Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida, 1840-1975

Resum

Aquesta tesi explica la formació i el desenvolupament de la companyia de bombers de la ciutat de Lleida, un procés que comprèn des de la segona meitat del segle xix i fins al darrer quart del xx. Es tracta d’una investigació que, per tal d’aprofundir en la totalitat de l’objecte d’estudi, s’ha plantejat des de dues perspectives diferents que resulten, però, complementàries. En primer lloc, s’ha caracteritzat la vessant institucional on s’inclou l’anàlisi del finançament i la conjuntura política que ha sustentat el cos, els reglaments que l’han organitzat, el personal que l’ha format, els recursos materials que ha disposat i els serveis que ha prestat. En segon lloc, s’ha situat la companyia en l’entorn social de cada conjuntura històrica, presentant-la com una nova i necessària eina d’afermament de la seguretat pública que creixia en conjunció amb altres polítiques de caire cívic com l’higienisme i un nou urbanisme. Tot plegat, desenvolupat en el context de transformació urbana que va significar el pas des d’una ciutat d’Antic Règim a una nova urbs burgesa amb estructures pensades per a possibilitar l’expansió del capitalisme. Ben entrat el segle xx –sobretot a partir de la segona meitat de la centúria–, el servei d’extinció d’incendis evoluciona cap a noves funcions que complementen la protecció ciutadana tradicional i que el situen en l’àmbit del benestar social. La fonamentació heurística del treball se centra en el buidat de fonts procedents dels arxius locals, majoritàriament de l’arxiu de la Paeria de Lleida i en fonts d’hemeroteca relacionades amb cada fase cronològica del treball.