Human dimension and welfare implications of the urban wild boar phenomenon and its management

Resum

El fenomen del senglar urbà és una de les conseqüències més recents de l’augment generalitzat de les poblacions de senglar (Sus scrofa) que s’ha produït a tot el món durant les darreres dècades. L’habituació del senglar al context urbà i el seu aprofitament dels recursos antropogènics ha conduït a la seva presència habitual en zones periurbanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquesta nova situació, no tan sols els senglars canvien la seva actitud cap a les persones en perdre la por a la presència humana; els processos d’habituació o sensibilització envers la presència del senglar dins l’entorn urbà també es produeixen en el costat humà. En quant a la “habituació recíproca”, que descrivim per primera vegada, els ciutadans es familiaritzen amb la presència del senglar degut a un increment d’experiències positives amb el suid, la qual cosa genera una menor percepció del conflicte i una major acceptació de la seva presència en l’entorn urbà. Per contra, els conflictes poden causar percepcions negatives reduint la tolerància expressada per altres ciutadans envers la presència d’aquests animals -sensibilització-. En conseqüència, la gestió del conflicte entre humans i senglars (HWBC, per les seves sigles en anglès –“Human-Wild Boar Conflict”) dins l’escenari urbà s’enfronta a reptes específics derivats de processos sociològics. En particular, una part important de la població urbana considera que la seguretat pública no és prou important o no es troba prou amenaçada per tal d’acceptar un control letal, defensant doncs la convivència amb el senglar en l’entorn urbà. Atès que el posicionament de la ciutadania (habituada o sensibilitzada) pot complicar o facilitar les mesures de gestió, analitzem aquells factors humans que impulsen aquestes actituds per tal d’ajustar millor la gestió de la població del senglar al context cultural i socioecològic actual. Vam realitzar qüestionaris cara a cara als transeünts de Barcelona al llarg del gradient natural-urbà, agrupant les variables de resposta per tal de valorar les característiques ciutadanes i urbanes, així com les experiències viscudes pels ciutadans, les emocions i els coneixements de cultura popular relacionats amb el senglar. Vam utilitzar un enfocament de partició recursiva (a través d’arbres de regressió) i Anàlisi de Components Principals (PCA) per tal d’explorar la relació entre la percepció del HWBC, l’acceptació de les mesures de gestió, les característiques dels ciutadans, les experiències viscudes i els posicionaments expressats envers la presència de senglars dins l’àrea urbana. A més, plantegem la hipòtesi que l’entorn urbà és perjudicial per a la salut i el benestar dels senglars: la qual cosa, de confirmar-se, seria un millor argument per tal d’aconseguir un consens amb aquella proporció ciutadana que actualment defensa la coexistència per sobre de la necessitat d’allunyar al senglar de l’ecosistema urbà. Per avaluar l’efecte del procés de sinurbització sobre la salut i el benestar dels senglars, revisem els resultats observats en necròpsia de 845 senglars caçats (no urbans) o capturats i sacrificats (urbans) amb finalitats de gestió a l’AMB, classificant les lesions no atribuïbles al mètode de captura mitjançant una puntuació de gravetat entre 1 (menys greu) fins a 3. Finalment, encara que la necessitat d’aplicar mesures de gestió és evident, el ventall de possibilitats és reduït i el control (letal) de la població resulta ser l’única opció rendible en la majoria dels casos.