Dones i transmissió lingüística en llars d’origen immigrant. Impactes, reptes i oportunitatsWomen and language transmission in immigrant households. Impacts, challenges and opportunities

Referencias bibliográficas

• Alarcón, Amado [et al.] (2015). Anàlisi de l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2013: Resum dels factors clau. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Artal, Carmen; Pascual de Sans, Àngels; Solana, Miguel (2006). Trajectòries migratòries de la població estrangera a Catalunya: Les poblacions marroquina, equatoriana i pakista-nesa. Barcelona: Fundació Bofill: Secretaria per la Immigració.
• Bourdieu, Pierre (2001). ¿Qué significa hablar? Madrid: Akal.
• Cer Migracions (2014). «Característiques sociodemogràfiques, educació, mercat laboral i salut» [en línia]. Recercaixa 2011-2014. <http://www.cermigracions.org> [Consulta: 22 març 2016]. [Working paper project Fills i filles de famílies immigrants a Catalunya: gestió de la interculturalitat per a la cohesió social]
• Figuerola, M. C.; Soler, J.; Espejo, M. [et al.] (2011). Multiculturalitat i Salut: II Jornada d’Actualització. Lleida: Medicus Mundi Catalunya-Lleida.
• Flors, Avel·lí (2015). «Joves i llengües a Catalunya. Un estat de la qüestió». A: Cru, Josep (coord.). «El paper dels joves en la revitalització lingüística». Linguapax Review, núm. 3, p. 11-29.
• Llompart, Júlia (2013). «De madres a hijas, de hijas a madres: el cambio en la transmisión intergeneracional de lenguas». Bellaterra Journal of Teaching & Learning language & Lit-erature, vol. 6, núm.3, p. 47-65.
• Llorent, Vicente; Terron, Teresa (2013). «La inmigración marroquí en España: género y educación». Estudios sobre Educación, vol. 24, p. 37-59.
• Martos, Judit (2015). La implicació de les dones marroquines en l’educació dels seus fills: anà-lisi des d’una perspectiva comparativa entre capitals culturals. Treball de final de grau. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat d’Educació.
• Molla, Anna (2006). «No catalanoparlants d’origen que trien el català per comunicar-se amb els seus fills». Revista de Llengua i Dret, núm. 46, p. 393-405.
• Pàmies, Jordi; Bertran, Marta; Ponferrada, Maribel; Narciso, Laia; Aoulad Sellam, Mustapha; Casalta, Vicenç (2014). «Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya». A: García, Magda (coord.). Recerca i immigració VI. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Peña, Andrea (2008). La motivació dels immigrants adults per aprendre català. Un estudi a la ciutat de Girona. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Formació del Pro-fessorat. Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura.
• Pujolar, Joan; González, Isaac; Martínez, Roger (2010). «Les mudes lingüístiques dels joves catalans». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, núm. 48, p. 65-75.
• Pujolar, Joan; Puigdevall, Maite (2015). «Linguistic ‘mudes’: how to become a new speaker in Catalonia». International Journal of the Sociology of Language, vol. 231, p. 167-187.
• Sancho, Juana; Hernández, Fernando; Arrazola, Judit; Fendler, Rachel; Padilla, Pau-lo; Herraiz, Fernando (2014). «Trajectòries d’èxit de joves immigrants a l’ensenyament superior i al món professional. Descolonitzant la mirada sobre l’altre». A: García, Mag-da (coord.). Recerca i immigració VI. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Sanvicén, Paquita (2016). «Dones marroquines i aprenentatge del català. Anàlisi sociològica des d’una perspectiva de gènere». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26, p. 269-284.
• Síndic de Greuges de Catalunya (2008). Informe extraordinari: la segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Sindicatura de Greuges.
• Solé, Joan; Torrijos, Anna (2015). «Què passa amb el català? Creix o decreix? Una lectura aplicada de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013». Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística [Barcelona: Generalitat de Catalunya],núm. 57, p. 89-103.
• Torrijos, Anna (2008). «Caracterització sociolingüística dels joves a Catalunya: alguns fac-tors que expliquen els usos lingüístics». Noves SL: Revista de Sociolingüística. <http://www.gencat.cat/llengua/noves/noves/hm08hivern/docs/torrijos.pdf> [Consulta: 19 març 2016].
• Vila, Francesc Xavier; Sorolla, Natxo; Larrea, Imanol (2013). «Les vies per a l’aprenentat-ge lingüístic del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya». A: Vila, Xavier; Sal-vat, Eulàlia (ed.). Noves migracions i llengües. Barcelona: Agrupación de Editores y Au-tores Universitarios: Universitat de Barcelona, p. 147-198