Al voltant del «pregascó» de Joan Coromines. Fitònims amb una vocal àtona final aparentment anòmala en occità aranès

  1. Carrera, Aitor 1
  1. 1 Universitat de Lleida
    info

    Universitat de Lleida

    Lleida, España

    ROR https://ror.org/050c3cw24

Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2023

Número: 74

Páginas: 53-79

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.74.26035 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

En consonància amb els fets fonètics precatalans que Joan Coromines va trobar en el territori del català nord-occidental pirinenc (i sobretot al Pallars), aquest mateix lingüista va referir-se a fets de fonètica pregascona a la veïna Vall d’Aran, per als quals fins i tot va suggerir una frontera territorial exacta. En aquest treball no només mostrem que aquesta frontera no existeix, sinó que ens interessem pels manteniments aparentment anòmals de -o àtona final (abundants en la toponímia) en alguns fitònims que Coromines mateix dona com a pretesos testimonis d’aquell fet lingüístic. No només sembla evident que algun cas citat pel gran lingüista català no té res a veure amb un manteniment excepcional d’aquella vocal, sinó que altres exemples poden ser comparats a formes amb -o àtona final que apareixen en múltiples zones del domini gascó en determinats contextos i per a certs referents, cosa que posa en dubte que els termes citats per Coromines puguin justificar la presència de varietats bascoides en una vall concreta.

Referencias bibliográficas

  • ALF = J. Gilliéron & E. Edmont (1902-1910) Atlas linguistique de la France, París, Honoré Champion, 9 vol.
  • ALFSuppl = J. Gilliéron & E. Edmont (1920) Atlas linguistique de la France. Suppléments, París, Honoré Champion.
  • ALG = J. Séguy, dir. (1954-1973) Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, París, CNRS, 6 vol.
  • ALLOc = X. Ravier (1978-1993) Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental, París, CNRS, 4 vol.
  • ALLOr = J. Boisgontier (1981-1986) Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental, París, CNRS, 3 vol.
  • Bec, P. (1968) Les Interférences linguistiques dans les parlers du Comminges et du Couserans, París, PUF.
  • Bernhard, G. (1988) Die volkstümlichen Pflanzennamen im Val d’Aran, Wilhemsfeld, Gottfried Egert.
  • Bersach, J. (1983) «Fauna e floura dera Val d’Aran», Era Bouts dera Mountanho. Libe d’Or de 1982, p. 101-108.
  • Boyrie-Fénié, B. (2005) Dictionnaire toponymique des communes des Landes et Bas Adour, Morlans, Cairn.
  • Campá, M. C. et alii (1983) Ûn [sic] libret dera Val d’Aran, Barcelona, Vinyes.
  • Carrera, A. (2004) «Microtoponímia occitana. Estudi lingüístic d’ua mòstra gascona», Lleida, Universitat de Lleida. Tesina de doctorat inèdita.
  • Carrera, A. (2005) «Elements de variació diatòpica en el gascó de l’alta conca de la Garona. Afers de vocalisme en l’occità de la Vall d’Aran», Lleida, Universitat de Lleida. Tesi doctoral inèdita.
  • Carrera, A. (2007) «Un pregasconisme corominià. La diftongació de ĕ davant de -llen l’occità de l’alta conca de la Garona», dins E. Casanova & X. Terrado (ed.), Studia in honorem Joan Coromines, Lleida, Pagès, p. 49-65.
  • Carrera, A. (2008) Entre dues frontères. Estudis de lingüistica occitana, Lleida, Pagès.
  • Carrera, A. (2015b) «L’occità de la Vall d’Aran davant dels parlars gascons veïns. Implicacions lingüístiques de la separació política», dins M. T. Ferrer i Mallol et alii, La reintegració de la Vall d’Aran a Catalunya, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, p. 63-96. [<https://publicacions.iec.cat/ repository/pdf/00000215/00000101.pdf>; data de consulta: 11 de març de 2021.]
  • Carrera, A. (2020a) «Notes de toponymie gasconne. À propos de quelques noms de lieux de Bossòst (Val d’Aran)», dins M. Tamine (ed.), Circulations linguistiques dans les noms propres. Onomastique occitane — Onomastica occitana, París, L’Harmattan, p. 311-344.
  • Carrera, A. (2020b) «Variació geolingüística en la fitonímia de la Vall d’Aran. Les designacions de la gavarrera i el gavarró, el jonc, l’ortiga i la ginesta a l’alta conca de la Garona», Vox Romanica, 79, p. 179-212.
  • Comission de Mèstres (1984) Libre de lectura, Lleida, Generalitat de Catalunya.
  • Condó, J. [Condò, J.] (1914) «Vocabulari aranès», Butlletí de Dialectologia Catalana, 3, p. 1-27.
  • Coromines, J. (1925) «Etimologies araneses», Butlletí de Dialectologia Catalana, 13, p. 64-70.
  • Coromines, J. (1931) Vocabulario aranés, Barcelona, Imprenta de la Casa de Caridad.
  • Coromines, J. (1936) «El parlar de Cardós i Vall Ferrera», Butlletí de Dialectologia Catalana, 23, p. 241-356.
  • Coromines, J. (1971) Lleures i converses d’un filòleg, Barcelona, Club Editor.
  • Coromines, J. (1972) Tópica Hespérica, Madrid, Gredos, 2 vol.
  • Coromines, J. (1973) «Du nouveau sur la toponymie occitane», Beiträge zur Namenforschung, vol. viii, 3-4, p. 193-308.
  • Coromines, J. (1990) El parlar de la Vall d’Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó, Barcelona, Curial.
  • Cremona, J. (1956) «The Dialect of the Vallée d’Aure», Londres, University of London. Tesi doctoral inèdita.
  • DBAM = V. Lespy & P. Raymond (1998 [1a ed. 1887]) Dictionnaire du béarnais ancien et moderne, Pau, Marrimpouey.
  • DBGM = S. Palay (1980 [1a ed. 1932-1934]) Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes, París, CNRS.
  • DECat = J. Coromines (1980-2001) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial / La Caixa, 10 vol.
  • DECH = J. Corominas & J. A. Pascual (1980-1991) Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid, Gredos, 6 vol.
  • Dinguirard, J.-C. (1976) Ethnolinguistique de la haute vallée du Ger, Lille, Université de Lille iii.
  • Dinguirard, J.-C. (1982) «L’article et [sic], era du gascon pyrénéen. Archaïsme ou innovation?», Lengas, 12, p. 37-61.
  • Elcock, W.-D. (1938) De quelques affinités phonétiques entre l’aragonais et le béarnais, París, Droz.
  • Equip de redacciun [sic] (1980a) «Pasatens [sic]», Terra aranesa, 8, p. 12.
  • Equip de redacciun [sic] (1980b) «Bet [sic] shinhau de vocabulari», Terra Aranesa, 10, p. 13.
  • ETC = J. Coromines (1965-1970) Estudis de toponímia catalana, Barcelona, Barcino.
  • FEW = W. von Wartburg (1922-2002) Französisches etymologisches Wörterbuch. Eine Darstellung des galloromanischen Sprachschatzes, Leipzig / Bonn / Basilea, Klopp / Teubner / Zbinden, 25 vol.
  • Font Martí, M. (2021) Le Suffixe collectif botanique -au dans la toponymie commingeoise, Tolosa, Universitat de Tolosa Joan Jaurés. Treball de màster inèdit.
  • Griera, A. (1914) La frontera catalano-aragonesa, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Heyns, K. (1938) Wohnkultur, Alpund Forstwirtschaft im Hochtal der Garonne, Hamburg, Seminär für romanische Sprachen und Kultur.
  • Jaquetti, P. (1961) «Apport à l’hydronymie du Val d’Aran», dins G. Rohlfs & K. Puchner (ed.), vi. Internationaler Kongress für Namenforschung (München: 24.-28. August 1958), vol. iii, Munic, Verlag der bayerischen Akademie der Wissenschaften, p. 437-443.
  • Krüger, F. (1995 [1a ed. 1936]) Los Altos Pirineos. Comarcas, casa y hacienda (primera parte), Tremp / Osca / Saragossa, Garsineu / Diputación de Huesca / Diputación General de Aragón. [Traducció de l’original alemany]
  • Le Nail, J.-F. & J. Eygun, eds. (2015) François Marsan et Jean Soulé-Venture. Lexiques gascons inédits, Pau, Camins.
  • Massourre, J.-L. (2012) Le Gascon, les mots et le système, París, Honoré Champion.
  • Menéndez Pidal, R. & A. Tovar (1958) «Los sufijos con -rren España y fuera de ella, especialmente en la toponimia», Boletín de la Real Academia Española, xxxviii, p. 161-214.
  • Michelena, L. (1987) Palabras y textos, Vitòria, Euskal Herriko Unibertsitatea.
  • Michelena, L. (2011 [1a ed. 1961]), Fonética histórica vasca, Sant Sebastià / Vitòria, Euskal Herriko Unibertsitatea / Gipuzkoako Foru Aldundia.
  • Nunes, J. J. (1989 [1a ed. 1919]) Compêndio de gramática histórica portuguesa: fonética e morfologia, Lisboa, Clássica.
  • OnomCat = J. Coromines (1989-1997) Onomasticon Cataloniae, Barcelona, Curial / La Caixa, 8 vol.
  • PDPF = E. Levy (1991 [1a ed. 1909]) Petit dictionnaire provençal-français, Rafèla, Marcel Petit.
  • Pojada, P. (2009) Répertoire toponymique des communes de la Région Midi-Pyrénées. Repertòri toponimic de las comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, Tolosa, Loubatières.
  • Rabella, J. A. (2007) «Reflexions sobre el substrat preromà al Pallars i la Ribagorça», dins E. Casanova & X. Terrado (ed.), Studia in honorem Joan Coromines, Lleida, Pagès, p. 201-216.
  • REW = W. Meyer-Lübke (1911-1920) Romanisches etymologisches Wörterbuch, Heidelberg, Carl Winter.
  • Rohlfs, G. (1931) «Beiträge zur Kenntnis der Pyrenäenmundarten», Revue de Linguistique Romane, 7, p. 119-169.
  • Rohlfs, G. (1932) «Le patois de Lescun», dins P. Aebischer et alii, Miscelánea filológica dedicada a Antonio Mª Alcover, Ciutat de Mallorca, Círculo de Estudios, p. 353-387.
  • Rohlfs, G. (1977 [1a ed. 1935]) Le Gascon. Études de philologie pyrénéenne, Tübingen/ Pau, Niemeyer / Marrimpouey Jeune.
  • Rolland, E. (1896-1914) Flore populaire de la France, ou Histoire naturelle des plantes dans leurs rapports avec la linguistique et le folklore, París, Librairie Rolland, 11 vol.
  • Ronjat, J. (1930-1941) Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, Montpeller, Société des langues romanes, 4 vol.
  • Sacaze, J. (1891) «Flore populaire de Luchon. Suite & fin», Revue des Pyrénées, vol. iii, p. 105-111.
  • Sarrieu, B. (1903) «Le parler de Bagnères-de-Luchon et de sa vallée», Revue des langues romanes, vol. xlvi, p. 317-398.
  • Sauzet, P. & G. Brun-Trigaud (2014) «L’aso e l’òmi: una paradòxa de cronologia relativa en gascon», dins C. Alén Garabato, C. Torreilles & M.-J. Verny (ed.), Los que fan viure e treslusir l’occitan. Actes du xe congrès de l’AIEO, Llemotges, Lambert-Lucas, p. 486-505.
  • Schöntaler, W. (1937) Die Mundart des Bethmale-Tales (Ariège), Tübingen, Eugen Göbel.
  • Séguy, J. (1948) «Noms populaires de plantes au Val d’Aran», dins D. A., Mélanges offerts à H. Gavel, Tolosa, Privat, p. 91-98.
  • Séguy, J. (1950) «Lalanne (Abbé Th.): L’indépendance des aires linguistiques en Gascogne maritime». Annales du Midi, vol. lxii, 9, p. 85-89.
  • Séguy, J. (1952) «Toponymes du versant nord des Pyrénées d’origine botanique», dins D. A., Actas del Primer Congreso Internacional del Pirineo (San Sebastián, 1950), vol. vii, Saragossa, Instituto de Estudios Pirenaicos, p. 33-50.
  • Séguy, J. (1953) Les Noms populaires des plantes dans les Pyrénées centrales, Barcelona, CSIC.
  • Soler i Santaló, J. (1998 [1a ed. 1906]) La Vall d’Aran (1906), Tremp, Garsineu. Sumien, D. (2006) La Standardisation pluricentrique de l’occitan, Turnhout, Brepols. TDF = F. Mistral (1979 [1a ed. 1878-1886]) Lou Tresor dóu Felibrige. Dictionnaire provençal-français embrassant les divers dialectes de la Langue d’Oc moderne, Rafèla, Marcel Petit.
  • Vergés, F. (2009 [1a ed. 1991]) Petit diccionari. Castelhan-aranés (occitan)-catalan-francés. Aranés (occitan)-castelhan-catalan-francés, Vielha, Conselh Generau d’Aran.
Fuente de los datos: Dialnet