Al voltant del «pregascó» de Joan Coromines. Fitònims amb una vocal àtona final aparentment anòmala en occità aranès

  1. Carrera, Aitor 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Journal:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Year of publication: 2023

Issue: 74

Pages: 53-79

Type: Article

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.74.26035 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Caplletra: revista internacional de filología

Sustainable development goals

Abstract

In line with the pre-Catalan phonetic facts that Joan Coromines found in the territory of the north-western Pyrenean Catalan (and especially in Pallars), this same linguist referred to facts of pre-Gascon phonetics in the nearby Aran Valley, for which he even suggested an exact territorial boundary. In this work we not only show that this boundary does not exist, but we are interested in the seemingly anomalous maintenance of the final unstressed -o (abundant in topo­nymy) in some phytonyms that Coromines himself gives as supposed evidences of that linguistic phenomenon. Not only does it seem obvious that some cases cited by the great Catalan linguist have nothing to do with a exceptional maintenance of that vowel, but other examples can be compared to forms with a final unstressed -o that appear in several areas of the Gascon domain in certain contexts and for certain referents, which calls into question that the terms mentioned by Coromines could justify the presence of Basque varieties in a particular Valley.

Bibliographic References

  • ALF = J. Gilliéron & E. Edmont (1902-1910) Atlas linguistique de la France, París, Honoré Champion, 9 vol.
  • ALFSuppl = J. Gilliéron & E. Edmont (1920) Atlas linguistique de la France. Suppléments, París, Honoré Champion.
  • ALG = J. Séguy, dir. (1954-1973) Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, París, CNRS, 6 vol.
  • ALLOc = X. Ravier (1978-1993) Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental, París, CNRS, 4 vol.
  • ALLOr = J. Boisgontier (1981-1986) Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental, París, CNRS, 3 vol.
  • Bec, P. (1968) Les Interférences linguistiques dans les parlers du Comminges et du Couserans, París, PUF.
  • Bernhard, G. (1988) Die volkstümlichen Pflanzennamen im Val d’Aran, Wilhemsfeld, Gottfried Egert.
  • Bersach, J. (1983) «Fauna e floura dera Val d’Aran», Era Bouts dera Mountanho. Libe d’Or de 1982, p. 101-108.
  • Boyrie-Fénié, B. (2005) Dictionnaire toponymique des communes des Landes et Bas Adour, Morlans, Cairn.
  • Campá, M. C. et alii (1983) Ûn [sic] libret dera Val d’Aran, Barcelona, Vinyes.
  • Carrera, A. (2004) «Microtoponímia occitana. Estudi lingüístic d’ua mòstra gascona», Lleida, Universitat de Lleida. Tesina de doctorat inèdita.
  • Carrera, A. (2005) «Elements de variació diatòpica en el gascó de l’alta conca de la Garona. Afers de vocalisme en l’occità de la Vall d’Aran», Lleida, Universitat de Lleida. Tesi doctoral inèdita.
  • Carrera, A. (2007) «Un pregasconisme corominià. La diftongació de ĕ davant de -llen l’occità de l’alta conca de la Garona», dins E. Casanova & X. Terrado (ed.), Studia in honorem Joan Coromines, Lleida, Pagès, p. 49-65.
  • Carrera, A. (2008) Entre dues frontères. Estudis de lingüistica occitana, Lleida, Pagès.
  • Carrera, A. (2015b) «L’occità de la Vall d’Aran davant dels parlars gascons veïns. Implicacions lingüístiques de la separació política», dins M. T. Ferrer i Mallol et alii, La reintegració de la Vall d’Aran a Catalunya, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, p. 63-96. [<https://publicacions.iec.cat/ repository/pdf/00000215/00000101.pdf>; data de consulta: 11 de març de 2021.]
  • Carrera, A. (2020a) «Notes de toponymie gasconne. À propos de quelques noms de lieux de Bossòst (Val d’Aran)», dins M. Tamine (ed.), Circulations linguistiques dans les noms propres. Onomastique occitane — Onomastica occitana, París, L’Harmattan, p. 311-344.
  • Carrera, A. (2020b) «Variació geolingüística en la fitonímia de la Vall d’Aran. Les designacions de la gavarrera i el gavarró, el jonc, l’ortiga i la ginesta a l’alta conca de la Garona», Vox Romanica, 79, p. 179-212.
  • Comission de Mèstres (1984) Libre de lectura, Lleida, Generalitat de Catalunya.
  • Condó, J. [Condò, J.] (1914) «Vocabulari aranès», Butlletí de Dialectologia Catalana, 3, p. 1-27.
  • Coromines, J. (1925) «Etimologies araneses», Butlletí de Dialectologia Catalana, 13, p. 64-70.
  • Coromines, J. (1931) Vocabulario aranés, Barcelona, Imprenta de la Casa de Caridad.
  • Coromines, J. (1936) «El parlar de Cardós i Vall Ferrera», Butlletí de Dialectologia Catalana, 23, p. 241-356.
  • Coromines, J. (1971) Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona, Club Editor.
  • Coromines, J. (1972) Tópica Hespérica, Madrid, Gredos, 2 vol.
  • Coromines, J. (1973) «Du nouveau sur la toponymie occitane», Beiträge zur Namenforschung, vol. viii, 3-4, p. 193-308.
  • Coromines, J. (1990) El parlar de la Vall d’Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó, Barcelona, Curial.
  • Cremona, J. (1956) «The Dialect of the Vallée d’Aure», Londres, University of London. Tesi doctoral inèdita.
  • DBAM = V. Lespy & P. Raymond (1998 [1a ed. 1887]) Dictionnaire du béarnais ancien et moderne, Pau, Marrimpouey.
  • DBGM = S. Palay (1980 [1a ed. 1932-1934]) Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes, París, CNRS.
  • DECat = J. Coromines (1980-2001) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial / La Caixa, 10 vol.
  • DECH = J. Corominas & J. A. Pascual (1980-1991) Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid, Gredos, 6 vol.
  • Dinguirard, J.-C. (1976) Ethnolinguistique de la haute vallée du Ger, Lille, Université de Lille iii.
  • Dinguirard, J.-C. (1982) «L’article et [sic], era du gascon pyrénéen. Archaïsme ou innovation?», Lengas, 12, p. 37-61.
  • Elcock, W.-D. (1938) De quelques affinités phonétiques entre l’aragonais et le béarnais, París, Droz.
  • Equip de redacciun [sic] (1980a) «Pasatens [sic]», Terra aranesa, 8, p. 12.
  • Equip de redacciun [sic] (1980b) «Bet [sic] shinhau de vocabulari», Terra Aranesa, 10, p. 13.
  • ETC = J. Coromines (1965-1970) Estudis de toponímia catalana, Barcelona, Barcino.
  • FEW = W. von Wartburg (1922-2002) Französisches etymologisches Wörterbuch. Eine Darstellung des galloromanischen Sprachschatzes, Leipzig / Bonn / Basilea, Klopp / Teubner / Zbinden, 25 vol.
  • Font Martí, M. (2021) Le Suffixe collectif botanique -au dans la toponymie commingeoise, Tolosa, Universitat de Tolosa Joan Jaurés. Treball de màster inèdit.
  • Griera, A. (1914) La frontera catalano-aragonesa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Heyns, K. (1938) Wohnkultur, Alpund Forstwirtschaft im Hochtal der Garonne, Hamburg, Seminär für romanische Sprachen und Kultur.
  • Jaquetti, P. (1961) «Apport à l’hydronymie du Val d’Aran», dins G. Rohlfs & K. Puchner (ed.), vi. Internationaler Kongress für Namenforschung (München: 24.-28. August 1958), vol. iii, Munic, Verlag der bayerischen Akademie der Wissenschaften, p. 437-443.
  • Krüger, F. (1995 [1a ed. 1936]) Los Altos Pirineos. Comarcas, casa y hacienda (primera parte), Tremp / Osca / Saragossa, Garsineu / Diputación de Huesca / Diputación General de Aragón. [Traducció de l’original alemany]
  • Le Nail, J.-F. & J. Eygun, eds. (2015) François Marsan et Jean Soulé-Venture. Lexiques gascons inédits, Pau, Camins.
  • Massourre, J.-L. (2012) Le Gascon, les mots et le système, París, Honoré Champion.
  • Menéndez Pidal, R. & A. Tovar (1958) «Los sufijos con -rren España y fuera de ella, especialmente en la toponimia», Boletín de la Real Academia Española, xxxviii, p. 161-214.
  • Michelena, L. (1987) Palabras y textos, Vitòria, Euskal Herriko Unibertsitatea.
  • Michelena, L. (2011 [1a ed. 1961]), Fonética histórica vasca, Sant Sebastià / Vitòria, Euskal Herriko Unibertsitatea / Gipuzkoako Foru Aldundia.
  • Nunes, J. J. (1989 [1a ed. 1919]) Compêndio de gramática histórica portuguesa: fonética e morfologia, Lisboa, Clássica.
  • OnomCat = J. Coromines (1989-1997) Onomasticon Cataloniae, Barcelona, Curial / La Caixa, 8 vol.
  • PDPF = E. Levy (1991 [1a ed. 1909]) Petit dictionnaire provençal-français, Rafèla, Marcel Petit.
  • Pojada, P. (2009) Répertoire toponymique des communes de la Région Midi-Pyrénées. Repertòri toponimic de las comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, Tolosa, Loubatières.
  • Rabella, J. A. (2007) «Reflexions sobre el substrat preromà al Pallars i la Ribagorça», dins E. Casanova & X. Terrado (ed.), Studia in honorem Joan Coromines, Lleida, Pagès, p. 201-216.
  • REW = W. Meyer-Lübke (1911-1920) Romanisches etymologisches Wörterbuch, Heidelberg, Carl Winter.
  • Rohlfs, G. (1931) «Beiträge zur Kenntnis der Pyrenäenmundarten», Revue de Linguistique Romane, 7, p. 119-169.
  • Rohlfs, G. (1932) «Le patois de Lescun», dins P. Aebischer et alii, Miscelánea filológica dedicada a Antonio Mª Alcover, Ciutat de Mallorca, Círculo de Estudios, p. 353-387.
  • Rohlfs, G. (1977 [1a ed. 1935]) Le Gascon. Études de philologie pyrénéenne, Tübingen/ Pau, Niemeyer / Marrimpouey Jeune.
  • Rolland, E. (1896-1914) Flore populaire de la France, ou Histoire naturelle des plantes dans leurs rapports avec la linguistique et le folklore, París, Librairie Rolland, 11 vol.
  • Ronjat, J. (1930-1941) Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, Montpeller, Société des langues romanes, 4 vol.
  • Sacaze, J. (1891) «Flore populaire de Luchon. Suite & fin», Revue des Pyrénées, vol. iii, p. 105-111.
  • Sarrieu, B. (1903) «Le parler de Bagnères-de-Luchon et de sa vallée», Revue des langues romanes, vol. xlvi, p. 317-398.
  • Sauzet, P. & G. Brun-Trigaud (2014) «L’aso e l’òmi: una paradòxa de cronologia relativa en gascon», dins C. Alén Garabato, C. Torreilles & M.-J. Verny (ed.), Los que fan viure e treslusir l’occitan. Actes du xe congrès de l’AIEO, Llemotges, Lambert-Lucas, p. 486-505.
  • Schöntaler, W. (1937) Die Mundart des Bethmale-Tales (Ariège), Tübingen, Eugen Göbel.
  • Séguy, J. (1948) «Noms populaires de plantes au Val d’Aran», dins D. A., Mélanges offerts à H. Gavel, Tolosa, Privat, p. 91-98.
  • Séguy, J. (1950) «Lalanne (Abbé Th.): L’indépendance des aires linguistiques en Gascogne maritime». Annales du Midi, vol. lxii, 9, p. 85-89.
  • Séguy, J. (1952) «Toponymes du versant nord des Pyrénées d’origine botanique», dins D. A., Actas del Primer Congreso Internacional del Pirineo (San Sebastián, 1950), vol. vii, Saragossa, Instituto de Estudios Pirenaicos, p. 33-50.
  • Séguy, J. (1953) Les Noms populaires des plantes dans les Pyrénées centrales, Barcelona, CSIC.
  • Soler i Santaló, J. (1998 [1a ed. 1906]) La Vall d’Aran (1906), Tremp, Garsineu. Sumien, D. (2006) La Standardisation pluricentrique de l’occitan, Turnhout, Brepols. TDF = F. Mistral (1979 [1a ed. 1878-1886]) Lou Tresor dóu Felibrige. Dictionnaire provençal-français embrassant les divers dialectes de la Langue d’Oc moderne, Rafèla, Marcel Petit.
  • Vergés, F. (2009 [1a ed. 1991]) Petit diccionari. Castelhan-aranés (occitan)-catalan-francés. Aranés (occitan)-castelhan-catalan-francés, Vielha, Conselh Generau d’Aran.
Data source: Dialnet