Presentación, identidades colectivas, el caso de Cataluña (Inicios-1716)

  1. Flocel, Sabaté 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Hispania: Revista española de historia

ISSN: 0018-2141

Año de publicación: 2023

Volumen: 83

Número: 275

Tipo: Artículo

DOI: 10.3989/HISPANIA.2023.055 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Hispania: Revista española de historia

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

Los cambios sociales, políticos y culturales de fines del siglo XX han facilitado en la historiografía la comprensión y estudio de identidades colectivas previas al siglo XIX, basadas en los parámetros de solidaridad colectiva propios de la baja edad media y confrontadas con los retos abiertos en los siglos modernos. La estructura política y social de la Corona de Aragón erige Cataluña en un excelente caso de estudio desde el siglo XII hasta el colapso institucional a inicios del siglo XVIII, en el que destacan la percepción externa, la asunción interna y, de modo destacado, la representatividad y el desarrollo institucional.

Referencias bibliográficas

  • Albareda, Joaquim, «Les Corts de 1701-‍1702 i 1705-‍1706. La represa del constitucionalisme», en Constitucions, capítols i actes de Cort. 1701-‍1702, 1705-‍1706, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2006: XVII-XLV.
  • Albert, Ricard y Gassiot, Joan, Parlaments a les corts catalanes, Barcelona, Els nostres clàssics, 1928.
  • Anderson, Benedict, Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, Londres, Verson, 1992.
  • Anònim, «Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata», en Josep Massot i Muntaner, (ed.), Teatre medieval i del Renaixement, Barcelona, Edicions 62, 1983: 73-‍95.
  • Bárány, Attila y Bozzay, Réka (eds.), The image of States, Nations and Religions in Medieval and Early Modern East Central Europe, Debrecen, «Lendület» Hungary in Medieval Europe Research Group, 2018.
  • Bauman, Zygmunt, Dentro la globalizzazione. Le conseguenze sulle persone, Bari, Editori Laterza, 1999.
  • Bauman, Zygmunt, Oltre le nazioni. L’Europa tra sovranità e solidarità, Bari, Editori Laterza, 2012.
  • Baumann, Gerd, El enigma multicultural. Un replanteamiento de las identidades nacionales, étnicas y religiosas, Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica, 2001.
  • Beaune, Colette, Naissance de la nation. France, París, Editions Gallimard, 1985.
  • Blythe, James M., Ideal Government and the Mixed Constitution in the Middle Ages, Princeton, Princeton University Press, 1992.
  • Bougain, Michel y Bougain, Annie, Le partage de la Catalogne. Histoire rocambolesque du Traité des Pyrénées 1658-‍1660, Perpignan, Éditions Trabucaire, 2019.
  • Cabanel, Patrick, La question nationale au XIXesiècle, París, La Découverte, 2015.
  • Castells, Manuel, The Information Age, Cambridge, Mass., Blackwell Publishers, 1996-‍1998, 3 vols.
  • Charle, Christophe, «Histoire globale, histoire nationale ? Comment réconcilier recherche et pédagogie», en Sérgio Campos Matos y Maria Isabel Joâo (coords.), Historiografia e res publica, Lisboa, Centro de História da Universidade de Lisboa / Centro de Estudos das Migraçôes e das Relaçôes Interculturales da Universidade Aberta, 2017: 89-‍112.
  • Chaudonneret, Marie-Claude, «Peinture et histoire dans les années 1820-‍1830» en L’Histoire au Musée, Arles / Versalles, Actes Sud / Établissement public du musée et du domaine national de Versailles, 2004: 127-‍137.
  • Cohler, Anne M., Rousseau and Nationalism, New York, Basic Books, 1970.
  • Eiximenis, Francesc, Lo crestià (selecció), edición de Albert Hauf, Barcelona, Edicions 62, 1983.
  • Gaille-Nikodimov, Marie (ed.), Le Gouvernement mixte. De l’idéal politique au monstre constitutionnel en Europe (XIIIe-XVIIesiècle), Saint-Étienne, Publications de l’Université de Saint-Étienne, 2005.
  • Geary, Patrick J., The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe, Princeton / Oxford, Princeton University Press, 2003.
  • Gellner, Ernest, Nations and nationalism, Oxford, Basil Blackwell, 1983.
  • Genicot, Léopold, Europa en el siglo XIII, Barcelona, Editorial Labor, 1976 [Le XIIIesiècle européen, París, Presses Universitaires de France, 1968].
  • Gottlieb, Gidon, Nation against State, Nueva York, Council on foreing relations Press, 1993.
  • Guenée, Bernard, «État et nation en France au Moyen Âge», Revue Historique, 237 (París, 1967): 17-‍30
  • Guenée, Bernard, Occidente durante los siglos XIV y XV. Los Estados, Barcelona, Editorial Labor, 1973 [L’Occident aux XIVeet XVesiècles: Les États, París, Presses Universitaires de France, 1971].
  • Hastings, Adrian, The Constructions of Nationhood. Ethnicity, Religion and Nationalism, Cambridge, Cambridge University Press, 1997.
  • Hirschi, Caspar, The Origins of Nationalism. An Alternative History from Ancient Rome to Early Modern Germany, Cambridge, Cambridge University Press, 2012.
  • Hirst, Paul, Thompson, Grahame, «Globalization and the Future of the Nation-State», Economy and Society, 24/3 (Londres, 1995), disponible en: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/03085 149500000017.
  • Hobsbawn, Eric, Nations et nationalism depuis 1780, París, Éditions Gallimard, 1992 [Nations and Nationalism since 1780. Programme, myth, reality, Cambridge, Cambridge University Press, 1990].
  • Jané, Òscar, «França i Catalunya al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-‍1700)», Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 21 (Bellaterra, 2003): 219-‍225.
  • Jané, Òscar, «Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna», Vínculos de Historia, 11 (Ciudad Real, 2022): 170-‍188.
  • Kymlicka, Will, Ciudadanía multicultural. Una teoría liberal de los derechos de las minorías, Barcelona, Ediciones Paidós Ibérica, 1996.
  • Lipschutz, Ronnie D., «Reconstructing World Politics: The Emergence of Global Civil Society», Millenium, 21 (Londres, 1992): 389-‍420, disponible en: https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/03058298920210031001.
  • Lluch, Ernest, L’alternativa catalana (1700-‍1714-1740). Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austracistas, Vic, Eumo Editorial, 2000.
  • Martínez Bermejo, Saúl, «Review Flocel Sabaté and Luis Adão da Fonseca, eds, Catalonia and Portugal: The Iberian Peninsula from the Periphery; Annemarie Jordan Gschwend and K. J. P. Lowe, eds, The Global City: On the Streets of Renaissance Lisbon», European History Quaterly, 47/1 (Londres, 2017): 134-‍138, disponible en: https://journals.sagepub.com/toc/ehq/47/1.
  • Mazlish, Bruce y Buultjens, Ralph (eds.), Conceptualizing Global History, Boulder / San Francisco / Oxford, Westview Press, 1993.
  • Mertens, Dieter, Il pensiero politico medievale, Bolonia, Il Mulino, 1999.
  • Michenneau, Stéphane, «Reseña: Sabaté, Flocel y Fonseca, Luis Adâo da, Catalonia and Portugal. The Iberian Peninsula from the Periphery, Bern, Peter Lang, 2015», Hispania, 78/258 (Madrid, 2018): 222-‍224, disponible en: https://hispania.revistas.csic.es/index.php/hispania/article/view/590/588.
  • Moeglin, Jean-Marie, Les ancêtres du prince. Propagande politique et naissance d’une histoire nationale en Bavière au Moyen Âge (1180-‍1500), Ginebra, Librairie Droz, 1985.
  • Moeglin, Jean-Marie, «Nation et nationalisme du Moyen Âge à l’époque moderne», Revue Historique, 301 (París, 1999): 537-‍553.
  • Nejedlý, Martin, Monnet, Pierre y Iégou, Laurent (eds.), Nation et nations au Moyen Âge, París, Publications de la Sorbonne, 2014.
  • Noiriel, Gérard, Sur la crise de l’histoire, París, Éditions Belin, 1996.
  • Noiriel, Gérard, À quoi sert «l´identité nationale», Marsella, Agone, 2007.
  • Pérez Latre, Miquel, «Pervivència i dissolució. La Corona d’Aragó en temps de Felip I (II)», en Ernest Belenguer (ed.), Història de la Corona d’Aragó, Barcelona, edicions 62, 2007, vol. 2: 213-‍248.
  • Pisano, Enrico, Liber Maiorichinus de gestis Pisanorum illustribus, edición de Giuseppe Scalia, Florencia, Edizioni del Galluzzo, 2017.
  • Prodi, Paolo y Marchetti, Valerio (eds.), Problemi di identità tra Medioevo ed Età Moderna, Bolonia, Clueb, 2001.
  • Renedo, Xavier, «Los tártaros, dos sicilianos en la corte del rey Pedro el Grande y el “bell catalanesc” de Ramon Muntaner», Imago Temporis. Medium Aevum (Lérida, en prensa).
  • Rodríguez, Adriana, Identidad lingüística y nación cultural, Madrid, Editorial Biblioteca Nueva / Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, 2008.
  • Rossi, Pietro (ed.), La storia comparata. Approcci e prospettive, Farigliano, Il Saggiatore, 1990.
  • Rousseau, Jean-Jacques, Considérations sur le gouvernement de Pologne et sur sa réformation projetée, edición de Jean-Michel Tremblay, Chicoutimi, Université de Québec à Chicoutimi, 2000, disponible en: http://www.espace-rousseau.ch/f/textes/considerations_pologne.pdf.
  • Rubió i Lluch, Antoni, Documents per l’història de la Cultura Catalana Mig-eval, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1908, vol. 1.
  • Ruddick, Andrea, English Identity and Political Culture in the Fourteenth Century, Cambridge, Cambridge University Press, 2013.
  • Sabaté, Flocel, «Corona de Aragón», en Pedro Andrés Porras, Eloísa Ramírez y Flocel Sabaté, Historia de España. VIII La época medieval: administración y gobierno, Tres Cantos, Istmo, 2003: 237-‍458.
  • Sabaté, Flocel, Vivir y sentir en la Edad Media. El mundo visto con ojos medievales, Madrid, Anaya, 2011.
  • Sabaté, Flocel, «L’idéel politique et la nation catalane : la terre, le roi, et le mythe des origines», en Jean-Philippe Genet (ed.), La légitimité implicite, París / Roma, Publications de la Sorbonne / École française de Rome, 2015a, vol. 2: 85-‍140.
  • Sabaté, Flocel (ed.), Historical Analysis of the Catalan Identity, Berna, Peter Lang, 2015b.
  • Sabaté, Flocel, Percepció i identificació dels catalans a l’edat mitjana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2016a.
  • Sabaté, Flocel, «Changement de frontières et perception de l’alterité en Catalogne (XIIe-XIVe)», en Stéphane Pequignot y Pierre Savy (eds), Annexer?, Les déplacements de frontières à la fin du Moyen Âge, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2016b: 21-‍62.
  • Sabaté, Flocel, «Identities in Contact in the Mediterranean», en Flocel Sabaté (ed.), The Crown of Aragon. A Singular Mediterranean Empire, Leiden / Boston, Brill, 2017: 431-‍458.
  • Sabaté, Flocel (ed.), La nació a l’edat mitjana, Lérida, Pagès editors, 2020.
  • Sabaté, Flocel, «L’edat mitjana: la primera globalització», en Flocel Sabaté (coord.), L’edat mitjana: la primera globalització?, Lérida, Pagès editors, 2022: 11-‍39.
  • Simon i Tarrés, Antoni, Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
  • Simon i Tarrés, Antoni, Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.
  • Simon i Tarrés, Antoni, 1640, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2019.
  • Simon i Tarrés, Antoni, Els orígens del miracle econòmic català, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 2021.
  • Sobrequés i Callicó, Jaume, Una nova planta contra Catalunya, Barcelona, Editorial Base, 2015.
  • Soergel, Philip M. (ed.), «Dossier Nation, Ethnicity, and Identity in Medieval and Renaissance Europe», Studies in Medieval and Renaissance History, 3/3.ª serie (Nueva York, 2006): 1-‍323.
  • Spruyt, Hendrik, The Sovereign State and Its Competitors, Princeton, Princeton University Press, 1994.
  • Tallon, Alain (ed.), Le sentiment national dans l’Europe méridionale aux XVIeet XVIIesiècles (France. Espagne, Italie), Madrid, Casa de Velázquez, 2007.
  • Thiesse, Anne-Marie, La création des identités nationales. Europe XVIIIe-XIXesiècle, París, Éditions du Seuil, 2001.
  • Torres Sans, Xavier, Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la monarquía hispánica (siglos XVI-XVII), Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2008.
  • Tugene, Georges, L’idée de nation chez Bède le Vénérable, París, Institut d’Études Augustiniennnes, 2001.
  • Uhlig, Claus, Klio und Natio. Studien zu Spenser und der englischen Renaissance, Heidelberg, Universitätsverlag C. Winter, 1995.
  • Valensi, Lucette (ed.), «Dossier L'exercice de la comparaison au plus proche, à distance: le cas des sociétés plurielles», Annales. Histoire. Sciences Sociales, 37/1 (París, 2002): 27-‍201.
  • Vallery-Radot, Sophie, Les Français au concile de Constance (1414-‍1418). Entre résolution du schisme et construction d’une identité nationale, Turnhout, Brepols, 2016.
  • Von Friedeburg, Robert, «The Office of the Patriot: The Problems of Passions and Love of Fatherland in Protestant Thought. Melanchton to Althuis, 1520s to 1620s», Studies in Medieval and Renaissance History, 3/3.ª serie (Nueva York, 2006): 241-‍274.