La fundación del Studium Generale de Lleida y la tradición jurídica ilerdense

  1. Busqueta, Joan J. 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2020

Título del ejemplar: Les Universitats històriques en terres de llengua catalana

Número: 15

Páginas: 148-164

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.15.17563 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

Resumen: Tras unas consideraciones sobre las relaciones entre el proceso de consolidación de una oligarquía urbana, durante el siglo XIII, y la misma fundación del Estudio General, entre otras razones esgrimidas por la historiografía, reflexionamos, en esta ocasión, sobre la tradición jurídica que ayudaría a definir el contexto normativo fundacional, y, derivado de esto, la necesidad e importancia de aquella primera Facultad de Derecho (Civil y Canónico) surgida en los territorios hispánicos de la Corona de Aragón, así como de los juristas que impartieron sus lecciones y de aquellos que las recibieron. Palabras clave: Universidad de Lleida, fundación, estudios jurídicos medievales

Referencias bibliográficas

  • Ajo, C.M. (1957-1968) Historia de las universidades hispánicas: orígenes y desarrollo desde su aparición hasta nuestros días, vol. I0, Ávila, CSIC.
  • Altisent, J.B. (1924) Alonso de Borja en Lérida (1408-1428) después Papa Calixto III, Lérida, Academia Mariana.
  • Beltrán de Heredia, V. (1986) Aportació al butllari de l’Estudi General de Lleida (1345-1460), Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs-CECEL.
  • Busqueta, Joan J. (2004) «Lleida, ciutat universitària», dentro de Història de Lleida, vol.III: Baixa Edat Mitjana, Lleida, Pagès Editors, pp. 135-178.
  • Busqueta, Joan J. (2011) Manuel de Montsuar. Contra l’autoritarisme, Lleida, Alfazeta.
  • Busqueta, Joan J. (2012a) «Lleida (1150-1300): aproximación al proceso de maduración jurídica e institucional», Revista de la CECEL, 12, pp. 35-49
  • Busqueta, Joan J. (2012b) «Oligarquia urbana i ensenyament superior a Lleida: el bidell i el canceller de l’Estudi General», dentro Sabaté, F. (coord..), L’Edat Mitjana. Món real i món imaginari, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, pp.163-169.
  • Busqueta, Joan J. (ed.) (1997) Els Costums de Lleida, Lleida, Ajuntament.
  • Busqueta, Joan J. (ed.) (2000), Llibre de les Constitucions i Estatuts de l’Estudi General de Lleida. Els Estatuts fundacionals, Lleida,1300, Lleida, Fundació 700 Aniversari.
  • Busqueta, Joan J.(2019) «Sobre l’Estudi General de Lleida a l’Edat Mitjana: algunes qüestions», Millars, XLVI, pp. 145-165.
  • Claramunt, S. (1992) La primera Universitat de Lleida. Lliçó magistral d’obertura del curs acadèmic 1992- 1993, Lleida, Universitat de Lleida.
  • Claramunt, S. (2002) «Orígenes del mundo universitario: de los Studia a la Universitas», dentro Busqueta, Joan J. / Pemán, J. (coords.), Les universitats de la Corona d’Aragó, ahir i avui. Estudis històrics, Barcelona, Pòrtic, pp. 27-51.
  • Company, X. (ed.) (1991) Els Montcada i Alfons de Borja a la Seu Vella de Lleida, Lleida, Pagès EditorsAmics de la Seu Vella de Lleida.
  • Del Val, M.I. (1989) «Universidad y luchas urbanas en la Castilla bajomedieval», Mayurqa, 22 , pp. 213-228.
  • Del Val, M.I. (1994) «Universidad y oligarquía urbana en la Castilla bajomedieval», dentro Aguadé, S. (coord.), Universidad, cultura y sociedad en la Edad Media, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 131-146.
  • Domínguez, D. (1985) Els Borja, La Safor, CEIC Alfons el Vell.
  • Elías de Tejada, F. (1950) Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval, Barcelona, Aymà Editor.
  • Esteve Perendreu, F. (1990) «Las bulas de Calixto III sobre el Estudio General de Lérida», Analecta Sacra Tarraconensia, 63-64, pp. 257-284.
  • Esteve Perendreu, F. (1992) El régimen jurídico del Estudio General de Lleida (s. XIII-XVIII), Lleida, Pagès Editors.
  • Ferrer, M.T. (coord.) (2011) Josep Trenchs Òdena. Documents de cancelleria I de mestre racional sobre la cultura catalana medieval, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. [obra que dejó manuscrita Josep Trenchs, a su muerte en 1991].
  • García y García, A. (1994) «Universidad y sociedad en la Edad media española», dentro Aguadé, S. (coord..), Universidad, cultura y sociedad en la Edad Media, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp.147-157.
  • García y García, A. (2000) «Arengas académicas de la Universidad de Lérida (s. XIV-XV)», dentro Durant, B./ Mayali, L (eds.), Excerptiones iuris: Studies in Honor of André Gouron, Berkeley Univesity, pp. 205-225.
  • García y García, A. (2002) «La organización de los estudios jurídicos», dentro Busqueta, J.J./ Pemán, J. (coords.), Les Universitats de la Corona d’Aragó, ahir i avui. Estudis històrics, Barcelona, Editorial Pòrtic, pp. 53-71.
  • Gaya Massot, R. (1949) «El Chartularium Universitatis Illerdensis», dentro Miscelánea de trabajos sobre el Estudio General de Lérida, vol. I, Lérida, Instituto de Estudios Ilerdenses-Patronato José Mª Quadrado, pp. 9-47.
  • Gaya Massot, R. (1949b) «Comentarios al periodo preparatorio dela fundación del Estudio General de Lérida», Ilerda, XII, pp. 59-72.
  • Gaya Massot, R. (1950) «Los valencianos en el Estudio General de Lérida», Anales del Centro de Cultura Valenciana, Anejo 3, Valencia, CSIC, pp. 5-58.
  • Gort, R. (2000) «Documents de l’Estudi General», dentro Busqueta, Joan J./ González, E. (eds.), L’Estudi General de Lleida. Ciutat i universitat en els documents de l’Arxiu Municipal de Lleida, Lleida, Ajuntament de Lleida, pp. 41-242.
  • Gort, R. (2016) L’Estudi General de Lleida al segle XIV, Lleida, Universitat de Lleida
  • Gras, R. (1988, nueva edición) Historia de la Paeria, Lleida, Paeria de Lleida.
  • Julià, J.R. (1992) «El Estudio General de Lérida a finales del siglo XIV: las reformas de Martín el Humano», dentro Miscel·lània a Josep Lladonosa, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, pp. 323-348.
  • Lladonosa, J. (1950) Manuel de Montsuar (1410-1491), Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs.
  • Lladonosa, J.(1970) L’Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Loscertales, P. (1946) Costumbres de Lérida, Barcelona, Universidad.
  • Marqués, B. (1978) «El Ms. 2874 de l’Arxiu Capitular de La Seu d’Urgell i el seu autor Jaume Sitjó», Urgellia, 1, pp. 367-400.
  • Marqués, B. (2003) «Cigonina super Quarto Libro Decretalium», dentro Seu Vella. L’Esplendor retrobada, Lleida, Departament de Cultura de la Generalitat-Fundació La Caixa, pp. 294-296.
  • Martí, E. (2006) Lleida a les Corts. Els síndics municipals a l’època d’Alfons el Magnànim, Lleida, Edicions de la Universitat.
  • Mc Vaugh, M./ García Ballester, L. (1989) «The Medical Faculty at Early Fourteenth-Century Lérida», dentro A History of Universities, vol. VIII, Oxford, Oxford Univesity Press, pp. 1-25.
  • Pemán, J. (2000) «Los Estatutos fundacionales de la antigua Universidad ilerdense (año 1300). Un estudio introductorio», dentro Busqueta, Joan J. (ed.), Llibre de les Constitucions i Estatuts de l’Estudi General de Lleida. Els Estatuts fundacionals, Lleida, 1300, Lleida, Universitat de Lleida, pp. 25-40.
  • Pemán, J. (2002) «El marco jurídico e institucional del Estudi General de Lleida (1300-1717)», dentro Busqueta, J.J. / Pemán, J. (coords.), Les Universitats de la Corona d’Aragó, ahir i avui. Estudis històrics, Editorial Pòrtic, pp. 75-115.
  • Perarnau, J. (1987) «Tres notes entorn de la biblioteca papal (Benet XIII), II, Que és la Cigonina», Arxiu de Textos Catalans Antics, 6, pp. 304-306.
  • Perarnau, J. (1996) «Finalment la Cigonina i la seva nigromància», Arxiu de Textos Catalans Antics, 15, pp. 409-414.
  • Pérez Moreda, S. (ed.) (2002) Lorenzo Valla, Història de Fernando de Aragón, Madrid, Akal.
  • Peset, M. (1988) «La fundación y el fuero universitario de Lérida», Hispania, 58 , pp. 515-536.
  • Peset, M. (2015), «Modelos historiográficos de las primeras universidades», Universidades, 65, pp. 9-21.
  • Poly, Jean P. (1978) «les maîtres de Saint Ruf. Pratique et enseignement du droit dans la France méridionale ay XII siècle», Annales de la Faculté de Droit, des Sciences Sociales et Politiques de la Faculté de Sciences économiques de Bordeaux, pp. 183-203.
  • Ramis, R. (2018) Estudios sobre la Universidad de Lérida (1561-1717), Madrid, Ed. Dykinson
  • Reglà, J. (1949) «Conflicto en la Universidad de Lérida en 1314 por la substitución de un catedrático», dentro Miscelánea de trabajos sobre el Estudio General de Lérida, vol. I, Lérida, Insituto de Estudios Ilerdenses-Patronato José M. Quadrado, pp. 49-55.
  • Reglà, J. (1951) La Corona de Aragón y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Arán (siglos XIII-XIV), 2 vols., Madrid, CSIC
  • Rius Serra, José (1948) Regesto Ibérico de Calixto III, 2 vols, Barcelona, CSIC-Escuela de Estudios Medievales.
  • Roca, Joseph M. (1923) L’Estudi General de Lleyda, Barcelona, Ilustració Catalana.
  • Rubió, A. (2000 reed.) Documents per a l’Història de la cultura catalana mig-eval, 2 vols., Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Rucquoi, A. (1987) «Sociétés urbaines et universités en Castille au Moyen Âge», dentro Poiron, D. (ed.), Milieux universitaires et mentalité urbaine au Moyen Âge, Paris, Presses de l’Université de ParisSorbonne.
  • Rucquoi, A. (1999) «La cultura y las élites en la Valladolid medieval», dentro Valladolid. Historia de una ciudad, vol. I, Valladolid, Ayuntamiento de Valladolid, pp. 193-215.
  • Sanahuja, P. (1947) «La Universidad de Lérida y los franciscanos», Archivo Ibero-Americano, VII, p.p. 167-242.
  • Serrano, J. (2004) «La projecció del Dret de Lleida», Revista del Dret Històric Català, 3, pp. 233-258
  • Sevillano Colom, F. (1950) «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», AHDE, XX, pp. 137-341.
  • Sobrequés, J. (1982) El pactisme a Catalunya. Una praxi política en la Història del país, Barcelona, Ed. 62.
  • Tasis, R. (1961) La vida del rei en Pere III, Barcelona, Editorial Aedos.
  • Trenchs, J. (1979-1980) «Pere Despens, vicecanciller de Pedro el Ceremonioso (1339-1340)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XXV-I
  • Verger, J. (1994) «Université et pouvoir en France», dentro Aguadé, S. (coord.), Universidad, cultura y sociedad en la Edad Media, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp.35-52.
  • Villanueva, J. (1851) Viage literario a las Iglesias de España, vol. XVI, Madrid. Real Academia de la Historia.