Tense-Aspect Morphology in the Advanced English L2 VarietyExploring Semantic, Discourse and Cross-linguistic Factors

Resumen

La tesi pertany a una línia d’estudis recentment iniciada amb l’objectiu de descriure la varietat de l’anglès avançat. Proposem una anàlisi integral d’una sèrie de factors semàntics, discursius i interlingüístics que conformen l’ús de la morfologia verbal que empren aprenents avançats catalans i francesos d’anglès idioma estranger; específicament dues poblacions d’especialistes de l’anglès (estudiants de Filologia Anglesa i professors d’anglès a la universitat). A partir d’un corpus de narracions orals d’un llibre en imatges, explorem la distribució de la morfologia temporo-aspectual en relació amb les característiques semàntiques dels predicats (la hipòtesi de l’aspecte) i els moviments narratius que els predicats expressen en la narració (la hipòtesi del discurs). Les formes verbales són analitzades també des de la perspectiva de l’anomenat estíl retòric d’aprenent, és a dir la tria sistemàtica de recursos lingüístics que els aprenents fan en tasques comunicatives complexes en base a un repertori après de formes però també à una determinada manera de seleccionar i organitzar la informació pròpia del seu idioma matern. El fet que els aprenents disposin d’aspecte gramatical en català i en francès no garanteix, d’entrada, el mateix ús d’aquesta morfologia verbal en anglès. Les diferències resideixen tant en la utilització del progressiu amb els predicats de tipus duratiu atèlic, com en el ventall de funcions que les formes verbals en general tenen en el discurs dels aprenents. La coalició prototípica dels predicats duratius atèlics amb el progressiu continua sent forta, particularment en les produccions dels estudiants francòfons, i dona peu a un ús generalitzat d’aquesta forma, molt sovint en tensió amb la funció de fer avançar la narració que té el predicat. El grau de gramaticalització de l’aspecte progressiu en el idioma matern dels aprenents sembla interferir amb les hipòtesis d’ús del progressiu en anglès idioma estranger. Els grups de professors són els que més s’alliberen de les congruències semàntiques amb els predicats en el seu ús de les formes verbals, de manera semblant als locutors nadius. Amb aquests aprenents, el progressiu té una funció discursiva específica i esdevé opcional quan la informació temporal pròpia de la forma verbal es pot recuperar d’altres elements en context. L’estudi estableix que el ventall de funcions que les formes verbals tenen en anglès avançat és més limitat i que no sempre es correspon a les funcions emprades pels locutors nadius. Un exemple és la forma no progressiva de present i de passat, que s’utilitza sobretot per expressar relacions de moviment endavant de la narració en les produccions dels estudiants, mentres que els professors i els anglesos utilitzen la forma no progressiva com a forma per defecte i en contextos narratius més variats. L’anàlisi interlingüístic de dos episodis estructurats per la relació de simultaneïtat revela que hi ha una influència subtil de l’idioma matern en la manera de construir una perspectiva temporal en l’expressió de la simultaneïtat en anglès idioma estranger. Aquesta influència es manifesta fins i tot amb els aprenents més avançats (els professors). Totes aquestes observacions conviden a una reflexió sobre la rigidesa dels contrastos gramaticals, les coalicions atípiques predicat/forma o forma/funció que poden sorgir en el discurs, i la manera que tenen els aprenents d’arribar a detectar i produir aquestes coalicions en un idioma estranger com l’anglès. Les observacions també indiquen que les produccions orals en un idioma estranger es fan a través del filtre lingüístic i conceptual de l’idioma matern fins a estadis molt avançats d’aprenentatge.