Estudio sobre los resultados de la adición de una sulfonilurea, un inhibidor de la dipeptidil peptidasa 4 (IDPP-4) o un inhibidor del cotransportador sodio-glucosa tipo 2 (ISGLT-2) como segundo antidiabético en pacientes con DM2 en tratamiento con metformina e insuficiente control glucémicoestudio eControl Met+

  1. VLACHO, BOGDAN
Dirigida per:
  1. Magí Farré Albaladejo Director/a
  2. Xavier Mundet Tudurí Codirector/a
  3. Josep Franch Nadal Codirector/a

Universitat de defensa: Universitat Autònoma de Barcelona

Fecha de defensa: 21 de de juliol de 2022

Tribunal:
  1. Eduard Diogène President/a
  2. Juan José Cabré Vila Secretari/ària
  3. Marta Hernández García Vocal

Tipus: Tesi

Teseo: 825303 DIALNET lock_openTDX editor

Resum

A la pràctica clínica és molt comú afegir un segon fàrmac antidiabètic al tractament amb la metformina per millorar el control glucèmic i reduir els riscos de malaltia cardiovascular i renal entre els pacients amb diabetis mellitus tipus 2. Els inhibidors del pèptid de dipeptidil-4 (iDPP -4), els inhibidors del cotransportador de glucosa en sodi tipus 2 (iSGLT-2) i sulfonilurees (SU) són les tres classes fàrmacs més combinats amb la metformina. L'objectiu de l'estudi eControl Met+ era comparar les dades d'eficàcia, adherència i seguretat després de l'addició d'iDPP-4, iSGLT-2 o SU a la metformina en condicions de pràctica clínica habitual. Addicionalment es va realitzar una anàlisi per comparar la seguretat cardiovascular i mortalitat entre els usuaris que van iniciar tractament amb iSGLT-2 davant d'un altre tractament antidiabètics. Els subjectes inclosos es van aparellar per característiques de base clínicament rellevant per a cada anàlisi. La font de dades era la base de dades (SIDIAP) que registra totes les patologies, proves diagnòstiques i tractaments de les persones ateses als centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut. La proporció de pacients que van aconseguir la reducció combinada de HbA1c (≥0,5%) i pes (≥3%) després de l'addició d'iDPP-4, iSGLT-2 o SU va ser: 23,3%, 40,2% i 14,7% respectivament. Els usuaris de iSGLT-2 tenien 1,7 vegades més probabilitats d'aconseguir bona adherència en comparació dels usuaris de iDPP-4 i 2,8 vegades més probabilitats en comparació dels usuaris de SU. No es van observar diferències pels esdeveniments adversos entre els grups de tractament. L'ús de iSGLT-2 es va associar amb un risc d'insuficiència cardíaca menor (HR: 0,59, interval de confiança [IC] del 95%: 0,47;0,74, p<0,001), mortalitat qualsevol causa (HR=0 ,41, IC del 95%: 0,31;0,54, p<0,001), o combinació dels dos esdeveniments (HR=0,55, IC95%: 0,47;0,63, p<0,001). Les persones que van iniciar tractament amb un iSGLT-2 en combinació amb la metformina van aconseguir millors resultats per a l'objectiu de reducció de pes i HbA1c i tenien millor adherència al tractament comparant amb la resta de grups. La iniciació de tractament antidiabètic amb SGLT-2i es va associar amb un risc menor d'esdeveniments greus.