Creativity, gastronomy and tourismhow to develop a creative approach to gastronomy tourism?

Resum

Als darrers anys, destinacions i oferents han considerat de forma creixent la creativitat com un recurs per innovar les ofertes gastronòmiques i millorar la seva distinció al mercat. L´acadèmia mostra exemples del viratge creatiu del turisme gastronòmic, però encara cal que prestin atenció a posar en valor la creativitat de l´experiència gastronòmica. Aquesta tesi doctoral té com objectiu avançar en el coneixement i desenvolupar un enfocament que expliqui els aspectes teòrics i pràctics del turisme gastronòmic creatiu. Per aquest motiu es van identificar i abordar quatre fites específiques a cada un dels capítols de la tesi. El capítol 1 clarifica l´aplicació de la creativitat al turisme. La revisió dels estudis existents ens va permetre identificar dues categories d´experiències segons el rol de la creativitat (de context, o activa) i aportar una nova definició de turisme creatiu. La nostre conceptualització emfatitza emocions i habilitats implicades (creativitat, compromís i aprenentatge) i el tipus d´experiència (activitats participatives co-creades fonamentades en recursos locals). La conceptualització proposada també contempla el turisme creatiu com una subforma de turisme experiencial i educatiu. El capítol 2 aporta una revisió de les interrelacions entre gastronomia, turisme i creativitat. Els exemples de la literatura indiquen que la creativitat es pot introduir tant amb experiències passives (p. ex. noves opcions culinàries), com amb experiències actives (p. ex. classes de cuina). No obstant això, hi ha escassa informació envers com posar en valor aquest recurs. A partir dels estudis de turisme creatiu i gastronòmic, desenvolupem un model conceptual que descriu els aspectes pràctics del turisme gastronòmic creatiu des de la perspectiva dels turistes, oferents i destinacions. Aquest model s´aplica als següents anàlisi empírics. D´acord amb el nostre enfocament conceptual, el tipus d´activitats gastronòmiques creatives que es realitzen durant les vacances (passives/actives) poden variar segons les necessitats dels viatgers en termes de creativitat. Quan més cerquen implicar-se els turistes, interactuar i aprendre amb les seves experiències, més consumeixen ambdós tipus d´activitats gastronòmiques creatives. Al capítol 3, es comprova la validesa d´aquesta hipòtesi. La base de dades sorgeix d´una mostra nacional de turistes italians, a la que vam crear subsegments homogenis fonamentat en dues variables (necessitats creatives i participació a propostes gastronòmiques). Al capítol realitzem proves estadístiques per examinar les seves relacions. Els resultats confirmen la nostre hipòtesi i mostren que els turistes amb necessitats creatives més fortes actuen com `omnívors`. Consumeixen amb major intensitat una àmplia varietat de propostes alimentàries. El nostre model també descriu les estratègies que els oferents i destinacions poder ofertar per desenvolupar un turisme gastronòmic creatiu. Els oferents de productes gastronòmics i viatges han d´actuar com a facilitadors i involucrar als turistes en el procés de creació. Al mateix temps, les ciutats i regions han d´augmentar la capacitat de la creativitat per a desbordar-se (spill-over) a través del desenvolupament de capacitats 10 de col·laboració. Al capítol 4 analitzem aquests mecanismes a nivell micro i macro. Amb aquest objectiu, entrevistem a acadèmics experts en gastronomia i turisme creatiu. La informació recopilada indica que els oferents necessiten millorar la comunicació i el pensament creatiu. Aquestes habilitats son essencials per crear noves narratives entorn de la gastronomia local, les persones i els llocs, i per dissenyar escenaris que estimulen els processos de co-creació. En quant a les destinacions, els elements que milloren la capacitat dels agents interessats (stakeholders) per a desenvolupar activitats gastronòmiques creatives son, involucrar a tots els actors rellevants, oferir suport educatiu/formatiu i garanteixen l´accés al finançament. Es finalitza afirmant que abordar aquests factors augmenta el potencial de la creativitat per estendre´s fora i dins de les diferents activitats. L´anàlisi empíric ens permet identificar quatre passes per desenvolupar el turisme gastronòmic creatiu. Les destinacions han de generar cohesió i reforçar una visió `creativa’ compartida entre tots els actors a través d´activitats de feina en xarxa (Passa 1). Al mateix temps, les destinacions han de proporcionar als oferents els coneixements necessaris per desenvolupar i comercialitzar les propostes de turisme creatiu (Passa 2). Aquestes dues primeres passes son essencials per generar les condicions per a que la creativitat es desbordi (spill over). Les altres passes fan referència a l´experiència. A l´inici de l´activitat, els oferents han de presentar els productes i la cultura gastronòmica als viatgers a través de narracions atractives (Passa 3). Després, els oferents interaccionaran amb els viatgers per a co-crear l´experiència passiva o activa (Passa 4).