Variabilitat de la pressió arterial com a factor associat a deteriorament cognitiu i atròfia cerebral

Resum

La hipertensió arterial és un factor de risc de deteriorament cognitiu (DC). Tradicionalment, aquest risc s’ha atribuït a les xifres mitjanes de pressió arterial (PA). No obstant, la PA està sotmesa a una gran variabilitat que pot ser estudiada a curt plaç (en 24 hores) mitjançant la monitorització ambulatòria de la pressió arterial (MAPA) o a llarg plaç amb les PA de diferents visites separades en el temps. Recentment, la variabilidad de la PA (VPA) s’ha associat, independentment de les xifres mitjanes de PA, a un major risc de DC i d’atròfia cerebral. Per determinar la VPA existeixen diferents índexs, com la desviació estàndard (DS), el coeficient de variació (CV) i l’ Average Real Variability (ARV). Mentre que la relació entre la VPA a llarg plaç i el DC està ben establerta, els estudis sobre VPA a curt plaç i cognició mostren resultats discordants. A més, l’associació entre ambdós tipus de VPA i el deteriorament cognitiu lleu (DCL), estat cognitiu que precedeix a la demència, ha estat poc estudiada i no s’ha fet de forma prospectiva. L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar la VPA a curt i llarg plaç en una cohort de pacients hipertensos i determinar prospectivament la seva associació amb el decliu cognitiu i amb les transicions entre els estats de normalitat cognitiva i DCL després de quatre anys de seguiment. També s’investiga l’associació de la VPA amb el grau d’atròfia cerebral temporal medial (ATM) a la RMN cranial. Es van avaluar 361 pacients hipertensos mitjançant dues visites separades quatre anys. A cada visita es va realitzar una avaluació cognitiva, una RMN cranial i una MAPA (utilitzada per a calcular la VPA a curt plaç). Es recolliren, també, les determinacions de PA realitzades en Atenció Primària entre ambdues visites per calcular la VPA a llarg plaç. A cada visita es va passar la Rating Scale-second edition (DRS-2) i cada subjecte es va clasificar en normalitat cognitiva o DCL. Entre ambdues visites es recolliren els casos de DCL incident. L’ATM va ser avaluada mitjançant l’escala visual de Scheltens. Per la VPA a llarg plaç, elevacions de la DS (OR 1.14,IC 95%:1.01-1.29), del CV (OR 1.19,IC 95%:1.02-1.40) i de l’ARV (OR 1.11,IC 95%:1.01-1.22) de la PA sistòlica s’associaren a un major risc de DCL incident independentment de les xifres de PA acumulada. Les puntuacions Z de la DRS-2 als quatre anys es relacionaren negativament amb el CV (B -0.03,IC 95% -0.06 a -0.01) i l’ARV de la PA sistòlica (B -0.02,IC 95% -0.04 a -0.02). La subescala de funció executiva de la DRS-2 es va relacionar amb la DS de la PA sistòlica (B -0.02,IC 95% -0.04 a 0.00). L’ATM es va associar als quartils superiors de la DS (OR 2.13,IC 95%:1.01-4.48) i del CV de la PA sistòlica (OR 2.35,IC 95%:1.14-4.82). La VPA a curt plaç no es va associar amb el risc de desenvolupar DCL incident Únicament es va detectar una associació positiva per l’ARV de la PA sistòlica diürna amb les puntuacions totals de la DRS-2 mesurada quatre anys després (B 0.05,IC 95%:0.03-0.09). No s’observaren associacions entre l’ATM i la VPA a curt plaç. En conclusió, diferents índexs de VPA a llarg plaç s’associaren al risc de DCL incident, al decliu de les puntuacions en la DRS-2 i a la presència d’ATM, independentment dels nivells de PA. Aquestes associacions no es van trobar per la VPA a curt plaç. La VPA a llarg plaç podria tenir utilitat com a predictor de DCL incident i decliu cognitiu i trobar-se associada al grau d’ATM.