hortus e casalis en periferia de Gasconha. Es designacions deth jardin potageren occitan dera Val d’Aran

  1. Aitor Carrera 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Revista de filología románica

ISSN: 0212-999X 1988-2815

Año de publicación: 2021

Número: 38

Páginas: 147-157

Tipo: Artículo

DOI: 10.5209/RFRM.78813 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista de filología románica

Resumen

Las designaciones occitanas del huerto fueron objeto de un artículo imprescindible de Ravier en 1989, que utilizó los mapas de atlas lingüísticos que van desde Gascuña hasta Provenza. Mientras que numerosas hablas se sirven de òrt (< hortu) o del francesismo jardin, en Gascuña se ha impuesto casalis, hasta el punto que casau es una forma presente desde el Medoc hasta los Pirineos. De todas formas, en lo que se refiere al aranés, las informaciones sobre el nombre del huerto son contradictorias. Con la ayuda de los datos obtenidos desde 1998 a través de encuestas dialectológicas, nuestro objetivo es establecer de una manera precisa, pueblo a pueblo, las formas en uso en el gascón que se habla en Cataluña. Además, nos interesaremos por un hecho fonético que no reaparece en ningún otro lugar de Gascuña.

Referencias bibliográficas

  • ADEMÁ, Casimiro (1966): Estudio sobre el dialecto aranés. Barcelona: Occitania.
  • ALC = Griera, Antoni (1962-1964): Atlas lingüístic de Catalunya, 8 vol. Barcelona: Abadia de Sant Gugat del Vallès. Reïmpression des volums I-V, prumèra edicion 1923-1936.
  • ALF = Gilliéron, Jules / Edmont Edmont (1902-1910): Atlas linguistique de la France, 9 vol. París: Honoré Champion.
  • ALG = Séguy, Jean (dir.) (1954-1973): Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, 6 vol. París: CNRS.
  • ALIBERT, Louis [ALIBÈRT, Loís] (19976 [1966]): Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens. Puèglaurenç: Institut d’Estudis Occitans.
  • ALLOc = Ravier, Xavier (1978-1993): Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental, 4 vol. París: CNRS.
  • ALLOr = Boisgontier, Jacques (1981-1986): Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental, 3 vol. París: CNRS.
  • ALMC = Nauton, Pierre (1957-1963): Atlas linguistique et ethnographique du Massif Central, 4 vol. París: CNRS.
  • ALP = Bouvier, Jean-Claude / Claude Martel (1975-2016): Atlas linguistique et ethnographique de la Provence, 4 vol. París/Forcauquier: CNRS/Les Alpes de Lumière.
  • ALVA = Griera, Antoni (1973): Atlas lingüístic de la Vall d’Aran. Barcelona: Instituto Internacional de Cultura Románica.
  • ANGLADE, Joseph (1977 [1921]): Grammaire de l’ancien provençal ou ancienne langue d’Oc. París: Klincksieck.
  • ARNAUDIN, Félix (2001): Dictionnaire de la Grande-Lande I. Édition établie par Jacques Boisgontier. Begla: Parc Naturel Régional des Landes de Gascogne/Éditions Confluences.
  • BARNILS, Pere (1914): “Notes sobre l’aranès”. Butlletí de Dialectologia Catalana 1, 48-56.
  • BEC, Pierre [BÈC, Pèire] (1968): Les Interférences linguistiques entre gascon et languedocien dans les parlers du Comminges et du Couserans. París: Presses universitaires de France.
  • BENDEL, Hugo (1934): Beiträge zur Kenntnis der Mundart von Lescun (Bass.-Pyr.). Tübingen: Biberacher Verlagsdruckerei.
  • BERSACH, José (1983): “Fauna e floura dera Val d’Aran”. Era Bouts dera Mountanho. Libe d’Or de 1982, pp. 101-108.
  • BOUVIER, Jean-Claude (2003): Espaces du langage: géolinguistique, toponymie, cultures de l’oral et de l’écrit. Ais de Provença: Publications de l’Université de Provence.
  • BRUN-TRIGAUD, Guylaine / Yves Le Berre / Jean Le Dû (2005): Lectures de l’Atlas linquistique de la France de Gilliéron et Edmont. Du temps dans l’espace. París: Éditions du Comité des travaux historiques et scientifiques.
  • CAMPÁ, María del Carmen (1983): “El aranés. Dialecto gascón en tierra española. Estudio de dialectología. Fonética histórica”, in Ûn [sic] libret dera Val d’Aran, María del Carmen Campá et alii, pp. 30-52. Barcelona: Vinyes.
  • CAMPÁ, María-Teresa [sic] (1986): “Un espant”. Era Bouts dera Mountanho. Libe d’Or de 1985, pp. 45-49.
  • CARRASCAL, Jesús (1966): La penetración de la lengua catalana en el dominio gascón. Saragossa: Institución Fernando el Católico.
  • CARRERA, Aitor (2006): “L’aportació de Joan Coromines a l’occità de la Vall d’Aran”, in Homenatge de l’IEC a Joan Coromines, en el centenari de la seva naixença, Antoni Maria Badia i Margarit (ed.), pp. 81-105. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • CARRERA, Aitor (2007a): Gramatica aranesa. Lhèida: Pagès Editors.
  • CARRERA, Aitor (2007b): “Un pregasconisme corominià. La diftongació de Ĕ davant de -LL- en l’occità de l’alta conca de la Garona”, in Studia in honorem Joan Coromines, Emili Casanova / Xavier Terrado (eds.), pp. 49-65. Lhèida: Pagès Editors.
  • CARRERA, Aitor (2008): Entre dues frontères. Estudis de lingüistica occitana. Lhèida: Pagès Editors.
  • CARRERA, Aitor (2009): “Fets d’anivellament dialectal en una zona de frontera. El cas de l’occità de la Vall d’Aran”, in Variació, poliglòssia i estàndard / Variation, Polyglossie und Standardisierung, Johannes Kabatek / Claus D. Pusch (eds.), pp. 103-124. Aquisgran: Shaker Verlag.
  • CARRERA, Aitor (2015): “Trenta anys de codificació gràfica. La necessitat d’implementar una normativa en l’occità de la Vall d’Aran”. Treballs de Sociolingüística Catalana 25, 251-286.
  • CARRERA, Aitor (2017): “De cap a un nau atlàs lingüistic dera Val d’Aran”, in Occitània en Catalonha: de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Actes de l’XIen Congrès de l’Associacion internacionala d’Estudis Occitans, Aitor Carrera / Isabel Grifoll (eds.), pp. 103-124. Barcelona/Lhèida: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya/Diputació de Lleida.
  • CARRERA, Aitor (2018): “Bò, bueu, arronçabueu. Les désignations du bœuf et de la bugrane en gascon aranais”, in Actes du 15e Colloque des Langues Dialectales 2016, Claude Passet (ed.), pp. 215-229. Monegue: EGC.
  • CARRERA, Aitor (2020): “Notes de toponymie gasconne. À propos de quelques noms de lieux de Bossòst (Val d’Aran)”, in Circulations linguistiques dans les noms propres. Onomastique occitane – Onomastica occitana, Michel Tamine (ed.), pp. 311-344. París: L’Harmattan.
  • CASTET, L’Abbé [Pierre] (1894): “Études grammaticales dur le dialecte gascon en Couserans”. Bulletin périodique de la Société ariégeoise des sciences, lettres & arts 6-7, 89-152.
  • COMISSION de Mèstres (1984): Libre de lectura. Lhèida: Generalitat de Catalunya.
  • CONDÓ, J. [CONDÒ, Jusèp] (1914): “Vocabulari aranès”. Butlletí de Dialectologia Catalana 3, 1-27.
  • COROMINAS, Juan [COROMINES, Joan] (1931): Vocabulario aranés. Barcelona: Imprenta de la Casa de Caridad.
  • COROMINES, Joan (1990): El parlar de la Vall d’Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó. Barcelona: Curial.
  • DBAM = Lespy, Vastin / Paul Raymond (19983 [1887]): Dictionnaire du béarnais ancien et moderne. Pau: Marrimpouey.
  • DBGM = Palay, Simin (19803 [1932-1934]): Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes. París: CNRS.
  • DCVB = Alcover, Antoni Maria / Francesc de Borja Moll (19855 [1930-1962]): Diccionari català-valencià-balear, 10 vol. Ciutat de Malhòrca: Moll.
  • DECat = Coromines, Joan (1980-2001): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, 10 vol. Barcelona: Curial/La Caixa.
  • DINGUIRARD, Jean-Claude (1976): Ethnolinguistique de la haute vallée du Ger. Lilla: Université de Lille III.
  • DINGUIRARD, Jean-Claude (1979): “Observations sur le gascon des plus anciennes chartes”. Via Domitia 22, 9-46.
  • DOUJAT, Jean / G. Visner (1895): Dictiounari Moundi de Jean Doujat. De là oun soun enginats principalomen les mouts les plus ecarriés an l’esplicaciu franceso. Tolosa: Lé Gril.
  • FABRE D’OLIVET, Antoine (1989 [1820]): La Langue d’Oc rétablie dans ses principes. Gange: Association Fabre d’Olivet; David Steinfeld. Edicion integrau segons eth manuscrit de 1820.
  • FEW = Wartburg, Walther von (1922-2002): Französisches etymologisches Wörterbuch. Eine Darstellung des galloromanischen Sprachschatzes, 25 vol. Leipzig/Bonn/Basilèa: Klopp/Teubner/Zbinden.
  • FOSSAT, Jean-Louis (1969): “Lexique de la boucherie: Aran-Luchon”, in Actes du 25ème Congrès d’études régionales, pp. 192-199. Tarba: Imprimerie Saint-Joseph.
  • FOSSAT, Jean-Louis (1976): La Toponymie du canton de Bagnères-de-Luchon par Louis Saudinos (1945). Tolosa: Universitat de Tolosa – Lo Miralh.
  • GAFFIOT, Félix (20003 [1934]): Dictionnaire latin-français. Hachette: París. Edicion revista e aumentada jos era direccion de Pierre Flobert.
  • GIESE, Wilhelm (1950): Compde rendut de ZIPFEL, Arno (1943): Die Bezeichnungen des Gartens im Galloromanischen. Thesaurus. Boletín del Instituto Caro y Cuervo VI(1), 124-125.
  • GRIERA, Antoni (1914): La frontera catalano-aragonesa. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • GUILHÈMJOAN, Patric (dir.) (2005): Dictionnaire français-occitan (gascon), 2 vol. Ortès: Per Noste.
  • HENSCHEL, Margot (1917): Zur Sprachgeographie Südwestgalliens. Brunswick/Berlin: Georg Westermann.
  • HEYNS, Karl (1938): Wohnkultur, Alp- und Forstwirtschaft im Hochtal der Garonne. Amborg: Seminär für romanische Sprachen und Kultur.
  • JOISTEN, Charles (1962): “Les êtres fantastiques dans le folklore de l’Ariège”. Via Domitia 9, 15-82.
  • JUD, Jakob (1946-1947): Compde rendut de ZIPFEL, Arno (1943): Die Bezeichnungen des Gartens im Galloromanischen. Vox Romanica 9, 238-243.
  • LAFONT, Robert [LAFONT, Robèrt] (1983): Éléments de phonétique de l’occitan. Valdariás: Vent Terral.
  • LAUX, Christian [LAUS, Cristian] (2004 [1997]): Dictionnaire français-occitan. Languedocien central. Bonlòc: Institut d’Estudis Occitans.
  • LAVALADE, Yves [LAVALADA, Ives] (1999): Dictionnaire occitan / français. Limousin-Marche-Périgord. Étymologies occitanes. Lo Buçon: Lucien Souny.
  • LÈBRE, Elie / Guy Martin / Bernard Moulin (20042 [1991]): Dictionnaire de base français-provençal. Ais de Provença: CREO Provença-Édisud.
  • LÖFFLER, Marianne (1942): Beiträge zur Volkskunde und Mundart von Ustou (Ariège). Tübingen: Eugen Göbel.
  • LUCHAIRE, Achille (1881): Recueil de textes de l’ancien dialecte gascon. París: Maisonneuve.
  • MONTOYA, Jep (1986): “Er Hárou”. Era Bouts dera Mountanho. Libe d’Or de 1985, pp. 51-55.
  • OnomCat = Coromines, Joan (1989-1997): Onomasticon Cataloniae, 8 vol. Barcelona: Curial/La Caixa.
  • PARET, Lotte (1933): Das ländliche Leben einer Gemeinde der Hautes-Pyrénées, dargestellt auf Grund der mundartlichen Terminologie. Tübingen: Eugen Göbel.
  • PDPF = Levy, Emil (1991 [1909]): Petit dictionnaire provençal-français. Rafèla: Marcel Petit. Reïmpression.
  • PONSOLLE, Jules / Yvonne Ponsolle (1981): “Gloussari”, in Era isla des diamants, Jousèp Condó [Condò, Jusèp], pp. 349-354. Sent Guironç: Escolo deras Pirenéos.
  • RAVIER, Xavier (1989): “Sur les dénominations des jardins en gallo-roman méridional”, in Jardins et vergers en Europe occidentale (VIIIe-XVIIIe siècles), Centre culturel de l’abbaye de Flaran (ed.), pp. 269-280. Tolosa: Presses universitaires du Midi. En linha: https://books.openedition.org/pumi/22612 [data de consultacion: 12 d’octobre de 2020]
  • RAYNOUARD, François-Just-Marie (1838-1843): Lexique roman, ou Dictionnaire de la langue des troubadours, 5 vol. París: Silvestre.
  • ROHLFS, Gerhard (1932): “Le patois de Lescun”, in Miscelánea filológica dedicada a D. Antonio M. Alcover, Paul Aebischer et alii (eds.), pp. 353-387. Ciutat de Malhòrca: Círculo de Estudios.
  • ROHLFS, Gerhard (19773 [1935]): Le Gascon. Études de philologie pyrénéenne. Tübingen/Pau: Niemeyer/Marrimpouey Jeune.
  • RONJAT, Jules (1930-1941): Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, 4 vol. Montpelhièr: Société des langues romanes.
  • SARRIEU, Bernard (1902): “Le parler de Bagnères-de-Luchon et de sa vallée”. Revue des langues romanes 45, 385-446.
  • SARRIEU, Bernard (1903): “Le parler de Bagnères-de-Luchon et de sa vallée”. Revue des langues romanes 46, 317-398.
  • SAUVAGES, L’Abbé [Pierre-Augustin Boissier de] (1756): Dictionnaire languedocien-françois, ou Choix des mots languedociens les plus difficiles à rendre en françois. Nimes: Michel Gaude.
  • SCHMITT, Alfons Theo (1935): La Terminologie pastorale dans les Pyrénées centrales. París: Librairie E. Droz.
  • SCHÖNTALER, Willy (1937): Die Mundart des Bethmale-Tales (Ariège). Tübingen: Eugen Göbel.
  • SÉGUY, Jean (1948): “Noms populaires de plantes au Val d’Aran”, in Mélanges offerts à H. Gavel, pp. 91-98. Tolosa: Privat.
  • SÉGUY, Jean (1953a): Les Noms populaires des plantes dans les Pyrénées centrales. Barcelona: CSIC.
  • SÉGUY, Jean (1953b): “Essai sur l’état des palatales et de -d- romans en occitan du XIIème siècle”. Pallas 1, 170-220.
  • SOLER I SANTALÓ, Juli (1998 [1906]): La Vall d’Aran (1906). Tremp: Garsineu.
  • TDF = Mistral, Frédéric [MISTRAL, Frederic] (1979 [1878-1886]): Lou Tresor dóu Felibrige. Dictionnaire provençal-français embrassant les divers dialectes de la Langue d’Oc moderne. Rafèla: Marcel Petit. Reïmpression.
  • VERGÉS, Frederic (2004): Quauqui toponims que trapam en termiari d’Escunhau-Casarilh e des pòbles confrontants de Betren e Garòs. Tèxte picat inedit, 12 p.
  • VERGÉS, Frederic (20093 [1991]): Petit diccionari. Castelhan-aranés (occitan)-catalan-francés. Aranés (occitan)-castelhan-catalan-francés. Vielha: Conselh Generau d’Aran.
  • ZIPFEL, Arno (1943): Die Bezeichnungen des Gartens im Galloromanischen. Bèrna/Leipzig: Robert Noske.