Fams endèmiques, fams episòdiquescrisis i conjuntures frumentàries als comtats de Barcelona, Osona, Manresa i Girona (990-1090)

  1. Benito i Monclús, Pere 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Recerques: Història, economia i cultura

ISSN: 0210-380X

Año de publicación: 2022

Número: 81

Páginas: 5-36

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Recerques: Història, economia i cultura

Resumen

La reconstrucció de la cronologia de les caresties que afectaren els comtats de Barce-lona, Osona, Manresa i Girona entre els anys 990 i 1090 mostra dues conjuntures frumen-tàries: un període de fams gairebé endèmi-ques entre l’expedició de Còrdova (1010) i 1062 i un segon període de distensió dels mercats dels cereals entre 1062 i la batalla de Tèvar (1090). Si les reiterades crisis frumen-tàries s’expliquen, principalment, per les fre-qüents campanyes militars que els comtes catalans dirigeixen contra les taifes de la marca superior i el llevant d’al-Àndalus du-rant i després de la fitna, l’allunyament de la fam al llarg de la dècada de 1060 s’esdevé gràcies a la restauració de l’autoritat de Ra-mon Berenguer I sobre l’aristocràcia i a l’en-trada regular de l’or de les paries

Referencias bibliográficas

  • J. ALTURO I PERUCHO, L’Arxiu de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200. Aproximació històrico-lingüística, 2 vol., Barcelona, Fundació Noguera, 1985.
  • J. BAUCELLS I REIG et al. (ed.), Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Segle XI, Barcelona, Fundació Noguera, 2006.
  • J. BAUCELLS I REIG, «La cronologia a Catalunya en general i a Barcelona en particular», Rubrica, Palaeographica et diplomatica studia VII, 1998, 7-99. G. FELIU, «Cronologia», dins G. FELIU i J. M. SALRACH (ed.), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera, 1999, vol. I, 145-172.
  • P. BENITO I MONCLÚS, Retour au Toulousain. Famines graves, exode et persistance de la famine en Catalogne à l’époque du comte Raimond Borrell (1000-1018), dins C. DENJEAN (ed.), Sources sérielles et prix au Moyen Âge, Tolosa, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, 2009, 70-72.
  • P. BENITO I MONCLÚS, «Famines sans frontières en Occident avant la “conjoncture de 1300”: à propos d’une enquête en cours», dins M. BOURIN, J. DRENDEL i F. MENANT (ed.), Les disettes dans la conjoncture de 1300 en Méditerranée Occidentale, Roma, École Française de Rome, 2011, 48-50.
  • P. BENITO I MONCLÚS, «Guerres menant à la famine. Croi- sade et cherté en Catalogne (1113-1115 et 1234-1235)», dins D. CHAMBODUC DE SAINT PULGENT; M. DEJOUX (ed.), La fabrique des sociétés médiévales méditerranéennes. Les Moyen Âge de François Menant, París, Publications de la Sorbonne, 2018, 109-118.
  • P. BENITO i MONCLÚS, «Mortality Crises in Eleventh Century Catalonia: An Attempt Towards Identification and Measurement», Continuity and Change (en premsa).
  • M. BERTHE (ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiévale et moderne: actes des XVIIes Journées Internationales d’Histoire de l’Abbaye de Flaran, Septembre 1995, Toulouse, 1998.
  • J. BOLÒS, Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, Fundació Noguera, 2006, 143-144, doc. 66.
  • P. BONNASSIE, La Catalogne du milieu du Xe à la fin du XIe siècle. Croissance et mutations d’une société, Toulouse, Publications de l’Université de Toulouse-Le Mirail, 1975-1976, I, 364-409, II, 883-916.
  • M. BOURIN i F. MENANT, «Les disettes dans la conjoncture de 1300 en Méditerranée occidentale», dins M. BOURIN, J. DRENDEL i F. MENANT (ed.), Les disettes dans la conjoncture de 1300 en Méditerranée Occidentale, Roma, École Française de Rome, 2011, 11-16.
  • S. CAVACIOCCHI (dir.), Il mercato della terra. Atti della «Trentacinquesima Settimana di studi» (5-9 maggio 2003), Grassina-Pra- to, Istituto di Storia Economica F. Datini, 2004.
  • H. DOLSET, Frontière et pouvoir en Catalogne médiévale. L’aristocratie dans l’ouest du comté de Barcelone (debut du Xe-milieu du XIIe siècle), tesi doctoral, Tolosa, Université de Toulou- se II - Le Mirail, 2004, I, 98-100.
  • Ch. DYER, Standards of Living in the Later Middle Ages. Social Change in England (c. 1200-1520), Cambridge, Cambridge University Press, 1989, 214-217.
  • S. R. EPSTEIN, «Regional fairs, institutional innovation and economic growth in the late medieval Europe», Economic History Review 47, 1994, 459-482.
  • S. R. EPSTEIN, «The late medieval crisis as an “integration” crisis. Economic», Working Papers 46/98, 1998, 1-29; Freedom and Growth, Markes and states in Europa, 1300-1750, Londres, Routledge, 2000; Tows and country in Europa, 1300-1800, Cambridge, Cambridge University Press, 2001.
  • S. R. EPSTEIN, «Cities, Regions and the Late Medieval Crisis: Sicily and Tuscany Compa- red», Past and Present 130, 1991, 3-50.
  • G. FELIU I MONTFORT, «La cronología según los reyes francos en el condado de Barcelona (siglo X)», Anuario de Estudios Medievales 6, 1969, 441-463.
  • G. FELIU, «Activitats econòmiques», Història de Barcelona, vol. 2., La formació de la Barcelona medieval, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1992, 226-227.
  • G. FELIU i J. M. SALRACH (ed.), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Barcelona, Fundació Noguera, 1999.
  • G. FELIU, «Algunes consideracions sobre la metrologia altmedieval catalana», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 22, 2001, 132-135.
  • The Anglo-Saxon Chronicle, G. N. GARMONSWAY (ed.), Londres, J. M. Dent & Sons Ltd. for Everyman’s Library, 1972.
  • J. R. GÓMEZ FERNÁNDEZ, Ignis sacer. Historia del cornezuelo del centeno, Madrid, La Hoja del Monte, 2013.
  • E. JUNYENT, Diplomatari i escrits literaris de l’abat Oliba, Barcelona, 1992.
  • E. LABROUSSE, La crise de l’économie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la révolution, París, Presses Universitaires de France, 1944.
  • A. LLORENS, «Els documents dels segles X i XI de l’Arxiu Capitular de Solsona», Urgellia 11, 1992-1993.
  • J.M. MARQUÈS, Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (s. IX-XIV), Barcelona, Fundació Noguera, 1993.
  • R. MARTÍ, Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100), Barcelona, Fundació Noguera, 1997.
  • J. C. MEICHELBECK, Historia Frisingensis, Augsburg, Sumptibus Philippi, Martini et Joannis Veith, 1724.
  • F. MENANT, «Comment le marché de la terre est devenu un thème de recherche pour les historiens du Moyen Âge», dins L. FELLER i Ch. WICKHAM (dir.), Le marché de la terre au Moyen Âge, Roma, 2005, 196-199.
  • F. MENANT, «Crisis de subsistencias y crisis agrarias en la Edad Media: algunas reflexiones previas», dins H. R. OLIVA HERRER i P. BENITO I MONCLÚS (ed.), Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media, Sevilla, Universidad de Sevilla, 2007, 51-53.
  • J. MEUVRET, «L’histoire des prix des céréales en France pendant la seconde moitié du XVIIe siècle», Mélanges d’Histoire Sociale 5, 1, 1944, 27-44.
  • J. MEUVRET, «Les mouvements des prix de 1661 à 1715 et leurs repercussions», Journal de la Société Statistique de Paris 85, 3, 1944, 109-119.
  • J. MEUVRET, «Le problème des subsistances à l’époque de Louis XIV», 6 vol., París, EHESS-Mou- ton, 1977-1988.
  • A. M. MUNDÓ, «La datació pels documents del rei Robert a Catalunya», Anuario de Estudios Medievales 4, 1967, 13-34.
  • A. M. MUNDÓ, «El concili de Tarragona de 1180: dels anys dels reis francs als de l’Encarnació», Analecta Sacra Tarraconensia. Actes del I Congrés d’Història de l’Església Catalana, 1994, XXIII- XLIII.
  • T. P. NEWFIELD, «The contours, frequency and causation of subsistence crises in Carolingian Europe (750-950 CE)», dins P. BENITO I MONCLÚS (ed.), Crisis alimentarias en la Edad Media: modelos, explicaciones y representaciones, Lleida, Milenio, 2013, 123-124.
  • R. ORDEIG I MATA, Diplomatari de la catedral de Vic. segle XI, Vic, Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs, 2000.
  • P. ORTI I GOST, «El forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat (1283-1345)», Anuario de Estudios Medievales, 22, 1992, 393-395.
  • L. PALERMO, Sviluppo economico e società preindustriali. Cicli, strutture e congiunture in Europa dal medioevo alla prima età moderna, Roma, 1997, 242-243.
  • M. PROU, Raoul Glaber. Les cinq livres de ses histoires (900-1044), París, 1886.
  • P. PUIG I USTRELL, V. RUIZ I GOMEZ i J. SOLER I JIMÉNEZ, Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa, 958-1207, Barcelona, Fundació Noguera, 2001.
  • P. PUIG I USTRELL, El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X i XI, 3 vol., Barcelona, Fundació Noguera, 1995.
  • F. RETAMERO, «Els primers comptes catalans. Els números primerencs del feudalisme», dins M. BARCELÓ et al. (ed.), El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, València, Publicacions de la Universitat de València, 2003, 107-115.
  • RIUS SERRA (ed.), Cartulario de Sant Cugat del Vallés, 3 vol., Barcelona, CSIC, 1945-1947.
  • J. E. RUIZ-DOMÈNEC, «Introducción al estudio del crédito en la ciudad de Barcelona du- rante los siglos XI y XII», Miscellanea Barcinonensia, XLII, desembre 1975, 17-33.
  • J. M. SALRACH, «El mercado de la tierra en la economía campesina medieval. Datos de fuentes catalanas», Hispania LV, 191, 1995, 921-952.
  • Ph. R. SCHOFIELD, «Dearth, debt and the local land market in a late thirteenth-century village commu- nity», Agricultural History Review 45, 1997, 1-17.
  • Ph. SLAVIN, «Climate and famines: a historical reassessment», WIREs Clim Change 7, 2016, 433-434, DOI 10.1002/wcc.395.
  • M. TREITEL, The Great Hunger of 1044: the Progress of a Medieval Famine, treball inèdit, Kansas University, 1992.
  • P. VILAR, «Reflexions sur la “crise de l’ancien type”, “inégalités de récoltes” et “sous-développement”», dins F. BRAUDEL et al. (ed.), Conjoncture économique, structures sociales. Hommage à Ernest Labrousse, París, Mouton, 1974, 37-58.
  • A. UDINA ABELLÓ, «Els empenyoraments al Pla de Barcelona en els segles XI i XII», dins Historia urbana del Pla de Barcelona. Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona celebrat a l’Institut Municipal d’Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, Barcelona, 1989, vol. 1, 261-275.
  • C. VELA AULESA, «L’Àndalus en la política de Barcelona i la Corona d’Aragó (segle XI- 1213)», dins M. T. FERRER I MALLOL i M. RIU i Riu (dir.), Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana, vol. I.2, Tractats i negociacions diplomàtiques amb els regnes peninsulars i l’Àndalus (segle XI-1213), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2018, 124-125.
  • Karolus ZEUMER (ed.), «Leges Visigothorum Antiquiores», Monumenta Germania Historica, Legum sectio I, Tomus I, XXIII, Hannover, 1894.
Fuente de los datos: Dialnet