Jóvenes tuteladasel capital social un recurso empodarante frente a las violencias machistas y otras formas de vulnerabilidad / foster care girls: social capital as empowerment resource against male chauvinist violence and other kind of vulnerability

  1. Foradada Villar, Mireia
Dirigida per:
  1. Josefina Sala Roca Director/a
  2. Anna Soldevila Benet Codirectora

Universitat de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 03 de de desembre de 2021

Tribunal:
  1. Marta Bertran Tarrés President/a
  2. Aida Urrea Monclús Secretària
  3. Cecilia Montes Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 704656 DIALNET lock_openTDX editor

Resum

Les joves tutelades són un col·lectiu del que es desconeix les seves necessitats específiques socioeducatives i socioemocionals. Aquest desconeixement s’explica en gran part per la tímida producció d’estudis que se centren en la realitat d’aquestes noies, i encara més si es pretén comprendre la seva realitat des d’una perspectiva feminista. La metodologia utilitzada pel desenvolupament de l’estudi té un enfocament predominantment qualitatiu, el disseny és qualitatiu però l’anàlisi de les dades és mixt. La mostra la configuren 59 dones joves (29 tutelades i 30 no tutelades). L’aproximació quantitativa de la dades s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de freqüències i el qualitatiu seguint un anàlisi temàtic. L’anàlisi es va portar a trem amb el software qualitatiu Nvivo12. Els principals resultats mostren que la percepció sobre la violència masclista és bastant semblant entre les participants d’ambdós grups. En funció del grau de coneixement que tenen sobre els aspectes fonamentals de la violència masclista en la parella, aquestes consideren un tipus violències més greus que unes altres. En aquest sentit, s’identifiquen quatre estratègies molt clares d’afrontament de laviolència masclista en les relacions sexo-afectives. Altrament, el capital social va emergir com un element que es relacionaria amb el tipus d’estratègia. Des del punt de vista del capital social, les joves tutelades tindrien una percepció baixa o nul·la sobre el suport que poden arribar a rebre d’aquest. En aquest sentit, es pot afirmar que elles es troben força soles en situacions adverses com és quedar-se sense recursos econòmics en comparació amb les no tutelades, les quals semblen sentir-se més segures per la gent que configura la seva font de recursos emocionals, d’oci i econòmics. A més a més, existeixen diferències importants entre els dos grups en el projecte de vida. Aquest es veuria molt determinat per l’experiència d’haver estat tutelada, o no. D’acord amb els resultats obtinguts aquest treball proposa, a mode de conceptualització teòrica, el femtoring (mentoría feminista) com a eina socioeducativa empoderant. Un tipus d’intervenció socioeducativa que promogui la (re-)construcció del capital social de suport de les joves tutelades