Early detection of distinctive features of Alzheimer's Disease and other dementias in population with Mild Cognitive Impairment and associated Neuropsychiatric Symptoms

Resum

L'envelliment produeix canvis biològics al cervell que afecten la memòria, l'atenció i altres funcions cognitives, les quals poden repercutir en el funcionament del dia a dia. El procés normal d'envelliment comporta canvis en la cognició, però una part de la població pateix alteracions que impliquen un deteriorament cognitiu superior a l'esperable respecte la població de referència. Anomenem Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) a l'alteració lleu d'aquestes funcions, que no compleix criteris de demència però sí que s'associa a major risc d'un diagnòstic futur. D'altra banda, els símptomes afectius i/o conductuals (o símptomes neuropsiquiàtrics) també s'han associat a un major risc de conversió a demència. La present tesi doctoral pretén, des d'una perspectiva integradora de la cognició, l'afectivitat i la conducta, abordar els següents objectius: 1) determinar agrupacions de pacients amb diagnòstic de DCL basades en la predominança de símptomes neuropsiquiàtrics i explorar el valor predictiu d'aquestes agrupacions de cara a la conversió als tipus específics de demència segons la seua etiologia; i 2) analitzar les possibles trajectòries de deteriorament cognitiu en diferents dominis (orientació, velocitat de processament de la informació, atenció, memòria, gnòsies, pràxies, capacitat visuoespaial i funcions executives). Per a la present tesi doctoral vam incloure un total de 2137 pacients amb DCL seguits en una unitat de memòria. En el primer estudi es van detectar quatre grups de pacients diferenciats pels símptomes neuropsiquiàtrics predominants: pacients amb Irritabilitat, amb Apatia, amb Ansietat/Depressió i Asimptomàtics. Formar part del grup amb predomini d'irritabilitat i d'apatia van resultar ser els millors predictors de conversió a demència (en comparació amb el grup on predominava la clínica ansioso-depressiva i el grup asimptomàtic). El grup que discriminava millor la demència d'una altra etiologia diferent a la causada per la malaltia d'Alzheimer va ser el grup amb predomini d'irritabilitat. En el segon estudi es va fer un seguiment longitudinal a 3 anys i es va observar que els grups amb predomini d'irritabilitat i el d'apatia patien un declivi de dominis de memòria verbal significatius, concretament en la capacitat d'aprenentatge i el reconeixement. En conclusió, símptomes neuropsiquiàtrics poc prevalents com l'apatia i la irritabilitat resulten útils per a diagnosticar de forma específica i precoç la demència, a la vegada que poden actuar com a marcadors del pronòstic futur de l'evolució cognitiva a tres anys.