Desenvolupament neuropsicologic infantil i competencies étiques. Una proposta educativa des de la neuroètica

Resumen

Introducció: Els coneixements actuals en neuroeducació i neuroètica ens animen a estimular el desenvolupament de funcions cerebrals facilitadores d’habilitats cognitives, emocionals i socials que ens permeten millorar la nostra responsabilitat individual i col·lectiva a partir de la prevenció i de la intervenció educativa. En el nostre context n els infants són escolaritzats en edats primerenques, hem d’aprofitar la seva plasticitat cerebral com una oportunitat per afavorir la promoció de conductes respectuoses amb si mateixos, els altres i l’entorn. Objectiu: la investigació proposa avaluar l’efecte de la implementació d’un programa educatiu per promoure prerequisits de competència ètica elaborat per a nens i nenes de maternal B de l’Escola Andorrana. La intervenció ha estat desenvolupada per les seves mestres, que van ser formades específicament per afavorir contextos d’aprenentatge i incidir de manera específica i sistemàtica en el desenvolupament neuropsicologic d’habilitats que facilitin conducta ètica. Metodologia: es realitza un estudi experimental d’assaig de camp amb grup control paral·lel i simple cec, amb una mostra que va quedar constituïda per 306 infants amb una mitjana d’edat de 5 anys. Ha participat l’alumnat de 16 aules i 35 mestres de 4 centres educatius. Es va realitzar una valoració a l’inici del curs i una en finalitzar, i es va avaluar directament el rendiment cognitiu de l’alumnat. Es va recollir també la percepció de mestres i famílies a partir d’uns qüestionaris de conducta. L’equip docent del grup experimental va realitzar sessions de formació i va seguir la proposta d’activitats diàries. La intervenció es va emmarcar en el currículum determinat per aquesta etapa per treballar habilitats cognitives, emocionals i socials. Era aplicable fàcilment en l’entorn de l’aula i estava dissenyada per a que els docents i els infants poguessin gaudir a partir d’activitats educatives diverses. Resultats: els infants del grup experimental van millorar significativament el seu funcionament atencional i de memòria immediata i van mostrar rendiments superiors al grup de control en el reconeixement facial d’emocions i en tasques de falsa creença. Conclusions: Una intervenció primerenca és útil per afavorir prerequisits de competència ética. Millora la repercussió social de la millora educativa és clau i cal seguir fent recerca conjunta des de la neurociència i la pedagogia per fomentar que la ciutadania del futur sigui més participativa, cooperativa i solidària. En definitiva ham de ser capaços d’aprendre a transmetre habilitats que facilitin una millor competència ètica.