Geopronósticos de asentamientos con construcción civil en áreas periféricas basado en autómatas celulares, caso zona crítica de Quito - Ecuador

  1. Ulloa Espíndola, René Esteban
Dirigida per:
  1. Yolanda Pérez Albert Director/a
  2. Pau Solà Morales Serra Codirector/a

Universitat de defensa: Universitat Rovira i Virgili

Fecha de defensa: 19 de d’octubre de 2022

Tribunal:
  1. Jesús Burgueño Rivero President
  2. José Ignacio Muro Morales Secretari/ària
  3. Eulàlia Gómez Escoda Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 765734 DIALNET lock_openTDX editor

Resum

La present tesi doctoral demostra que els estudis espacials d'expansió urbana exerceixen un paper estratègic en la planificació, disseny, monitoratge i prevenció de riscos en les perifèries urbanes de la ciutat de Quito. L'objectiu principal de la recerca és generar un model geoestadístico que permeti pronosticar els possibles assentaments futurs en perifèriques crítiques de la ciutat de Quito, prenent com a cas d'estudi la perifèria nord de la parròquia de Calderón. Per al disseny del model, en primer lloc, es realitza la revisió d'estudis precedents per a indagar les metodologies, tècniques i eines; A més d'investigar els factors conductors utilitzats que estimulen l'expansió urbana. Conseqüentment, es construeix el model geoestadístico estructurat amb: 1) les taxes de canvi entre “sòl sense construcció” i “sòl amb construcció” a través de matrius de transició (Markov); 2) mapes de probabilitat (transició) a través de pesos d'evidència elaborats amb base en la combinació dels factors conductors (variables predictores); 4) simulacions de nous assentaments (expansió urbana) amb base en autòmats cel·lulars (AC); 5) validació del model, i; 6) projeccions d'escenaris futurs del creixement urbà als pròxims 30 anys. Els resultats de l'aplicació del model han permès quantificar, dimensionar i situar el probable creixement urbà, aconseguint per a 2050 (9 km²) tres vegades més l'àrea construïda en la zona d'estudi que en 2018 (3 km²). Així, s'ha pogut comprovar la hipòtesi plantejada sobre “les anàlisis espacials multivariables complementats amb la metodologia d'Autòmats Cel·lulars emmarcats en un sistema d'informació geogràfica són capaces de generar models predictius eficaços que ajuden a entendre, monitorar i controlar la densificación urbana en les perifèries de les ciutats, i; conseqüentment, l'expansió urbana.”, i; s'ha validat que el mètode ocupat s'ajusta amb precisió a l'estudi geoespacial d'expansió urbana.