Effects of irrigation and nitrogen application on vegetative growth, yield and fruit quality in peaches (Prunus persica L. Batsch cv.Andross) for processing

  1. Domingo Martínez, Javier
Dirigida por:
  1. Josep Rufat Lamarca Director
  2. Josep María Villar Mir Director

Universidad de defensa: Universitat de Lleida

Fecha de defensa: 21 de abril de 2010

Tribunal:
  1. Ricardo Fernández Escobar Presidente/a
  2. Dolors Bosch Serra Secretaria
  3. Ildefonso Pla Sentis Vocal
  4. Juan José Alarcón Cabañero Vocal
  5. Joan Girona Gomis Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 288648 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

El presseguer és un fruiter important a la regió fructícola de Lleida (nord-est d'Espanya), amb un augment progressiu durant els darrers anys. Les tendències actuals van cap a plantacions d'alta densitat, noves varietats i sistemes de reg per goteig. Els productors de presseguer estan interessats en gestionar el reg i la fertilització nitrogenada, per què afecten el creixement de l'arbre i poden ajudar a millorar els resultats de collita i qualitat de la fruita. Es va establir un experiment de camp de tres anys (2006-2008) en presseguer cv. Andross en una plantació comercial amb recol·lecció mecànica per a la indústria del processat. Els arbres estaven formats en un sistema de palmeta lliure i sense aclarir la càrrega de fruits. Els arbres es van recol·lectar mecànicament amb un vibrador de tronc continu. El sòl era de textura franca, ben drenat, amb una baixa capacitat de retenció d'aigua (30% en volum d'elements grossos i un horitzó petrocàlcic a 45 cm de profunditat). Es van avaluar tres estratègies de reg d'acord amb les fases de creixement del fruit: reg complet durant tota la temporada de cultiu (FI), restricció del reg durant la fase-II (IR2, 70% de restricció) i restricció del reg durant la fase-III (IR3, 30% de restricció), combinat amb tres tractaments de fertilització nitrogenada: 0, 60 i 120 kg N ha-1 any-1. Els arbres es van fertigar diàriament. El disseny experimental va ser en blocs complets a l'atzar amb quatre repeticions. Es va mesurar el creixement estacional del fruit, el contingut d'aigua del sòl, la contracció del tronc, l'estat hídric dels arbres i la nutrició mineral. A la recol·lecció es van determinar els components de la producció i a repòs hivernal el pes de la poda. Els resultats mostren que els canvis diaris en contingut d'aigua del sòl, mesurat amb sondes de capacitància, es poden relacionar amb el dèficit d'aigua en cada fase de desenvolupament, i que el balanç d'aigua pot explicar el curs de la contracció del tronc, mesurat amb dendrómetros. La restricció del reg va afectar el contingut d'aigua del sòl i el potencial hídric de tija al migdia. Durant la fase-III, es va establir un nivell llindar de 0,167 m3 m-3 en contingut d'aigua del sòl per a la disminució del potencial hídric de tija al migdia. La conductància estomàtica al migdia va augmentar al llarg del període de creixement del fruit. En tots els anys, el tractament IR2 va reduir la concentració de K foliar, mentre que va passar el contrari en la concentració en fulla de Ca i Mg. També IR2 va augmentar el pes específic de la fulla i va reduir el pes de la poda. Aquests efectes es van mantenir tot i que el reg complet va ser restablert durant la fase-III. Al contrari, l'estratègia IR3 no va afectar les relacions nutritives ni el pes de la poda. L'aplicació de N va suposar un augment de la concentració de N en fulles, fruits i brots a l'hivern, des del primer any experimental. L'increment de la dosi de N va produir una disminució de la concentració de K en fulla, però va augmentar la concentració de S en fulla. En arbres amb FI, l'aplicació de N va suposar un augment de la càrrega de fruits, de la mida de la copa i de la collita. També l'aplicació de N va augmentar l'índex de productivitat de l'aigua. La collita total va ser menor el 2006 que el 2007 i 2008, a causa de canvis en la càrrega de fruits dels arbres. El 2007, però, l'efecte del reg durant la fase-III va dependre de l'aplicació de N, i es va observar un efecte positiu sobre la collita amb l'increment de N en arbres amb FI, mentre que va passar el contrari en els arbres amb IR3. Així, la collita menor es va obtenir amb IR3 combinat amb N120. Amb IR2, la collita va ser independent de l'aplicació de N. El 2008, amb un major contingut d'aigua del sòl, no hi va haver efecte d'interacció, i l'aplicació de N va augmentar la collita en tots els tractaments de reg. L'aplicació amb IR2 durant l'enduriment de l'os va permetre augmentar l'índex de productivitat de l'aigua i millorar la maduració dels fruits. D'altra banda, IR3 va reduir la mida del fruit i va augmentar sòlids solubles totals a collita. Amb tots els tractaments es va obtenir una correlació positiva entre el percentatge de matèria seca del fruit i els sòlids solubles totals. Tot i que l'aplicació més elevada de N va retardar la maduració dels fruits, no hi va haver una interacció significativa entre el reg i l'aplicació de N. En general, l'aplicació de 120 kg N ha-1 any-1 proporciona una dosi màxima de N en les condicions d'aquesta plantació, que podrà ser reduïda sota restricció de reg.