. A., Scott, E. M., Southon, J. R., Turney, C. S. M. i Van Der Plicht, J. (2013). IntCal13 and MARINE13 radiocarbon age calibration curves 0-50000 years calBP. Radiocarbon, 55(4).
• Rissech, C. (2016). Informe antropològic de les restes humanes trobades a l’hipogeu del jaciment de la Plana del Castell (Parc de l’Alba) de Cerdanyola del Vallès. Informe inèdit.
• Rodríguez, A., Palomo, A. i Majó, T. (2002). Les estructures funeràries de Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental). Pirineus i veïns al 3er mil·leni AC, XII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà, 2000: 659-669.
• Roig, J. i Coll, J. M. (2007). El paratge arqueològic de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d’Arqueologia, 2006 (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona): 85-109.
• Serres, J. P. (2002). Les statues-menhirs du groupe rouergat. A: Philippon, A. (dir.). Statues-menhirs. Des enigmes de pierre venues du fond des âges. Éditions du Rouergue. Arles: 54-91.
• Soriano, I. (2016). Les pràctiques funeràries durant el bronze antic i mitjà. A: La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona: 79-101.
• Tarongi, M. I., López, D. (2017). Estudi arqueobotànic (carpologia) dels jaciments de Cerdanyola de Can’Oliver, la Plana del Castell, Carrer d’en Bosch i Sta. Maria de les Feixes (ArqueoVitis sccl). Informe inèdit.
• Tarrús, J. (2011). Menhirs i art megalític a Catalunya: les darreres descobertes i el seu context. Notes, 26 (Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès): 93-102.
• Vicente, J. M. i Gutiérrez (2004). Memòria de la intervenció a l’Escola Bressol de la Florida Nord (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Memòria inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
• Villena, N. i Subirà, M. E. (2004). Memòria d’excavació i estudi antropològic de la tomba UE 80 del carrer L2 Camp de Vol de l’Aeroport de Sabadell. Memòria inèdita dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
• Vital, J. (2004). Du Neolithique Final au Bronze Moyen dans le sud-est de la France: 2200-1450 av. J.C. Cypsela, 15 (Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona): 11-38.